La licitació d'obra pública de l'Estat cau a la meitat a Catalunya el primer trimestre
La Cambra de Contractistes adverteix de la caiguda de la concurrència i urgeix mecanismes d'actualització de preus
BarcelonaLa licitació pública d'obres –el procediment pel qual una administració adjudica la construcció d'infraestructures a una empresa– a Catalunya ha arrencat el 2024 al mateix ritme que l'any anterior i ha assolit la xifra de 715,6 milions d'euros, només un 1% menys que els primers tres mesos del 2023. Tanmateix, les licitacions de l'Estat van caure fins a la meitat (-47%), i van suposar només el 9,5% del total licitat.
Així ho recull l'informe de licitació a Catalunya que elabora trimestralment la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), que ha estat presentat en roda de premsa aquest dilluns. L'administració local és la més activa, amb el 44% del total, tot i reduir-se un 10%, mentre que la Generalitat l'ha augmentat un 23% respecte al primer trimestre del 2023, fins a representar el 31,6% de la licitació trimestral a Catalunya.
La resta són d'organismes integrats per entitats públiques, com Fira 2000, que han licitat per 106,2 milions, el 15,8% del total. Per tipus d'obres, les licitacions d'edificació han crescut un 17% respecte als primers tres mesos del 2023, però l'obra civil ha caigut un 23%. L'organisme que més ha licitat ha estat Infraestructures.cat, amb 101,4 milions d'euros durant els primers tres mesos de l'any, seguit de Fira 2000 i el Consorci d'Educació de Barcelona, amb 83,6 i 70,8 milions d'euros, respectivament.
Cal destacar que la licitació d'obra pública és força fluctuant: les licitacions de l'Estat han caigut un 47% al primer trimestre, però van registrar precisament aquest mateix increment fa un any, en comparació amb els primers tres mesos de 2022. La licitació d'obres de l'Administració General de l'Estat (AGE), la Generalitat i l'administració local ja venien de caure d'un any (2022) per l'altre (2023), especialment en el cas de la primera (26,8%). L'única que va augmentar és la de la resta d'organismes, que va doblar-se, passant de 45,1 a 97,5 milions d'euros.
Obres desertes
De nou, la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya ha lamentat que moltes obres han quedat desertes per l'impacte de la inflació, que fa que sigui inassumible per a les empreses a causa de l'augment dels preus que es produeix entre que es licita una obra i s'adjudica. La xifra d'obres oficialment desertes a Catalunya dels últims tres anys ascendeix a 1.096, per un import total de 385,3 milions d'euros.
"És per això que, des de la Cambra de Contractistes, considerem que de manera urgent, ràpida i àgil, s’han d’incloure mecanismes d’actualització dels preus a la realitat del mercat en totes les obres que surtin a concurs", demana l'organisme. Aquest impacte en els preus també s'ha fet notar en la concurrència: durant el 2022 i 2023, en el 43% de les licitacions només es van presentar un o dos licitadors, quan el 2021 i el 2020 aquest percentatge va ser del 24%. La CCOC ha enviat recentment una sèrie de propostes als diferents partits polítics catalans amb l'objectiu de reforçar la inversió pública i corregir "el dèficit acumulat a Catalunya", que en els darrers 14 anys xifren en 39.369 milions d'euros.
D'altra banda, la licitació de serveis també ha disminuït lleugerament (-4%) respecte als primers tres mesos de l'any anterior, fins als 546,7 milions d'euros. Per administracions, la local ha licitat el 73,5%, la central el 12,1% i la Generalitat el 13,5%.