El lloguer dispara el cost de la vida a Barcelona i Madrid

El cost de la vida a les dues ciutats més grans de l'Estat, Barcelona i Madrid, va ser un 20% superior a la de la resta de ciutats l'any 2020. El principal motiu que explica aquesta diferència són els preus dels lloguers i, per tant, el cost de l'habitatge, que s'ha disparat els últims anys. Així es desprèn de l'Índex del cost de vida a les ciutats espanyoles, informe publicat aquest dilluns pel Banc d'Espanya. El document desgrana que si bé Barcelona i Madrid són les dues ciutats més riques en comparació amb la resta, quan s'ajusten els salaris al poder de compra, és a dir, es correlacionen amb el cost de la vida que han d'afrontar els ciutadans que hi viuen, la diferència es retalla. D'aquesta manera, si a Madrid i Barcelona el salari mitjà del sector privat era un 45% superior al de la resta de ciutats l'any 2020, aquesta diferència cau en picat, fins al 21%, quan es té en compte el component del cost de la vida.

Els sous dels ciutadans de Madrid i Barcelona es dediquen, sobretot, a fer front a les despeses del lloguer (25%), fins al punt que el cost de l'habitatge en aquestes dues ciutats l'any 2020 era un 82% superior a la mitjana de ciutats d'Espanya. A més, els preus dels lloguers a Madrid i Barcelona són "molt superiors" als preus dels béns i serveis, cosa que explica "la diferència de preus entre Madrid i Barcelona i la resta de zones urbanes de l'Estat", segons l'informe.

L'índex del Banc d'Espanya compara el cost dels béns i els serveis. D'una banda, destaca que l'hostaleria i els serveis sanitaris són més cars, i els relaciona amb el cost més elevat de la mà d'obra a les dues grans ciutats. Per contra, la diferència dels béns de consum, és a dir, el cistell de la compra (alimentació, calçat, roba, etc.) entre ciutats és "menys rellevant". "Els preus a les diferents àrees tendeixen a igualar-se", apunta l'informe.

Amb tot, i fruit principalment de l'ascens dels preus dels lloguers els últims anys, la diferència de preus entre Madrid i Barcelona en comparació amb les ciutats més barates també s'ha eixamplat. Mentre que l'any 2004 la diferència era d'un 22%, el 2020 s'ha enfilat 10 punts, fins a un 31%. Aquesta realitat no la comparteixen les ciutats mitjanes (en termes poblacionals), on les diferències de preus amb les capitals de Madrid i Catalunya han augmentat més lleugerament.

Llei d'habitatge en espera

El Banc d'Espanya recorda que aquestes diferències tenen un impacte directe en el benestar dels ciutadans i aconsella que es tinguin en compte "per tal d'avaluar l'impacte, a escala local o regional, de les polítiques públiques que a vegades fixen imports uniformes de determinades rendes per al conjunt del territori". L'organisme apunta que "per fer valoracions més precises dels nivells de benestar" cal tenir en compte aquestes diferències.

Fa un any, el fins ara ministre de Transports i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, va presentar el sistema estatal d'índex de referència del preu del lloguer, una eina que serveix a les comunitats autònomes i als ajuntaments per dibuixar les zones tensionades, és a dir, on el preu del lloguer es dispara. La iniciativa es va presentar com a alternativa a estudiar una regulació dels lloguers -que Catalunya ja ha impulsat pendent del TC- a través de la llei d'habitatge. La normativa s'havia d'aprovar el febrer passat però els dos socis del govern de coalició (PSOE i Unides Podem) continuen negociant precisament aquest component. Des de Podem volen incloure la mesura a la llei, però el PSOE continua mostrant-hi reticències. Amb el canvi de carteres a la Moncloa, la negociació no s'ha reprès fins ara, en paral·lel amb els pressupostos generals de l'Estat del 2022.