Lliure comerç, una gran eina per als petits estats
Professor de la Universitat de St. GallenEls països que decideixen anar per lliure necessiten grans institucions. Les teories d’economia institucional ens informen que la riquesa d’un país depèn de la qualitat de les seves institucions, és a dir, de les regles de joc que tenen. I, d’entre aquestes, són clau els tractats de lliure comerç que té aquell país.
Quan els ciutadans suïssos van votar en contra de l’ingrés a la UE el 1992 i el 2001 o quan Singapur va ser expulsat de Malàisia el 1965 es van veure obligats a la construcció d’institucions eminents. A més dels tractats amb la Unió Europea, Suïssa disposa d’una xarxa de 28 tractats, inclòs un d’exemplar amb la Xina. Per la seva banda, Singapur s’ha posicionat com a port lliure. Aquestes i altres institucions han funcionat. El PIB per càpita de Singapur és de 52.000 dòlars (43.000 euros), mentre que a Malàisia és de només 9.000 euros. I, per la seva banda, la renda per càpita de Suïssa arriba als 79.000, lluny dels 41.000 d’Alemanya i encara més dels 26.000 d’Espanya. D’altra banda, anar per lliure sense institucions que donin la talla no té sentit. En aquest respecte, estem a punt de presenciar un gran experiment.
L’èxit del Brexit serà si el Regne Unit construeix institucions de qualitat diferenciades de les europees. Això inclou tractats de lliure comerç amb els Estats Units i la Xina. Encara que últimament sembli que el govern de Sa Majestat no estigui a l’altura del repte, no oblidem que els anglesos han inventat i perfeccionat institucions essencials del món actual, com són, per exemple, el futbol (les regles que el regeixen) i el sistema bancari modern. Londres és el centre financer d’Europa perquè el dret anglosaxó ( common law ), basat en el precedent, és més flexible i dinàmic que el dret romà ( legalista ) que tenim a la resta d’Europa. No és impensable, doncs, que el Regne Unit -després de les dures negacions del Brexit i d’uns anys de dificultats i construcció- emergeixi airós. ¿Però és positiva, tanta diversitat institucional a Europa?
El monopoli institucional de Brussel·les a Europa comporta el risc d’erosió institucional, ja que tot allò que no competeix decau. Europa no aprendrà mai de Singapur, encara que hi hagi moltes coses per aprendre d’aquest petit país. Però Europa sí que podria inspirar-se en els veïns Regne Unit o Suïssa si demostren tenir institucions superiors quant a creació de riquesa o provisió de béns públics.
El multilateralisme en problemes
La UE no vol un tractat de lliure comerç amb la Xina, mentre que la petita Suïssa ja l’ha signat. Els economistes prefereixen mecanismes multilaterals com l’Organització Mundial del Comerç. Malauradament, des del fracàs de la Ronda de Doha i l’abandonament dels EUA del tractat regional de lliure comerç a l’Àsia (TPP), l’ambient no està per a multilateralismes. En un món no perfecte, el bilateralisme és, per tant, la segona millor opció. Països amb xarxes de tractats bilaterals de lliure comerç amb bones ràtios d’utilització prosperaran. En aquest i altres contextos, els petits estats que van per lliure són importants, ja que gràcies als processos de competència i experimentació institucional es converteixen en factors de millora del sistema global.