La lletra petita del gran acord europeu

Brussel·lesAmb quatre dies i dues nits de negociacions i equilibris que van donar lloc a un paquet econòmic sense precedents a escala europea, els textos que han sortit de la cimera no són més senzills que la negociació en si mateix. Els líders de la UE van pactar l'arquitectura global d'un pla econòmic històric que té implicacions tan importants com la primera emissió de deute europeu massiu des de la Comissió Europea per repartir-ne més de la meitat directament als governs. L'acord encara té serrells per tancar, sobretot pel que fa al pressupost europeu per als pròxims set anys, que també es va pactar dimarts i és el gran oblidat dels titulars grandiloqüents dels últims dies. Aquesta és la lletra petita del gran acord europeu per salvar l'economia europea del coronavirus:

Pagar el deute amb nous impostos

Es planteja crear taxes digitals, al plàstic i a les transaccions financeres

Els 750.000 milions del fons de reconstrucció s'obtindran a través de l'emissió de deute de la Comissió Europea, una operació que no s'havia fet mai en aquestes quantitats. Però per tornar aquests diners i els seus interessos només hi ha tres opcions: o més contribucions dels estats (cosa que els països rics no estan disposats a fer), o retallar els futurs pressupostos, o bé buscar nous recursos. L'acord de dimarts preveu (però no de manera vinculant) la tercera opció a través de la creació de nous impostos europeus com el del plàstic no reciclat, que ha d'entrar en vigor el gener del 2021, però també uns altres tributs molt més polèmics, com la taxa Google i l'impost a les transaccions financeres (als quals Irlanda i els països frugals s'oposen des de fa anys). També es preveu revisar l'impost a les emissions per estendre'l a l'aviació i el transport marítim i crear un impost europeu al carboni en frontera, per taxar les importacions contaminants de fora de la UE.

Tornar tot el deute el 2058

Brussel·les haurà de començar a tornar els diners

Que estats que tenen animadversió a endeutar-se com ara els Països Baixos hagin acceptat que Brussel·les recorri als mercats per obtenir els 750.000 milions és una de les grans fites històriques de l'acord. El retorn dels diners era per definició un dels maldecaps dels frugals. La proposta inicial de la Comissió preveia començar a pagar-los el 2028, però l'acord d'aquesta setmana deixa relativament oberta aquesta opció: "Les quantitats que no es facin servir per pagar interessos s'hauran de fer servir per fer pagaments avançats abans del 2027". Les emissions més curtes que farà la Comissió Europea seran de cinc anys i les combinarà amb altres emissions a més llarg termini. Tot el deute haurà d'estar pagat el 2058. Quan es renegociïn les condicions s'aclariran les quantitats a pagar cada any i, sobretot, de quina manera hauran de contribuir els estats a tornar aquests diners.

No arribaran diners el setembre del 2020

El 30% dels fons es reserven per al 2023

Més enllà d'Angela Merkel, un dels padrins d'aquest acord ha sigut la urgència. Tot i això, no s'ha anat prou de pressa perquè els fons puguin arribar aquest any. La primera proposta de la Comissió preveia un mecanisme pont per desemborsar 11.500 milions d'euros aquesta tardor que ha desaparegut del text final. Sí que es preveu l'opció de finançar de manera retroactiva programes o mesures preses des del febrer del 2020, però els diners no començaran a arribar fins al 2021. El gruix dels fons (un 70%) arribaran entre el 2021 i el 2022 i es repartiran segons el nivell d'atur que tenien els països europeus entre el 2015 i el 2019 i el nivell de renda. El 30% restant no arribarà fins al 2023 i depenent de la pèrdua acumulada del PIB entre el 2020 i el 2021. Es repartiran segons els plans de reformes que presentin els estats i que s'hauran d'aprovar per majoria qualificada al Consell i també per la Comissió Europea, amb la possibilitat que un govern els bloquegi durant tres mesos a través del fre d'emergència.

El fons de recuperació perjudica el pressupost

Es perden diners destinats al canvi climàtic o la innovació

Si els rics no estaven disposats a contribuir més al pressupost amb la marxa del Regne Unit i la Comissió s'ha d'endeutat per aconseguir els diners del fons de recuperació, el resultat té signe negatiu. A costa de prioritzar el fons de recuperació, les partides del pressupost europeu que en surten més malparades són el Fons de Transició Justa i els diners destinats a innovació i digitalització i també a salut, les que havien de ser les prioritats de la UE a llarg termini. Per això l'Eurocambra ja s'ha queixat i demà votarà una dura resolució a la qual ha tingut accés l'ARA, en què "no accepta" les retallades del pressupost europeu i reivindica la seva importància com a negociador, a més de lamentar haver quedat fora del procés per concedir els fons. El pressupost aprovat compta amb 1,074 bilions d'euros, lluny de les peticions del Parlament Europeu i inferior a la proposta d'1,1 bilions de la Comissió.

L'estat de dret, als llimbs

Els líders han hagut de cedir davant Hongria i Polònia

Hongria i Polònia van acceptar l'acord de dimarts perquè la UE va haver d'acabar ajornant la promesa de controlar estrictament el compliment de l'estat de dret (separació de poders, respecte a la llibertat de premsa...). Fa temps que Alemanya, els Països Baixos i Bèlgica amenacen amb vincular la concessió dels fons europeus a criteris objectius que garanteixin que els estats receptors compleixen els valors europeus de respecte a l'estat de dret. Però el text final de l'acord és eteri i no crea cap mecanisme en aquest sentit, simplement promet que es crearà i remarca "la importància del respecte a l'estat de dret".