Jaume Guardiola: “És una llosa tenir fiscalitats tan diferents dins d'un mateix estat”
Candidat a la presidència del Cercle d'Economia
Data i lloc de naixement
— 16 d’octubre del 1957, Barcelona.
País preferit del món (excepte el teu).
— Canadà.
Per què vol ser president del Cercle?
— Crec que puc ser un bon president. Soc soci des de fa molts anys i és una institució per la qual em sento molt representat. Ha arribat un moment en què crec que he de contribuir a la societat civil.
Valori en una paraula els últims tres anys del Cercle.
— Anys amb canvis, amb una junta per primer cop paritària. Hem viscut el post-Procés i, per tant, amb un punt de complexitat política.
¿Dels 1.290 socis que té el Cercle sap quants en té de menys de 40 anys?
— Al voltant de 50. [Son 122, un 10%, segons el Cercle]
I quantes són dones?
— Un 15% [Són 232, un 18%, segons el Cercle]
Per què n’hi ha tan pocs, de tots dos grups?
— Dels nous socis de l'última junta [els últims tres anys] el 40% han sigut dones. El canvi és important i en part es deu al fet que la junta és paritària. I el Cercle no és per a gent molt jove. És per a qui ja està una mica instal·lat a la vida i pot contribuir amb la seva experiència. Em preguntaria abans quants en tenim d’entre 30 i 50 anys.
De què serveix el Cercle?
— És una entitat molt heterogènia que tracta, a través del debat i l’opinió, d’influir i intervenir en el debat públic.
Catalunya hauria d’igualar la fiscalitat de Madrid?
— La situació fiscal a Catalunya ens fa perdre oportunitats d’atreure talent. I hauríem de buscar fórmules de fer-la més competitiva. Crec que tenir dins d’un mateix estat situacions fiscals tan diferents suposa una llosa que no hauríem de tenir.
Si n'ha de triar un, quin prefereix: Irlanda o Dinamarca?
— Dinamarca.
Una lliçó de la seva vida professional.
— Vaig viure el corralito a l’Argentina. Va acabar sent una lliçó, perquè la crisi financera [del 2008] va tenir alguns trets similars. Haver-ho passat abans per a mi va ser un avantatge.
Completi la frase: Catalunya és...
— Una nació, en la meva opinió. Un indret fantàstic que li devem a les generacions que ens han precedit i hem d’estar a la seva altura. I una gran oportunitat si som capaços de gestionar les coses bé. Tenim uns actius fantàstics per poder competir en el món que ve.
Quina és la solució a la relació entre Catalunya i Espanya?
— Un nivell d’autogovern alt, un reconeixement de les especificitats i que es creïn unes condicions per millorar el benestar dels catalans.
Està a favor del dret a decidir?
— Com ha dit el Cercle, estic a favor d’emmarcar-nos en els dos grans principis de la democràcia liberal: respecte a l’estat de dret i principi democràtic, pel qual qualsevol aspiració pugui tenir una sortida democràtica. En aquest sentit, el dret a decidir podria ser l’expressió d’aquest segon punt..., doncs sí que hi estaria d’acord.
S’han d’apujar les pensions amb l’IPC?
— Si es fa, paral·lelament s’ha d’allargar l’edat de jubilació. Si no, pot haver-hi un moment en el qual no siguin sostenibles.
Com creu que anirà l’economia en els dotze mesos vinents?
— Venen dotze mesos molt difícils, especialment a Europa. El fet de no haver sigut capaços de fer els deures, com per exemple tenir autonomia energètica, ens pot provocar un hivern molt complicat.
Una empresa que admiri (i no es pot dir cap d’aquelles en què ha treballat).
— Una de la meva junta [del Cercle], Puig.
I un directiu que admiri?
— Marc Puig [president de Puig].
La seva marca preferida?
— Futbol Club Barcelona.
Quina activitat cultural gaudeix més?
— Crec que podria dir llegir.
Una virtut de la seva rival?
— La tenacitat.
I un defecte?
— Paso palabra.
On anirà de vacances aquest estiu?
— A l’Empordà.
Com veu el Cercle d’aquí tres anys?
— S’haurà mogut cap on va la societat: més receptiu a les noves iniciatives i els nous lideratges econòmics i empresarials. I on els socis participen més activament. Amb les noves tecnologies és més fàcil.
Si perd es dedicarà a...
— A les coses on soc. Estic en altres institucions de la vida civil d’aquest país. També col·laboro amb entitats privades i seguiré fent una vida, que ja no és la d’un executiu, sinó més orientada a participar en la vida civil.