Lloguers a preu d'or: així funciona el negoci dels pisos per a nòmades digitals

BarcelonaDues noies del Brasil són les noves inquilines del pis del costat, s'hi estaran poc més de tres mesos. La seva anterior llogatera, de l'Uruguai, va estar-hi prop d'un any. Tots van compartir replà amb el Carles i l'Aleix, dos joves que viuen sota el mateix sostre prop de la plaça Tetuan, i que ara es pregunten si l'habitatge de l'altra banda de la paret s'ha convertit en un allotjament turístic.

"Segurament el propietari ha decidit llogar aquest pis amb contractes temporals", diu el director de la immobiliària Vive con Gracia, Antonio Paretas, en declaracions a l'ARA, sobre un veïnatge que explica una tendència: els pisos de temporada estan començant a guanyar terreny en ciutats com Barcelona. Al darrere hi ha empreses com Blueground, amb seu als Estats Units i pisos a les ciutats més grans del món, i també les start-ups catalanes Ukio i Badi, que ofereixen pisos i habitacions de lloguer d'entre un mes i un any que poden arribar a doblar els preus de referència.

Un hotel global de pisos

"Aquestes empreses són com un hotel global de pisos i algunes estan en les principals ciutats del món", explica Paretas. Es dediquen a buscar habitatges sense moblar en zones atractives i que estiguin en bones condicions. "Molta gent que, per exemple, viu a Nova York i vol venir a passar una temporada a Barcelona, busca allotjaments que compleixin amb uns estàndards i això és el que els ofereixen: tenen tots el mateix estil, i fins i tot els mateixos sofàs", afegeix Paretas, que ha posat en contacte propietaris amb una d'elles, Blueground, que no ha atès les peticions de l'ARA d'explicar el seu model de negoci. A la seva pàgina web ofereixen prop de 90 pisos entre els 1.480 i els 4.220 euros, la gran majoria a l'Eixample. Els mobles que surten a les fotos són pràcticament calcats.

La Mireia –nom fictici–, que tenia un pis en propietat al Poble-sec, va decidir contactar amb aquesta empresa per provar el lloguer de temporada: "Blueground té un coixí al darrere que fa que et doni més seguretat que una família convencional. Et deixen el pis impecable. És molt més net i passiu i no et truquen cada mes si alguna cosa va malament".

L'empresa els va llogar el pis amb un contracte de 7 anys amb una renda a preus de mercat i amb el compromís de pagar-los religiosament: "És com tenir un inquilí convencional però amb un altre contracte". De fet, ara estan llogant aquest pis per 2.100 euros al mes, quan amb un lloguer tradicional els estarien pagant 1.300 euros.

"Aquest tipus de contractes surt a compte a molts nòmades digitals, que fins ara l'única alternativa que tenien era Airbnb, i a 150 euros la nit et surt molt més car. El lloguer tradicional els obligaria a moblar el pis i pagar a una agència", contextualitza Paretas. Amb aquests lloguers, el propietari no pot bonificar-ho a la renda perquè el contracte és amb una persona jurídica, i està obligat a cobrar-los l'IVA, del 21%.

Un model a l'alça

Aquesta modalitat és el que es denomina lloguer a mitjà termini: dura d'uns 30 dies fins a 11 mesos, i és la drecera que tindran molts propietaris per esquivar la limitació de preus sobre el lloguer tradicional, explica Paretas. Empreses com Blueground ho exploten i t'ofereixen aquests contractes anuals per després pagar-te una quantitat fixa cada mes.

L'advocada especialitzada en dret immobiliari Helena Gallardo explica que ha tingut el cas recent d'un propietari que va decidir fer el salt a aquest tipus de lloguer: "Una empresa que es dedica al lloguer de temporada li va oferir 1.500 euros pel seu pis, per sobre de mercat, el va decorar igual que tots els que ofereix a la seva pàgina web i el va posar a lloguer per 2.000 euros".

Gallardo puntualitza que la clau d'aquest lloguer de temporada no és la durada, sinó l'habitatge habitual del llogater: "La llei diu que si no és habitatge habitual, és de temporada", afegeix, i adverteix que la nova llei de l'habitatge regula el topall de preus per a l'habitatge habitual i, per tant, pot passar que molts propietaris decideixin passar al lloguer de temporada.

Un tercer tipus de lloguer és el de molt curt termini, que són menys de 30 dies, i per al qual es necessita una llicència d'allotjament turístic: és el més rendible i el que genera més conflictes amb els veïns. Aquest dimecres hem sabut que Barcelona haurà d'acceptar un gran bloc de 120 pisos turístics per ordre judicial.

Pisos, però també habitacions

L'empresa emergent catalana Badi, fundada per Carlos Pierre –cosí del fundador de Glovo, Oscar Pierre– funciona amb el mateix mètode, però se centra en el lloguer d'habitacions. El públic objectiu és el mateix: nòmades digitals. A la seva web, aquesta companyia ofereix habitacions individuals, dobles, suites i també apartaments: l'estada mínima és de 32 dies i la màxima d'11 mesos.

Una altra empresa, la proptech catalana Ukio, fundada pels germans francoamericans Jeremy i Stanley Fourteau –aquest últim n'és el conseller delegat i ve d'Airbnb–, es dedica a oferir "arrendaments flexibles" aplicant un model híbrid, semblant a Blueground: lloga els habitatges per entre 7 i 10 anys als propietaris i aleshores ofereix als clients un arrendament d'entre un mes i un any, amb una mitjana de 5 mesos.

Ukio, que també opera a Espanya, Portugal, Alemanya i Portugal, promet als propietaris rendiments d'entre un 25% i un 30% superiors a un arrendament tradicional per dos motius: amb el seu model evita la rotació d'inquilins –la mitjana és de 18 mesos– i els costos que suposa la subcontractació per a l'arrendador. La start-up, que té al darrere inversors com Félix Capital, Breega i Heartcore, reforma els pisos i els dissenya inspirant-se en la zona geogràfica o estacions de l'any.