L'inesperat decret que tanca les portes a Uber

MadridLa llei del referèndum d’autodeterminació no va ser l’única iniciativa que el Parlament va aprovar la matinada de dijous. Just després d’aquella votació i del cant d’Els segadors, el conseller de Territori, Josep Rull, va demanar la paraula al ple del Parlament per demanar a uns diputats visiblement cansats que convalidessin un decret llei tramitat per urgència a principis d’agost. Es tracta del decret de mesures urgents per a l’ordenació dels serveis de transport de viatgers amb vehicles de fins a nou places, és a dir, un decret sobre el sector del taxi. Per què la Generalitat tenia tanta pressa per aprovar aquesta iniciativa?

Des de Territori asseguren que aquest procediment era la via natural de convalidació, però la mateixa estranyesa que despertava en qualsevol espectador (que després de més de deu hores veia com el Parlament es posava a debatre sobre la regulació del taxi) mostraven alguns dels grups parlamentaris, que asseguraven que ni tan sols havien sentit a parlar dels punts del decret. Segons ha pogut saber l’ARA, alguns membres del Govern no estan d’acord amb el que s’ha aprovat i afirmen que no se’ls n’havia informat. Territori ho nega.

En realitat, el decret regula les llicències per a vehicles de lloguer amb conductor, anomenades llicències VTC (que fan servir els conductors d’Uber, Cabify i flotes privades). Té quatre punts: el primer limita les persones que rebin noves llicències a no poder vendre-les fins al cap de dos anys d’haver-les adquirit; el segon crea un registre electrònic en què constin totes les rutes de cada VTC; el tercer obliga a portar un distintiu, i el quart aplica una multa de 4.000 euros a les llicències VTC d’altres territoris que prestin més d’un 20% dels seus serveis a Catalunya.

I per què cal aplicar ara aquestes normatives amb urgència? Tal com va explicar el conseller Rull i també tal com ha aclarit a l’ARA el secretari general de Transport, Pere Padrosa, perquè Catalunya està a punt de tenir 3.000 llicències VTC més de les que hi ha actualment. La llei fixa actualment que aquests permisos només poden existir en una proporció d’un per cada 30 llicències de taxi existents.

Especulació i monopoli

Aquestes 3.000 llicències noves estan a punt de ser alliberades perquè es van sol·licitar en un lapse de temps en què la llei era flexible, i ara els seus propietaris les estan obtenint a través de reclamacions judicials a causa dels obstacles burocràtics amb què es topen per poder-les utilitzar. A més, la Generalitat avisa que, de tots aquests permisos, 800 els ha sol·licitat una mateixa empresa, cosa que en la seva opinió indica que l’objectiu no és fer-les servir sinó especular.

Amb les VTC passa el mateix que amb les de taxi. Fa dècades que no n’hi ha de noves, i per això el seu preu al mercat secundari (l’única manera d’adquirir-les) s’ha disparat un 503% des del 1987 fins avui, segons el càlcul que l’agència Bloomberg va fer aquest estiu a través de les dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

L’objectiu és, doncs, evitar l’especulació durant dos anys, però a la pràctica tanca la porta a l’expansió d’aquestes plataformes que ja fa anys que reclamen més llibertat al sector. El mateix apunten les autoritats de competència, tant l’espanyola com la catalana. Tots dos organismes han publicat informes assegurant que les limitacions impossibiliten la competitivitat i enforteixen el monopoli del taxi. Cal recordar, però, que en ciutats com Londres o San Francisco, on el mercat no està regulat, l’arribada d’aquestes plataformes gairebé ha arruïnat el sector del taxi i ha encès altres polèmiques com la dels drets laborals dels seus conductors o les seves obligacions fiscals.

Pressions i discrepàncies

Just abans de la convalidació del decret, l’Autoritat Catalana de la Competència emetia un comunicat assegurant que la Generalitat deixava escapar l’oportunitat d’alliberar el mercat. El director general d’aquest organisme, Marc Realp, explica a l’ARA que és un decret “contrari a la competència” i que la manera com es va gestionar ha sigut “sorprenent”. I el mateix dia la Generalitat feia públic un informe d’economia col·laborativa que també obviava la liberalització de les VTC i es limitava a demanar la modernització del taxi, deixant les portes tancades a Uber i Cabify, mentre l’obria a Airbnb. Diverses fonts del sector apunten que no hi havia consens entre diferents conselleries per aprovar el decret i que van ser les pressions del taxi les que van forçar-ne l’aprovació.

De fet, el decret va arribar en plena escalada del conflicte entre els taxistes i les autoritats, després de diverses vagues i amenaces directes com les que el sindicat Elite Taxi va fer el dia 26 de juliol a la conselleria de Territori, entrant-hi per la força per exigir alguns dels canvis aprovats al decret, tal com es pot observar en els vídeos que el mateix sindicat va penjar a internet. Quatre dies després d’aquesta irrupció, el Govern aprovava el decret que s’ha convalidat aquesta setmana.