La ‘lliga hanseàtica’ que frena la integració de l’eurozona
Aquest antic club d’estats reneix per frenar la reforma de l’euro
Brussel·lesUn dels gèrmens de la unió econòmica europea ha renascut com el principal obstacle perquè la UE culmini -o comenci- la seva integració política la setmana que ve. En l’època del Renaixement italià, diverses ciutats del Bàltic i del nord d’Europa també van florir i es van aliar en defensa dels seus interessos comercials en l’anomenada Lliga Hanseàtica (del mot Hansa, que volia dir gremi en l’alemany de l’època). Ara els estats que ocupen aquella antiga ruta comercial s’han tornat a aliar justament per aturar la reforma de l’eurozona que abanderen França i Alemanya i que secunda, entre d’altres estats, Espanya. És el motiu pel qual la reunió extraordinària de l’Eurogrup de fa set dies va acabar en un acord de mínims. I és també per això que la cimera de l’euro d’aquesta setmana tornarà a tancar l’any sense l’esperada i anunciada “refundació” de l’eurozona.
Aquesta lliga subeuropea és un dels principals efectes col·laterals en l’àmbit diplomàtic del Brexit. Anglaterra era el gran defensor d’un posicionament econòmic més liberal i més dur en les exigències fiscals i pressupostàries estatals. És a dir, que abans de compartir riscos exigeixen que cadascú els redueixi a casa seva. Però ara que el Regne Unit se’n va, aquests petits estats queden sense el cosí gran que els defensi davant els interessos dels altres dos gegants europeus: França i Alemanya. Per això els ministres de finances de Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Irlanda, Letònia, Lituània, els Països Baixos i Suècia s’han aliat en una mena de lobi polític que va més enllà de defensar posicions conjuntes en les reunions de l’Eurogrup. Han creat el seu propi escut i un compte de Twitter on difonen el seu missatge. I Holanda, que lidera el grup, té penjada la posició conjunta -amb el títol Hanseàtica- sobre el mecanisme d’estabilitat europeu, la seva gran aposta. Són els mateixos ministres, doncs, els que es reivindiquen com un front de la mida de França i amb la competitivitat d’Alemanya, i defensen el nom d’aquesta lliga malgrat que ja hi ha qui prefereix referir-s’hi com la Lliga del Mal Temps.
De moment han aconseguit que passi un altre any sense que l’eurozona tingui un pressupost propi i, sobretot, cap instrument pressupostari que serveixi per “estabilitzar-la”. I encara menys un fons per a desocupats d’abast europeu. La Lliga Hanseàtica -que troba eventualment suports externs en països com Polònia, la República Txeca, Malta i Portugal- prefereix no completar el mercat únic per la via política. També s’oposa a la creació d’un fons de garantia de dipòsits europeus. No vol donar més poders a Brussel·les ni tampoc vol que el conjunt dels països de l’euro i d’Europa hagin de contribuir a instruments de rescat dels països o bancs amb problemes.
La seva filosofia és que primer cal reduir els riscos i, sobretot, millorar els instruments de control per assegurar-se que els països de l’euro i els seus bancs (que suposen un risc de contagi per a la resta) es porten bé.
Per això, una de les mesures que sí que ha tirat endavant és l’enfortiment del MEDE, el fons de rescat, que havia de néixer com una mena de fons monetari europeu. L’objectiu és que pugui rescatar països en situacions complexes, però aquests estats han pressionat fins a l’últim moment perquè quedés ben clar sota quines condicions s’havien de produir aquests rescats (a través de crèdits), que només poden ser concedits a països en una situació d’endeutament “sostenible”. La lliga exigeix que hi hagi la mínima discrecionalitat política possible i que tot quedi ben clar. En canvi, Espanya o Itàlia (els més endeutats) volen més flexibilitat.
Segons el Financial Times, aquest front de països es va gestar en un sopar a Brussel·les el novembre del 2017 i s’ha anat consolidant a través de trobades periòdiques en què no han deixat entrar Theresa May, malgrat agafar el seu testimoni.