La llum, el mercat immobiliari i el covid passen factura a la Xina

Al documental Manufactured landscapes (2006) hi ha una escena en què el fotògraf Edward Burtynsky intenta que l’autoritzin a fotografiar les negres muntanyes de carbó xinès. “Vist a través del seu objectiu, de la seva mirada, es veurà bonic”, assegura l’assistent de Burtynsky a un amfitrió escèptic. Es fa difícil d’imaginar que aquest combustible tan habitual pogués arribar a escassejar a la Xina. La carestia de carbó, que representa quasi dues terceres parts de la generació elèctrica del país asiàtic, ha provocat en part els pitjors talls d’electricitat dels últims deu anys. 

L’economia xinesa ha rebut un triple cop com a resultat no només dels talls d’electricitat, sinó també de la pandèmia i la desacceleració del mercat immobiliari, exacerbada pels problemes financers de la promotora Evergrande. El ritme de creixement de l’economia es va frenar fins a un 4,9% al tercer trimestre.

Centrem-nos, en primer lloc, en la crisi energètica. Les causes de l’escassetat de carbó es poden dividir en dues categories: estructurals i circumstancials. Entre les contingències desafortunades, hi ha les inundacions del mes de juliol a la província de Henan i d’aquest mes a Shanxi, que han obligat a tancar algunes mines. A més, a Mongòlia Interior, d'on s’extreu prop d’una quarta part de la producció xinesa de carbó, s’ha iniciat una investigació de casos de corrupció en què hi ha involucrats alguns funcionaris que podrien haver aprovat una ampliació de les mines de carbó. Un altre factor han sigut els inspectors de seguretat, que han avaluat 976 mines després que l’any passat es registressin més d’un centenar d’accidents industrials a tot el país.

Pel que fa a les causes estructurals, hi ha els esforços de la Xina per reduir la seva dependència d’aquest combustible. Els últims anys, les administracions s’han mostrat reticents a l'hora d'aprovar l’obertura de noves mines o l’ampliació de les existents.

Quan el preu del carbó es va disparar, les centrals elèctriques van ser incapaces de repercutir la pujada dels costos. El preu que podien cobrar a la distribuïdora que adquireix el gruix de l’electricitat que produeixen només podia fluctuar fins a un 10% per sobre d’un preu regulat. Algunes centrals elèctriques van deixar de funcionar al negar-se a generar electricitat amb pèrdues.

D’altra banda, la pandèmia també va suposar un revés per a l’economia. Els brots de covid-19 van traduir-se en confinaments estrictes i localitzats que van deprimir el consum minorista.

L’últim revés ha afectat el sector immobiliari. El 24 de setembre, Evergrande, una promotora de dimensions colossals, va incórrer en l’impagament d’un bo en dòlars; poc després, Fantasia, de dimensions més modestes, seguia el mateix camí. Al mes de setembre, les promotores xineses han iniciat un 13,5% menys d’habitatges que un any abans i les seves vendes han caigut en una proporció similar. Com a reflex del mercat immobiliari, també ha registrat davallades significatives en la producció de ciment (-13%) i l’acer (-14,8%).

Liberalització de preus

La majoria d’economistes són del parer que el creixement interanual de la Xina s’alentirà encara més els últims tres mesos de l’any, fins al 4% o menys. Almenys un dels tres contratemps estrenyerà una mica menys durant el que resta d’any. Les centrals elèctriques han rebut un alleujament. L’administració ha donat ordres d’ampliar la producció a les mines de la Mongòlia Interior. D’altra banda, el principal organisme de planificació del país ha anunciat una molt esperada liberalització dels preus.

Aquestes reformes s’han estat preparant durant molt de temps, però ha calgut una crisi aguda de la generació elèctrica per forçar-ne la posada en marxa.