'Sorpasso' de Lleida i l'àrea metropolitana de Barcelona com a impulsors de l'economia catalana

BarcelonaLleida i l'àrea metropolitana de Barcelona van ser els pols de màxim creixement econòmic a Catalunya el 2019. Gràcies a la bona marxa del sector serveis, aquestes dues regions van desplaçar el que fins l'any passat acostumava a ser el principal motor impulsor de l'economia catalana: les comarques costaneres i del prelitoral entre el Gironès i el Baix Camp, seguint l'anomenat "eix de l'AP-7", segons Josep Oliver, catedràtic emèrit d'economia de la UAB i autor de l'Anuari econòmic comarcal 2020, editat pel BBVA.

L'estudi destaca que les comarques del pla de Lleida són les que més van créixer en valor absolut agregat (VAB) –un indicador similar al producte interior brut que mesura el nivell d'activitat econòmic d'un territori–, concretament un 2,6% en comparació amb l'any anterior. El Segrià i el Pla d'Urgell són les comarques amb més creixement de l'economia el 2019, amb un 3,4% i un 3% respecte a l'any anterior, només igualades pel Baix Llobregat, també amb un 3%.

En aquest sentit, l'àrea metropolitana de Barcelona va ser l'altre motor de creixement (l'economia hi va créixer un 2,3%), gràcies, a més del Baix Llobregat, a la fortalesa del Barcelonès, que va créixer un 2,8% i acumula el gruix de la població de la regió.

Així doncs, quatre comarques als voltants de les ciutats de Lleida i Barcelona van ser les principals impulsores de l'economia catalana l'any passat. Segons Oliver, això representa un canvi respecte a les últimes dècades. Entre el 2000 i el 2007, el creixement de l'economia es va concentrar a la meitat occidental del país, és a dir, a les demarcacions de Lleida i Tarragona. En canvi, a partir de la crisi i durant els anys de recuperació fins al 2018, l'impuls de l'activitat econòmica s'havia generat principalment a les zones litorals i prelitorals del centre del país, en un eix entre el Camp de Tarragona, l'àrea metropolitana i el sud de la demarcació de Girona, amb alguna ramificació cap a comarques com Osona o el Bages.

El 2019, altres parts del país van tenir un creixement més desigual. El Camp de Tarragona i les comarques gironines van augmentar el seu VAB un 1,5% i un 1,1%, respectivament, mentre que la Catalunya Central i les Terres de l'Ebre ho van fer un 1% i un 1,3%. L'Alt Pirineu va ser la regió que menys va créixer, amb un 0,5%, molt per sota del 2,1% de mitjana de Catalunya.

La indústria pateix

Un dels grans canvis registrats el 2019 respecte als anys anteriors va ser que la indústria va tancar l'any amb un creixement negatiu (-0,3% del PIB), després d'anys de forts increments. Això explica que algunes de les comarques que més havien estirat del carro de l'economia catalana en l'última dècada patissin també una frenada de l'activitat.

Oliver, però, destaca que la indústria es pot dividir en dos elements: d'una banda, la indústria energètica, que va créixer un 3,1% i està concentrada al Pirineu (amb les centrals hidroelèctriques) i a l'Ebre (també amb centrals, a més de la nuclear d'Ascó); de l'altra, la indústria manufacturera més tradicional, que va punxar un 0,9% per culpa de diversos factors.

El primer és una moderació de la demanda interna a Catalunya. Tant el consum de les famílies com la inversió de les empreses va créixer a un ritme inferior comparat amb altres anys, un fet compensat només parcialment per l'increment de la despesa pública. A més, però, la forta capacitat exportadora que caracteritza la indústria catalana va patir per l'alentiment durant tot el 2019 dels mercats internacionals, en especial en sectors com l'automòbil –en crisi a nivell mundial des de fa anys– o l'alimentació.

Malgrat la frenada industrial, Oliver qualifica de "molt bona notícia" que Catalunya va ser capaç d'augmentar les exportacions a un ritme similar al del creixement del global de l'economia. El 2019 les empreses catalanes van vendre a l'estranger béns per un valor agregat de 73.900 milions d'euros, 2.700 milions més que el 2018. Així, durant vuit anys seguits les exportacions han representat més d'un 29% del PIB català, una xifra mai assolida abans.

"Terciarització" de l'economia

Un altre dels aspectes destacats de l'informe és que el sector terciari, és a dir, el dels serveis, continua la tendència a guanyar pes en el conjunt de l'economia catalana. De fet, Oliver destaca que la potència mostrada el 2019 per Barcelona i Lleida es deu justament al fet que en aquestes zones els serveis han crescut més que a la resta del país.

Malgrat això, el catedràtic creu que, en aquest sector, les comarques de l'àrea metropolitana de Barcelona, Girona i el Camp de Tarragona tenen "un punt fort molt potent" respecte a la resta del país, ja que les empreses de serveis hi estan més orientades a "donar suport a empreses". A més, el turisme estranger –molt més concentrat a la costa– va créixer, mentre que el nacional va caure el 2019. Ara bé, de cara al 2020 aquest element es podria girar en contra per les restriccions del covid-19, ja que aquestes comarques són les que "tenen més números de patir una caiguda superior" de l'activitat, ja sigui perquè l'arribada de visitants estrangers s'ha desplomat o perquè l'activitat econòmica i les exportacions també es veuran afectades per l'epidèmia, comenta Oliver.

En aquest sentit, el comerç està sent un dels sectors més afectats pel coronavirus, però ja estava en una situació més complicada des d'abans de l'esclat de la pandèmia. "És un procés de fons, el comerç ja no creixia tant", diu Oliver. L'economista afirma que, a causa de l'increment del comerç online, el tradicional està patint més i una part de l'ocupació que generava ara "s'ha traslladat cap al sector logístic i de transports", per fer front a aquesta pujada de les vendes per internet.

Pel que fa al sector primari, l'agricultura i, sobretot, el ramader, van patir una forta crisi el 2019, cosa que va afectar comarques com les Garrigues, la Terra Alta o el Berguedà, on aquest sector té un pes més gran. La construcció, per la seva banda, es va mantenir en augment (un 4,5%), però segueix a nivells molt inferiors als d'abans de la crisi, amb la bombolla immobiliària.