Els franquiciats de Nostrum sobreviuen a la marca
La liquidació de l’empresa ha donat més llibertat als restaurants
Barcelona“El pare ha marxat: estem sols i ens hem d’espavilar”. Poca més opció quedava als propietaris de franquícies Nostrum una vegada dissolta la companyia. Si més no, aquesta era la sensació de la propietària d’una de les botigues supervivents: a ella el naufragi li va costar unes vacances, uns mesos de patiment i la pèrdua d’uns quants clients. A molts d’altres, en canvi, els ha suposat tancar el negoci. El cop definitiu va arribar quan al juliol Home Meal Replacement, companyia matriu dels establiments de menjar Nostrum, anunciava que després d’anys amb deutes i uns mesos en concurs de creditors, tancava les cuines centrals i traspassava a Masia Artesana la responsabilitat de subministrar el menjar als establiments.
El fet que aquesta empresa tradicionalment dedicada a la producció de porc i amb seu a les Borges Blanques passés a encarregar-se de l’elaboració dels plats, reduïa la dimensió de l’abisme que s’obria davant dels franquiciats en cas que Nostrum plegués. El moviment no va evitar, però, unes setmanes complicades per a ells. En primer lloc, la nova companyia venia el producte més car, cosa que va obligar els establiments a apujar els preus. “Moltes botigues no van poder afrontar-ho”, recorda la mateixa treballadora, encarregada d’un Nostrum al barri d’Hostafrancs de Barcelona.
El problema dels nous preus
Al directori de la pàgina web -encara activa- de Nostrum hi apareixen 84 establiments a Catalunya, a més d’un local a Andorra i un altre al Pertús. D’aquest llistat, 18 comerços apareixen com a tancats permanentment al cercador Google, i 10 ni tan sols existeixen segons el gegant tecnològic. Com ha pogut comprovar l’ARA, la majoria estan efectivament tancats, el que deixaria el territori amb 56 establiments de la marca, a l’espera del que passi els propers mesos, ja que més d’un dels treballadors consultats augura el tancament d’unes quantes de les botigues que queden obertes. “Al client no li agraden els canvis: si veu que has apujat molt el preu i molt de cop, s’enfada i decideix anar a la botiga del costat”, diu la franquiciada. És cert, reconeix, “que acaba veient que és molt més ràpid al Nostrum i torna, però pel camí han passat dos mesos”.
Un altre problema amb què es van trobar, en les setmanes que van durar les gestions del traspàs, va ser que molts plats no arribaven. En aquest cas va ser clau la col·laboració entre els responsables dels diferents punts de venda, que van crear una xarxa mitjançant la qual, si a un li faltaven macarrons, l’altre li facilitava el telèfon d’un proveïdor que coneixia. O els hi portava ell mateix. Aquesta bona entesa ha propiciat la creació d’una associació de franquiciats amb l’objectiu de seguir ajudant-se els uns als altres de manera més organitzada en la nova fase. Perquè, segons explica un altre propietari de franquícia -aquesta a l’Eixample barceloní-, les pegues no acaben aquí: ara s’han d’encarregar de qüestions que abans tenien resoltes, com l’embalatge o l’etiquetatge dels productes.
La cara positiva de la moneda
Ara bé, a canvi han guanyat en llibertat. “Les noves dinàmiques ens han permès ampliar producte i proveïdors. Per exemple, ara tenim truita de patates que ens subministra Bo de Debò, tenim begudes de la marca Veritas i els refrescos ja no els hem de comprar a un únic proveïdor”, explica aquest empresari. “Aquí hi hem sortit guanyant”, coincideix la seva homòloga d’Hostafrancs. “Fins ara Nostrum dictava el que es podia vendre i el que no, però cada local té les seves necessitats i a nosaltres ens jugava molt en contra que les decisions es prenguessin en bloc”, explica. Un exemple molt evident, per a ella, va ser el dia que l’empresa va decidir que ja no es venia més Vichy, un contratemps important per a un local que depèn majoritàriament del consum dels treballadors de les oficines de l’entorn. Tant ella com el responsable del Nostrum de l’Eixample mantindran aquest nom per al seu local, precisament per no perdre també el poder de la marca.
La gran incògnita, arribats a aquest punt, és què passarà amb els locals que pertanyen directament a la família fundadora de Nostrum. Treballadors de l’empresa han explicat a l’ARA que Quirze Salomó té en propietat sis establiments; la seva dona, vuit, i entre els fills se’n repartirien dotze. El mateix Salomó ni ho confirma ni ho nega: prefereix no dir res al respecte. Malgrat això, les fonts consultades expliquen que la intenció és mantenir el model de negoci, però abandonant la marca Nostrum.
