La llum dispara l'IPC fins al 6,7% aquest desembre

MADRIDL'electricitat torna a marcar l'índex de preus al consum (IPC) mensual. Aquest desembre, l'augment de preus ha sigut del 6,7% respecte a ara fa un any, més d'un punt per sobre de la taxa del mes de novembre (5,5%), i s'ha convertit en el nivell més alt des del 1992. El motiu principal és l'espiral alcista que viu la llum i, en menor mesura, els aliments. En relació amb el mes anterior, els preus han pujat un 1,3%, segons les dades avançades publicades aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Ara bé, l'INE també destaca que en el cas dels aliments cal tenir en compte l'impacte del que els economistes anomenen efecte base: la caiguda dels preus el 2020 explica part del fort creixement interanual registrat un any després, quan l'economia està parcialment recuperada –els preus van arribar a encadenar deu mesos de caiguda–. Per ara, els principals organismes supervisors pronostiquen l'alça de la inflació com una situació "temporal", per bé que reconeixen que serà "més persistent" del que s'esperava i tindrà un impacte sobre el creixement econòmic. De fet, el Banc d'Espanya situava en aquests moments "el pic inflacionari", però posposava fins a la primavera de l'any que ve l'abaratiment dels costos, en especial dels energètics, i, per tant, una caiguda de les taxes d'inflació.

A diferència de la llum i els aliments, els preus dels carburants i lubricants per a vehicles personals registren una caiguda en comparació amb el mes passat. A més a més, l'INE incorpora dades de l'IPC subjacent, és a dir, la xifra que no té en compte productes amb preus més volàtils com els aliments no elaborats i els productes energètics. En aquest cas, se situa en un 2,1% (la taxa més elevada des del març del 2013), però quatre punts per sota de l'IPC general.

Si bé com a norma general l'IPC fa perdre poder adquisitiu a les famílies, la dada interanual de l'índex del mes de desembre s'utilitza com a referència en alguns convenis que mantenen una clàusula de salvaguarda (tot i que amb els anys han desaparegut) per compensar augments com el que s'ha registrat aquest mes de desembre. Així, en cas que a mitjans de gener l'INE confirmi aquesta dada avançada, aquests convenis hauran de prendre com a referència o bé el 6,7% avui anticipat per calcular la seva revalorització o bé la mitjana anual. "Depèn del que digui cada conveni, perquè a l’haver-hi força diferència hi ha conflictes en la interpretació. No hi haurà regla «oficial»", apunta el catedràtic d'economia de la UB Jordi Garcia.

Els sindicats han apuntat que aquest repunt de la inflació s'ha de veure traduït d'alguna manera en la millora del poder adquisitiu. Alguns experts apunten a revisar els sous en cas de confirmar-se l'actual creixement de la inflació, però matisen que no han d'estar indexats a l'IPC general per evitar efectes de segona ronda, és a dir, un bucle en què l'alça de sous propicia al seu torn una nova pujada dels preus.