Llum verda a les fusions entre cambres de comerç catalanes
BarcelonaLa Generalitat ja té preparada la normativa que permetrà la fusió entre les cambres de comerç catalanes que vulguin integrar-se. El Govern ha incorporat aquesta modificació legislativa en la llei d’acompanyament dels pressupostos que en principi s’haurien d’aprovar abans de l’estiu.
Fa molt temps que les organitzacions empresarials catalanes estan esperant que la Generalitat aprovi la llei de cambres, sense la qual no es poden celebrar eleccions. L’absència d’aquesta norma provoca, per exemple, que diferents presidents de cambres es mantinguin en els càrrecs, tot i que ja els ha vençut el mandat, a l’espera que hi hagi comicis. Aquesta llei encara no s’aprovarà, però el Govern ha decidit introduir una modificació legislativa que permeti que, com a mínim, les cambres es puguin fusionar. És, en definitiva, un petit canvi que aplanarà el terreny per quan s’aprovi la llei de cambres.
Les fusions entre cambres de comerç permetran a aquests organismes empresarials guanyar eficiència i estalviar costos. Dues de les tres cambres que hi ha a la província de Girona (la de Palamós i la de Sant Feliu de Guíxols) fa temps que es preparen per fusionar-se i, de fet, ja han integrat la gestió i els serveis que presten, però no es podien integrar perquè la llei actual no els hi permet. La tercera cambra de la província, la de Girona, de moment prefereix mantenir-se independent.
La llum verda a les integracions entre cambres permetrà que es comenci a avançar cap a la creació d’una Cambra de Catalunya, que és l’objectiu final que persegueix el Govern com, en principi, es visualitzarà en la futura llei de cambres. El que no queda clar, i és el que ha de dibuixar la nova normativa, és com es repartiran l’existència i les funcions les diverses cambres territorials i la Cambra de Catalunya i, encara més, com coexistiran amb la Cambra d’Espanya, nascuda recentment per iniciativa del govern central.
Competència cambres-patronals
Les cambres de comerç han passat uns anys molt durs, especialment des del 2011, quan el govern espanyol va suprimir l’obligació de les empreses de pagar una quota fixa a aquestes organitzacions. Amb aquella modificació, les cambres van passar de tenir uns diners garantits cada any a veure’s obligades a retallar i a desplegar un seguit de serveis a les empreses per mirar d’augmentar els seus ingressos, cosa que va provocar una creixent similitud i tensió entre les cambres de comerç i les patronals.