La llei 'start-up' consagra els beneficis fiscals de les empreses emergents

MADRIDDesprés de mesos de negociació amb els partits polítics, la llei de foment de l'ecosistema de les empreses emergents (batejada com a llei start-up) arriba al punt final. La comissió d'economia del Congrés de Diputats ha aprovat aquest dijous una setantena d'esmenes presentades pels diferents grups polítics i que han modificat el text original que el govern espanyol va aprovar fa gairebé un any en consell de ministres. En concret, la norma ha comptat amb els vots favorables dels membres del govern (PSOE i Unides Podem), PP, ERC, Cs, PNB, Bildu i el PDECat.

Ara la norma només ha de passar pel ple de la cambra baixa espanyola, així com del Senat, però, si no hi ha cap imprevist, sortirà per majoria i sense cap més modificació. De fet, la negociació dels dos partits del govern, PSOE i Unides Podem, a l'hora d'introduir algunes esmenes ha buscat assegurar-se passar el tràmit sense cap ensurt. Aquests són alguns dels canvis:

S'amplia l'anomenada llei Beckham

S'ha acceptat transaccionar una esmena del PDECat que amplia l'anomenada llei Beckham o règim especial de treballadors desplaçats a territori espanyol (en el marc de la regulació de l'IRPF). Ara aquesta norma donarà cobertura a "treballadors, professionals, emprenedors i inversors desplaçats al territori espanyol", segons recull l'esmena aprovada a la qual ha tingut accés l'ARA. Fins ara, aquesta llei només protegia treballadors, de manera que amb el canvi se'n beneficiaran també possibles emprenedors d'empreses emergents. De fet, l'objectiu de la seva creació va ser el de "captar talent".

Aquesta norma permet als treballadors que provenen d'un país tercer i que estan contractats per una empresa espanyola tributar com a no residents durant els primers cinc anys. Per exemple, en el cas de l'impost de patrimoni només tributen pels béns situats a Espanya. Pel que fa a les rendes, tenen tipus impositiu molt baix: fix del 24% fins als 600.000 euros. Va ser una llei molt polèmica perquè va beneficiar els futbolistes multimilionaris –d'aquí el seu nom–. El 2014, però, els esportistes professionals en van quedar fora.

Més agilitat

La creació d'una start-up comptarà amb el silenci administratiu positiu després de l'aprovació d'una esmena presentada per Unides Podem. Fins ara, perquè una empresa fos qualificada d'emergent l'administració ho havia d'acreditar. En concret, és Enisa (Empresa Nacional d'Innovació) l'encarregada d'emetre el reconeixement. Amb el nou marc normatiu, si l'administració no contesta al cap de tres mesos, s'entendrà que s'accepta.

Fi de l'exempció d'aranzels al registre i al notari

Una altra esmena introduïda deixa enrere l'exempció dels aranzels notarials o registrals prevista per als emprenedors que s'acullen a l'Estatut d'Empreses Emergents i que feien el procés telemàticament. Finalment, els aranzels notarials tindran per a aquest tipus d'empreses un cost d'entre 40 i 60 euros, sempre que el capital social de l'empresa no arribi als 3.100 euros, confirmen fonts coneixedores del text.

Impuls a les 'start-ups'

En global, una de les claus de la nova normativa és que diferenciarà, per fi, les empreses emergents de la resta de pimes. A més, reconeix les seves especificitats pel que fa al ritme de creixement, la generació d'equipació o les necessitats de finançament i crearà la figura de nòmada digital. En aquest sentit, la norma preveu una reducció del 25% al 15% de l'impost de societats per a aquest tipus d'empreses.