L’idil·li de Trump amb Wall Street
El president s’atribueix els rècords a les borses tot i el risc de lligar la seva gestió al rendiment dels mercats
Nova YorkDonald Trump té un idil·li amb Wall Street des de la seva sorprenent victòria electoral el novembre del 2016. Al president nord-americà li encanta presumir dels diversos rècords històrics registrats en els mercats borsaris durant aquest any a través dels seus tradicionals tuits. No li falten motius. L’índex industrial Dow Jones, per exemple, ha augmentat més de 4.500 punts, un 24% del seu valor, en la seva curta presidència.
Tanmateix, els economistes i experts dels mercats asseguren que els dos grans impulsors d’aquesta bonança són els bons resultats de les grans empreses i una política monetària expansionista de la Reserva Federal -que en els últims dos anys ha iniciat una retirada gradual dels estímuls-. “Els ingressos de les companyies han sigut bons i han impulsat els mercats”, afirma JJ Kinahan, analista de TD Ameritrade.
Kinahan, però, admet que la promesa d’una reforma fiscal i les polítiques desreguladores del govern de Trump han animat encara més les borses. “Però no són la principal raó de l’alça dels mercats”, apunta. De fet, la tendència alcista es va iniciar el març del 2009, després del final de la Gran Recessió. I és el segon període d’expansió més llarg de la història: el primer es va produir entre el 1987 i el 2000.
L’herència d’Obama
Trump, però, mai menciona que ja va heretar uns mercats borsaris a l’alça o una economia amb un atur del 4,7%. De fet, durant el primer any de govern del seu predecessor, Barack Obama, l’índex Dow Jones va créixer un 29%. La xifra, però, no és comparable amb la de l’actual president, ja que el 2009 el país sortia de la pitjor crisi econòmica des de la Gran Depressió.
Si ara Trump veu unes borses i una economia en què tot són flors i violes, durant la campanya presidencial advertia d’una “gran i horrible bombolla borsària” i assegurava que les xifres d’ocupació no eren reals i que més del 40% dels nord-americans no tenien feina. El seu retrat de la situació econòmica, doncs, ha fet un gir de 180 graus en 11 mesos.
El cert és que els Estats Units, sota el lideratge d’Obama, van saber sortir millor de la crisi que altres economies avançades. Però també ho és que el seu creixement econòmic va ser desigual i baix, ja que mai, en els seus vuit anys de presidència, va arribar al 3% anual.
Trump i els legisladors del seu partit -el Republicà- esperen millorar aquesta xifra. I creuen que ho aconseguiran gràcies a la reforma del sistema fiscal que han aprovat aquesta setmana. La nova legislació -que el líder nord-americà va firmar divendres- suposa la retallada d’impostos a empreses més gran dels últims 30 anys: l’impost de societats baixa del 35% al 21% a partir de l’any que ve. D’altra banda, es redueixen els tipus impositius per a individus i famílies -aquesta última rebaixa, però, és temporal.
Els republicans consideren que aquestes mesures faran créixer la inversió de les empreses, els salaris i el consum. I, per tant, el PIB augmentarà i pagarà el cost de la reforma fiscal -que s’ha quantificat en 1,5 bilions de dòlars-. La majoria dels economistes no fan una predicció tan optimista sobre el futur de l’economia. De fet, segons una enquesta de l’escola de negocis de la Universitat de Chicago als economistes nord-americans més prestigiosos, un 52% creu que les retallades no milloraran el creixement econòmic dels Estats Units en la pròxima dècada. I un 88% creu que augmentaran tant el dèficit com el deute del país.
“Els beneficis de les empreses ja són alts. Per què hauríem de creure que faran inversions que no fan ara si tenen un impost més baix?”, explica a Bloomberg Richard Thaler, professor de la universitat que va fer la mostra entre economistes i que aquest any va guanyar el premi Nobel d’economia.
Els analistes de mercat, però, sí que creuen que la reforma fiscal servirà per mantenir l’alça de les borses. Això sí, alguns admeten que l’impacte de la legislació ja fa temps que s’ha produït en els mercats. “Les retallades d’impostos a les empreses han impulsat el ral·li a les borses durant els últims dos mesos, no sé quant de temps més seguiran així”, diu a CNBC Jeremy Siegel, professor de l’escola de negocis Warthon.
Efecte Trump?
La volatilitat dels mercats ha sigut una de les més baixes en anys. Alguns es pregunten si això ha sigut causat pel que alguns anomenen efecte Trump. La seva presidència i les seves polítiques han fet que augmenti l’optimisme entre empresaris i consumidors. Hi ha diverses opinions sobre això. I alguns apunten que l’augment de les borses nord-americanes no han sigut excepcionals, ja que també s’ha produït en altres mercats del món.
Durant la presidència dels anys 90 de Bill Clinton, els mercats borsaris també van tenir un bon moment. Però el llavors secretari del Tresor, Robert Rubin, advertia dels riscos de lligar la gestió del govern als mercats perquè “pugen i baixen”. Trump prefereix no seguir aquest consell. Però si s’atribueix l’alça de les borses, és molt possible que l’assenyalin quan baixin. Què dirà llavors?
