La lliçó del covid: Madrid guanya aturats i Barcelona en perd
La capital de l’Estat i Alacant són les úniques grans ciutats en què augmenten els desocupats des de l'inici de la pandèmia
Barcelona“Les dades de l’atur són positives perquè Madrid segueix tirant d’Espanya”. Són paraules de l’alcalde de Madrid, el popular José Luis Martínez-Almeida, quan es va donar a conèixer la desocupació del desembre passat. En la mateixa línia la presidenta de la comunitat, Isabel Díaz Ayuso, assegurava via Twitter, entre altres afirmacions, que “Madrid lidera al desembre la reducció de l’atur a Espanya”.
Però, ¿realment tenen raó els dirigents madrilenys? ¿Quines grans ciutats espanyoles han superat la pandèmia en l'àmbit laboral? L’ARA ha agafat les dades d’atur del febrer del 2020, just abans de l’arribada del covid, de les 30 ciutats de més de 200.000 habitants que hi ha a Espanya i les ha comparat amb la xifra d’aturats del desembre passat, les últimes publicades pel Servei d’Ocupació Estatal (SEPE) –les del gener desglossades per municipis encara no s’han donat a conèixer–. El resultat de la comparativa és que només dues ciutats tenen més desocupats en xifres absolutes que abans de la pandèmia. Són Madrid i Alacant. La primera en té un 3% més i la segona, un 6% [vegeu gràfic]. Barcelona, en canvi, ha reduït l’atur en un 10% en aquest període.
Les dades sobten especialment quan hi ha una dura campanya política per destacar les virtuts de la capital d’Espanya governada pel PP i la seva gestió del covid, en oposició a la Barcelona de Podem, acusada de ser una ciutat enemiga de l’activitat econòmica.
Els motius
De l’estructura productiva a la pèrdua de població
Tant el catedràtic d’economia de la UPF José García Montalvo com el professor d’economia aplicada de la UB Raül Ramos asseguren que els motius de la pujada de l’atur de Madrid poden ser diversos. Citen el fet que l’estructura productiva de la ciutat pot dependre més dels serveis, un dels grans afectats per les restriccions del covid, o el guany o pèrdua de població durant aquest temps. “Pot ser que els que s’hagin quedat siguin els que tenen menys ocupabilitat”, explica Ramos. Un altre factor podria ser l’estacional, ja que al desembre gràcies a la campanya de Nadal acostuma a baixar l’atur. Ara bé, si s’agafen les dades de desocupats del desembre del 2019, quan encara no havia irromput el coronavirus, i es comparen amb les del desembre passat, Madrid també guanya aturats, concretament 12.787; en canvi, Barcelona en perd 5.664 i Sevilla, 1.005.
En el cas d’Alacant una possible explicació de l’augment, afirmen els experts, seria la seva dependència del turisme, encara lluny de recuperar els nivells precrisi i, en especial, dels viatges que organitza l’Imserso per a jubilats a la ciutat.
Tipus de feina
Més feines parcials que abans de la pandèmia
“Durant aquests gairebé dos anys de pandèmia els llocs de treball que s’han generat han estat sobretot en el sector públic i en part causats per la pandèmia”, explica Montalvo. Els dos àmbits que més feina han donat són dos dels més impactats directament pel covid: la sanitat i l’educació. Ara bé, Ramos recorda que tot i la baixada d’aturats, el nombre d’hores treballades actualment continua sent inferior al d’abans de la pandèmia. “Això vol dir que hi ha més feines a temps parcial”, apunta el professor. Segons dades de l’EPA, l’any passat es va treballar a l’Estat 30.266,4 milions d’hores, 1.177 milions menys que el 2019, que es va tancar amb la xifra de 31.443,4 milions d’hores. El motiu –afegeix Ramos– és que part del sector serveis encara no s’ha recuperat per les restriccions que encara pateixen i que han patit aquests últims dos anys.
Reforma laboral
¿Encarirà els acomiadaments i/o reduirà la precarietat?
¿La recent i polèmica reforma laboral ajudarà a recuperar aquestes hores i a vèncer la precarietat que plana sobre el mercat de treball espanyol des de fa anys? Els experts tenen opinions diferents sobre el seu impacte. “El que farà la reforma serà encarir els costos d’acomiadament, perquè les empreses que necessitin treballadors temporals els hauran de fer un contracte indefinit i quan ja no tinguin feina per a ells els acomiadaran”, explica Montalvo. El professor d’economia aplicada de la UB té un altre punt de vista. Defensa que si es redueix la temporalitat el treballador tindrà més estabilitat i, de retruc, més opcions de promoció dins l’empresa. El temps dirà cap a on s’inclina la balança.