La licitació d'obra pública a Catalunya es duplica i frega els 3.000 M€ el 2021

BarcelonaLa licitació d'obra pública a Catalunya va fregar els 3.000 milions d'euros el 2021. Entre l'Estat, la Generalitat i les corporacions locals van licitar 2.958 milions d'euros, un 97% més que l'any anterior –pràcticament el doble– i un 57% superior a la xifra del 2019, l'any previ a l'esclat de la pandèmia. L'Estat va licitar 666,5 milions, un 241% més; la Generalitat 760,1 milions, un 54% més; i els ajuntaments, diputacions i altres corporacions locals, 1.531,3 milions, un 88% més.

El president de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), Joaquim Llansó, ha qualificat de "bona notícia" les dades, malgrat que amb alguns matisos. D'una banda, la quantitat encara se situa molt per sota de la mitjana de la primera dècada d'aquest segle. A més, ha recordat que per igualar-se a la mitjana de l'eurozona —destinar un 2,2% del PIB a obra pública— s'hauria d'arribar als 5.500 milions d'euros anuals. Per últim, ha recordat que aquestes dades corresponen a l'obra licitada, però no a la realment executada. En aquest sentit, ha destacat que entre el 25% i el 30% de la inversió prevista es perd perquè, segons les seves dades, des del 2013 l'execució pressupostària de l'Estat és del 67% i la de la Generalitat del 77%.

L'organisme que va licitar més obra pública a Catalunya el 2021 va ser l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif), amb 467,6 milions d'euros; seguit de l'empresa municipal de Barcelona Bimsa, amb 320,7 milions; l'empresa de la Generalitat Infraestructures de Catalunya, amb 285,5 milions; l'Ajuntament de Reus, amb 87 milions; el Consorci Mas Parc Salut de Barcelona, amb 67,7 milions; i l'Institut Municipal de l'Habitatge de Barcelona, amb 65,2 milions.

En l'augment de la licitació d'obra pública s'ha notat l'impacte dels fons europeus de recuperació, segons Llansó, ja que han comptabilitzat fins a 30 contractes que explícitament indicaven que l'obra es finançaria amb aquests recursos.

Obres aturades

Malgrat les bones dades de la licitació, els contractistes han destacat l'impacte que té en l'obra pública l'increment de preus de les primeres matèries i el desabastiment. Aquest context, segons Llansó, ha fet que hi hagi obres aturades perquè l'augment de preus provoca que no siguin rendibles. Així doncs, el president de la Cambra de Contractistes ha reclamat de nou un "equilibri contractual" amb un sistema que permeti adaptar les obres en curs a aquesta escalada de preus i "un sistema de revisió de preus" per a les noves obres que surtin a licitació.

A més, Llansó ha destacat que de les obres que han sortit a licitació a Catalunya de totes les administracions, almenys 175 han quedat desertes, precisament perquè l'increment del preu que hi ha entre el moment de la licitació i el de l'adjudicació "es fa inassumible" per als constructors.