Ajuda mensual de 250 euros per als joves i rebaixa dels lloguers: les mesures de l'Estat en habitatge

MadridFinalment hi ha hagut acord per a una llei de l'habitatge a l'Estat. Després d'onze mesos de retard, aquest dimarts el PSOE i Unides Podem han arribat a un consens per tirar endavant una nova legislació abans d'acabar l'any, com recull el pla normatiu per al 2021. A l'espera de saber els detalls tècnics de la futura llei d'habitatge estatal, el pacte entre els dos socis del govern de coalició espanyol recull que els grans propietaris, és a dir, a partir dels deus habitatges, hauran de rebaixar el preu del lloguer d'acord amb un índex de referència dels preus del lloguer que el govern espanyol vol consensuar de nou amb les comunitats autònomes, malgrat que el ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana en va aprovar l'estiu passat. En concret, la mesura busca rebaixar el preu dels lloguers de tots els contractes firmats amb grans propietaris en zones declarades "tensionades", segons expliquen fonts d'Unides Podem.

Amb tot, aquest punt de la llei diferenciarà entre persones jurídiques (empreses i grans fons d'inversió) i persones físiques, segons fonts coneixedores de la negociació. Així com les persones físiques que tinguin en propietat més de deu habitatges no es veuran obligades a rebaixar el preu dels lloguers segons l'índex de referència, les persones en règim jurídic sí. Al seu torn, si en el primer supòsit –les persones en règim físic– volen accedir a bonificacions fiscals hauran de reduir el preu segons l'índex de tots els habitatges que tinguin en propietat. A més, l'acord també implicaria retirar els "privilegis fiscals" dels grans tenidors d'habitatges, segons fonts de la formació lila. El govern espanyol però no ha especificat aquesta mesura.

Pel que fa als petits propietaris (menys de deu habitatges), l'acord recull que la llei els obligarà a congelar els lloguers en aquelles zones "tensionades". En concret, els preus congelats s'aplicarien als nous contractes o a la pròrroga de tres anys de després de la fi del contracte. També s'ha acordat un reguitzell d'incentius fiscals per incentivar que els petits propietaris rebaixin els lloguers, expliquen fonts d'Unides Podem. Un "petit propietari" és, segons el govern espanyol, aquell que té menys de deu habitatges en propietat. En concret, es podran arribar a beneficiar de bonificacions de fins al 90% en cas que rebaixin el lloguer, segons ha explicat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Fonts del ministeri d'Hisenda apunten que això incentivarà que els petits tenidors optin més per la regulació i no per la congelació.

Habitatge social i impuls de l'emancipació jove

El govern espanyol també ha acordat ampliar el parc d'habitatge públic de lloguer i reservarà el 30% de totes les promocions a l'habitatge protegit –la meitat del qual, és a dir, un 15%, per al lloguer social–, com ha explicat la portaveu de l'executiu, Isabel Rodríguez, a la roda de premsa posterior al consell de ministres d'aquest dimarts. A més, els dos socis de govern han acordat la possibilitat d'un recàrrec de l'IBI de fins al 150% que els ajuntaments podran aplicar als propietaris (grans o petits) en cas que l'habitatge estigui buit, expliquen fonts de la formació lila.

A totes aquestes mesures, s'hi afegeix un "bo jove" per poder facilitar l'accés a l'habitatge de la població juvenil. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que es crearà un bo de 250 euros mensuals per als joves d'entre 18 i 35 anys que tinguin una renda inferior als 23.725 euros anuals. Aquesta ajuda es podrà cobrar durant dos anys. Es tracta de donar resposta a la "demanda d'emancipació" dels joves, ha dit Sánchez durant el primer Fòrum Urbà d'Urbanisme celebrat a Sevilla. Una proposta que l'expresident espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ja va anunciar l'any 2007 –just abans de la crisi financera– a través de l'aleshores ministra d'Habitatge, Carme Chacón. En aquell cas eren 210 euros mensuals durant quatre anys, una mesura que la crisi va estroncar.

Amb tot, la normativa estatal ha de servir sobretot de paraigua jurídic perquè comunitats autònomes i ajuntaments puguin "contenir" el lloguer a les zones anomenades "tensionades", ha explicat Bolaños. En el cas català, la llei de la Generalitat que regula el preu dels lloguers penja d'un fil després que el mateix govern espanyol la portés al Tribunal Constitucional i, per tant, caldrà veure quin impacte té la llei estatal sobre aquesta normativa. "La llei d’habitatge no derogarà les altres lleis i sense llei estatal [les autonòmiques] no tindrien paraigua jurídic. Aquest serà el marc general", ha dit el ministre de la Presidència. Per això, comunitats liderades pel Partit Popular, que s'ha mostrat contrari a la normativa, és difícil que apliquin les mesures en matèria d'habitatge per contenir l'alça dels preus del lloguer.

Rehabilitació

El consell de ministres d'aquest dimarts també ha aprovat cinc programes que ajudaran a subvencionar fins al 80% d'algunes actuacions de rehabilitació d'habitatges. Les subvencions podran arribar a un màxim de 21.400 euros per immoble, depenent de l'estalvi en el consum d'energia que s'aconsegueixi amb la rehabilitació. En cas de vulnerabilitat social o econòmica, les ajudes podran arribar a cobrir el 100% del cost de la millora dels edificis, barris i habitatges. Però aquests programes mobilitzen una inversió que no és espanyola, sinó europea. Amb ells el govern espanyol "regula" fins a 4.420 milions d'euros d'inversió en rehabilitació residencial, així com en la construcció d'habitatge social, amb càrrec als fons antipandèmia europeus.

Negociació complicada

La llei d'habitatge acumulava onze mesos de retard i la regulació dels lloguers era el principal escull. Malgrat que el compromís acordat entre el PSOE i Unides Podem l'any passat era regular els preus, la formació socialista ho va refredar plantejant altres vies com la dels incentius fiscals, que ara per ara es mantenen. A falta de saber la lletra petita de l'acord actual, que ha desbloquejat els pressupostos de l'Estat per a l'any que ve, els socialistes fins ara proposaven la congelació dels preus en aquelles zones on el mercat immobiliari estigués tensionat (s'aplicarà als petits propietaris) i també plantejaven incentius fiscals, com retirar una part de la desgravació de l'IRPF als propietaris que no s'adaptin a l'índex de preus de l'Estat, o incentius perquè els propietaris amb habitatges buits els ofereixin al mercat, segons explicava l'antecessor de Raquel Sánchez al ministeri de Transports, José Luis Ábalos. Són mesures que caldrà veure si finalment es recullen o no a la llei.

Per la seva banda, Unides Podem rebutjava els plantejaments del PSOE perquè no recollien el que en aquell moment es va firmar: una regulació dels lloguers a les zones definides com a "tensionades", on els preus estan pels núvols. Finalment, la formació hauria esgarrapat que els grans propietaris hagin de rebaixar els preus dels lloguers per llei en aquestes àrees. La negociació de la llei de l'habitatge estava encapçalada pel ministeri de Transports (PSOE) i Drets Socials (Unides Podem), però les últimes setmanes s'hi havia afegit el ministre de la Presidència, Félix Bolaños.