L'impost de successions torna el 2014
Mas-Colell confirma que l'any vinent recuperarà plenament el tribut per recaptar fins a 200 milions més
Barcelona.La Generalitat reintroduirà plenament l'impost de successions tres anys després que fos eliminat per a les relacions de parentiu més properes. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va confirmar ahir que els pressupostos del 2014 inclouran aquest polèmic tribut, que va ser restringit l'1 de gener del 2011.
La Generalitat no va incloure l'impost de successions en la llei de mesures fiscals que acompanyarà els pressupostos de l'any vinent, cosa que havia despertat les especulacions sobre la possibilitat que, finalment, el tribut no es reintroduís. De totes maneres, Mas-Colell va assegurar ahir que successions "sí que estarà en aquests pressupostos". El Govern segueix insistint que l'any vinent no hi haurà més retallades i que tota la reducció del dèficit s'haurà de fer a través d'un augment dels ingressos, una part dels quals correspondrà a impostos.
És una incògnita quina serà la recaptació exacta que generarà la recuperació plena d'aquest tribut. Des d'ERC, un partit que ha defensat amb insistència que es reintrodueixi plena arran del pacte de governabilitat que va firmar amb CiU, sempre s'ha assegurat que això podria suposar l'ingrés d'entre 150 i 200 milions d'euros més. De tota manera, dependrà molt de les condicions. Diverses fonts expliquen que l'impost no s'aplicarà tal com estava establert el 2010, sinó que serà "més progressiu".
La idea és que el tribut no sigui lineal, sinó que creixi en funció de l'import de l'herència. A més, les herències de primer i segon grau (és a dir, entre cònjuges, entre pares i fills o entre avis i néts) estaran menys gravades que les d'un grau superior. Per exemple, en les herències entre tiets i nebots s'haurà de pagar més. De fet, l'impost de successions mai ha desaparegut per aquest últim tipus d'herències.
Successions s'ha mantingut
Tot i que l'impost de successions es va donar per pràcticament eliminat el 2011, la realitat és que durant tot aquest temps ha seguit aportant uns ingressos gens menypreables a les arques públiques. L'any passat, per exemple, la Generalitat va recaptar 288 milions d'euros per successions, un 15% del total d'ingressos tributaris de la Generalitat. La xifra queda lluny dels 552 milions del 2010, però és superior al que es va recaptar amb els impostos sobre el joc (que van aportar 207 milions l'any passat).
Les successions havien arribat a generar uns ingressos de gairebé 900 milions d'euros el 2008, un any abans que el tripartit decidís rebaixar-lo de manera progressiva. El 2010, però, l'arribada de CiU al Govern en va provocar la supressió (tot i que no íntegra). Sigui com sigui, en cap cas es planteja que, amb la reintroducció prevista per a l'any vinent, s'arribin a assolir uns ingressos semblants als del 2008.
Altres ingressos
Entre les mesures que ja apareixen en la llei de mesures fiscals que acompanyarà els pressupostos de l'any vinent hi ha fins a una trentena de taxes amb les quals la Generalitat preveu ingressar 55 milions.
El que és una incògnita és com afectarà als comptes públics un eventual veto de la justícia europea al cèntim sanitari. L'advocat general del Tribunal d'Estrasburg n'ha qüestionat la legalitat. El conseller Mas-Colell, però, només es va mostrar preocupat en cas que la justícia prengui una decisió amb efectes retroactius i s'hagin de tornar els diners ja recaptats.
"El creixement del PIB no serà prou potent"
Després que dimecres s'anunciés que el PIB espanyol va créixer un 0,1% -i, per tant, va sortir de la recessió- Andreu Mas-Colell va avançar ahir que l'economia catalana també va créixer en el tercer trimestre de l'any, tot i que no va donar cap xifra. Amb tot, el conseller d'Economia va concedir que el creixement del PIB "no serà prou potent" per tenir un efecte destacable sobre l'atur, que, tot i així, "tendirà a la baixa". "La inflexió serà lenta", va reconèixer. Mas-Colell va defensar que, sigui com sigui, sortir de la recessió "és una bona notícia". En la seva opinió, "el ciutadà ho notarà" per una qüestió psicològica, ja que les perspectives són millors quan l'economia creix que quan cau.