Un any batent rècords: el lloguer a Barcelona s’enfila fins als 1.123 euros

BarcelonaEl preu del lloguer a Barcelona sembla no tenir sostre: ja fa un any que bat contínuament el seu màxim històric. Viure a la capital catalana costa 1.123 euros al mes, l'equivalent al 41% del sou mitjà dels barcelonins, al 48% del salari dels catalans i 43 euros per sobre del salari mínim interprofessional. La firma de contractes segueix la tendència contrària i registra un nou trimestre a la baixa.

Així es desprèn de les últimes dades de les fiances de lloguer dipositades a l'Incasòl en el segon trimestre d'enguany, que també recullen una nova alça del preu dels arrendaments a tot Catalunya, fins als 830,34 euros al mes, després de caure fins als 812,8 euros el trimestre passat. Mai havia sigut tan car viure de lloguer a tot el país.

"Aquest any s'han venut BMWs i l'any passat es venien Seats. El mercat de lloguer està apujant el nivell qualitatiu. L'increment de preus s'explica perquè hi ha demanda i poca oferta, i perquè la demanda és més solvent econòmicament", explica el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana, Òscar Gorgues. Aquest expert explica que cal diferenciar entre els nous contractes, que són els que recullen aquestes dades, i la resta de parc, uns 200.000 habitatges, que estan fora de mercat: o tenen lloguers vigents o es prorroguen.

El cert és que el mercat de l'habitatge a Barcelona fa temps que navega per aigües mogudes: la construcció està als nivells de la crisi, les hipoteques estan en caiguda lliure, però les compravendes s'estan mantenint a la capital catalana. "Es venen més pisos a Barcelona amb menys hipoteques, això vol dir que entren inversors: els compren per llogar pensant en un tipus de client. El mercat està absorbint una població flotant de lloguer que vol bons pisos", afegeix Gorgues. Entre aquests perfils de solvent poder adquisitiu hi ha nòmades digitals i expats, que empenyen el mercat a adaptar l'oferta cap a pisos més petits i amb contractes més curts.

Vallvidrera lidera l'encariment a la capital

Els districtes on més ha augmentat el preu han estat Sarrià-Sant Gervasi (7,7%), les Corts (6,9%) i l'Eixample (5,1%), i és el primer dels tres el més car on pagar un lloguer, amb 1.553 euros al mes. Els únics districtes on el preu dels arrendaments ha disminuït són Sant Martí (-1,81%) i Sant Andreu (-0,22%).

Per barris, Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, amb un 25%, i el Guinardó, amb un 13,67%, són els que més han incrementat el preu. A l'altra banda de la balança hi ha la Verneda i la Pau, amb un decrement de 13,7%.

Per demarcacions territorials, la conclusió és la mateixa: el preu del lloguer a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona és de rècord. Sant Vicenç de Montalt segueix com a municipi més car, amb 1.595 euros al mes, seguit de Cabrils i Matadepera, mentre que fins a 22 pobles i ciutats superen els 1.000 euros mensuals.

Petició del Govern a l'executiu espanyol

La consellera de Territori, Ester Capella, ha aprofitat la publicació d'aquestes dades per reclamar a l'executiu espanyol que permeti l'aplicació de la contenció dels lloguers a Catalunya. En l'últim any, el país ha vist incrementar el preu mitjà dels lloguers un 9,7%, i Barcelona un 12,7%. "El Govern ha de fer els deures, deixar de buscar les pessigolles i aplicar la llei. Sense contenció de rendes, les altres polítiques d'habitatge no són suficients perquè són a mitjà i llarg termini", ha dit.

Sobre la taula hi ha l'índex de referència que ha de regular els preus dels lloguers de les "zones tensades" i també el vistiplau del govern espanyol a la declaració d'aquestes zones on s'aplicarà la regulació dels preus del lloguer prevista en la nova llei de l'habitatge. El Govern va identificar a mitjans d'any fins a 140 municipis en aquesta situació, però primer s'ha d'establir l'índex perquè serveixi de base per a limitar els lloguers.

El Sindicat de Llogateres també combrega amb aquesta demanda i urgeix a regular el mercat de lloguer, com va passar durant 18 mesos, del setembre del 2020 al març del 2022, el temps que va estar en vigència la llei catalana que en limitava el preu. "La ministra Raquel Sánchez està bloquejant l’aplicació de la seva pròpia llei a l’única comunitat autònoma que vol utilitzar-la. L’excusa per no tirar aquestes mesures endavant no pot ser la manca d’un índex de preus: Catalunya ja té un índex que s’ha utilitzat amb èxit per regular els preus", critica l'organització.