La licitació d'obra pública a Catalunya cau un 6% fins al setembre

BarcelonaL'obra pública a Catalunya continua en mínims històrics. Durant els nous primers mesos de l'any s'han licitat obres per valor de 829,4 milions d'euros, un 6% menys que en el mateix període de l'any anterior, quan van ser 880,4 milions, segons les dades publicades aquest dijous per la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC).

La caiguda, no obstant això, s'ha suavitzat respecte als dos trimestres anteriors gràcies al fet que en el tercer trimestre d'enguany la licitació de totes les administracions ha augmentat: un 176% la de l'administració central, un 14% la de la Generalitat i un 79% la local. En conjunt, un augment del 74% interanual el tercer trimestre, que no compensa les fortes caigudes de la primera meitat de l'any, del 23% el primer trimestre i del 38% el segon trimestre.

La dada és especialment significativa ja que compara amb l'any 2015, en el que la inversió va tocar mínims. Durant tot el 2015 es van licitar a Catalunya obres per valor de 1.158 milions d'euros, una xifra que ja comportava un retrocés del 34% respecte a l'any anterior, quan havia repuntat, i un descens del 86% respecte de les xifres rècord de l'any 2008.

El 2008 es van licitar en total 8.064 milions d'euros. Des d'aquella data les caigudes han estat d'entre el 23 i el 70% anual, fins que l'any 2013 i 2014 es va produir un repunt (1.109 milions i 1.753 milions, respectivament) per tornar a la caiguda el 2015, que s'està accentuant el 2016.

El repunts dels anys 2013 i 2014 poden atribuir-se al cicle electoral, segons reconeixen fonts de la Cambra de Contractistes, ja que les obres que es volen inaugurar poc abans d'unes eleccions es liciten un temps abans. Però un cop acabat el cicle electoral, continua la caiguda.

"Això que passa a Espanya i a Catalunya és una anomalia", assegura el director d'estudis de la CCOC, Josep Manel Marí, que recorda que en altres països les infraestructures es programen a llarg termini, amb plans de 10 o 15 anys, fet que permet planificar millor.

De fet, la CCOC indica que per estar a nivell europeu la licitació d'obra pública s'hauria d'aproximar a un 2,2% del PIB anual. Això, segons els contractistes, comportaria invertir a Catalunya aproximadament uns 4.500 milions d'euros anuals.

Per administracions

Segons les dades de la CCOC, en els nou primers mesos de l'any només ha crescut la licitació d'obra per part de l'administració central, que ha tret 240,2 milions en obres, fet que suposa un 25% més que en el mateix període de l'any passat. Al contrari, la licitació de la Generalitat s'ha quedat en només 198,7 milions d'euros, amb un descens d'un 21% i la licitació dels ajuntaments ha baixat un 11%, fins als 390,6 milions d'euros.

No obstant això, l'augment de la inversió de l'administració central es produeix bàsicament per les obres que han tret a licitació empreses públiques que generen el seu propi finançament, com són els ports de Barcelona i de Tarragona, o el gestor d'aeroports Aena, que entre altres obres ha tret a licitació l'asfaltat de la pista del Prat.

Així, el port de Barcelona ha tret a licitació 79,7 milions; el port de Tarragona, 3,8 milions; Aena, 44,1 milions, i Adif –el gestor d'infraestructures ferroviàries–, 35,5 milions. És a dir, aquests quatre organismes que depenen del ministeri de Foment, però que generen els seus propis fons, han aportat més de dos terços de la inversió total de l'Estat.

A banda de la caiguda global de la inversió, les infraestructures són la part que més se'n ressent. Així, segons la CCOC, la licitació d'obra civil –que correspon a les grans infraestructures– ha disminuït un 11% i s'ha quedat en 490 milions d'euros, mentre que la licitació d'obres d'edificació ha caigut només el 3%, fins als 339 milions d'euros.

Pèrdua de competitivitat

Aquesta baixa inversió en grans infraestructures comporta també una pèrdua important de competitivitat de l'economia catalana, segons el director d'estudis de la CCOC. "S'inverteix poc en infraestructures estratègiques que afecten la competitivitat de l'economia i la qualitat de vida de les persones", assegura en referència al corredor mediterrani, el desdoblament de la nacional II a Girona o el servei ferroviari de Rodalies.

A més, la poca inversió en obra pública també té com a conseqüència que el sector de la construcció no pugui fer una aportació més gran per recuperar els nivells d'ocupació i, fins i tot, afecta les empreses del sector que han sobreviscut a la crisi i ara "pateixen una pèrdua del coneixement acumulat" per la falta d'activitat, segons ha destacat la CCOC.