L’Íbex català s’apuja el sou

BarcelonaUna qüestió que ha irromput en el debat econòmic és saber si, com que l’economia millora, ja ha arribat el moment d’apujar salaris. Però entre els grans executius de les companyies d’origen català que formen part de l’Íbex-35 aquest debat ja està superat. El 2017 la remuneració dels consells d’administració de les set empreses de l’Íbex amb seu operativa a Catalunya va augmentar un 31%, segons els informes de remuneració que aquestes empreses han de presentar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

L’augment dels sous contrasta amb el que va passar l’any anterior, el 2016, quan la remuneració global dels consellers d’aquestes empreses va baixar un 3% respecte a l’any anterior. La pujada de remuneracions del 2017 va en relació amb la millora de resultats d’aquestes empreses. El conjunt de les set empreses d’origen català de l’Íbex van obtenir un benefici net, el 2017, de 6.121 milions, un 28,5% més que l’any 2016.

En total, els membres dels consells d’administració d’aquestes empreses es van repartir unes remuneracions de 46 milions el 2017, un 31% més que els 35 milions de l’any anterior. I a més, van generar uns drets per jubilació d’uns 13,2 milions d’euros addicionals.

Les persones que integren els consells d’administració de l’Íbex català són 106 homes i dones que, de mitjana, van guanyar el 2017 434.680 euros per cap, enfront del 331.670 euros d’un any abans. Però les mitjanes no són representatives, ja que hi ha qui no s’endú res i altres que s’acosten als 11 milions d’euros.

Aquest és el cas de Francisco Reynés, que durant l’any passat era el vicepresident i conseller delegat d’Abertis (fa un mes va passar a ser president executiu de Gas Natural). Reynés no va tenir el sou més alt, ja que li van pagar 2,87 milions, però va generar uns drets per jubilació de 8,9 milions pels incentius relatius a l’assoliment dels objectius.

El segon i el tercer directius més ben pagats van ser els dos principals càrrecs del Sabadell. D’una banda, el conseller delegat, Jaume Guardiola, que va rebre quasi 6 milions (2,56 milions de sou i 3,4 milions de drets de pensió) i, de l’altra, el president, Josep Oliu, amb 3,8 milions (gairebé tot en concepte de salari).

En el número quatre hi ha el conseller delegat de Colonial, Pere Viñolas, que va obtenir 3,71 milions (la immensa majoria com a salari), potser ajudat pel fet que la seva companyia va ingressar a l’exclusiu club de l’Íbex-35 i que, a més, va ser l’empresa que més va elevar el benefici, un 149%, fins als 683 milions, en part pels beneficis fiscals d’haver-se convertit en socimi (un tipus d’immobiliària que gaudeix d’incentius especials). El top five dels directius més ben pagats el va completar Rafael Villaseca, amb 3,44 milions.

Millora de resultats

De les set empreses catalanes de l’Íbex, sis van millorar els beneficis, que només van caure en el cas de Cellnex, que va passar de 40 milions el 2016 a 33 milions el 2017. A banda dels cinc directius més ben pagats, entre els que van cobrar més també hi ha el president de Colonial, Juan José Brugera, amb quasi 3 milions (2,9 milions de salari i la resta de pensió), el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, amb 2,8 milions (2,53 de sou), i el president de Grifols, Víctor Grífols Roura, amb 1,88 milions de sou.

Entre els grans executius -presidents i consellers delegats- les remuneracions menys elevades el 2017 van ser les del president d’Abertis, Salvador Alemany (825.000 euros); el llavors president de Gas Natural, Isidre Fainé (1,1 milions), i el president de CaixaBank, Jordi Gual (1,15 milions).

LA CNMV VOL MÉS TRANSPARÈNCIA

El president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Sebastián Albella, va anunciar que està preparant una nova circular sobre els informes de responsabilitat corporativa i de remuneració de consellers. Vol que tinguin menys rigidesa, que les empreses puguin escriure’ls amb el seu propi estil, “amb llibertat de format”, però alhora vol que siguin més transparents, sobretot pel que fa referència a les aportacions a plans de pensions i drets futurs de cobrament. “Ara hi ha una insuficiència en termes d’informació”, va dir dimecres. També va dir que vol més informació sobre la retribució variable que reben cada any els consellers.

De fet, la informació sobre variables i indemnitzacions fa difícil les comparacions any rere any. Així, Rafael Villaseca, fins al febrer conseller delegat de Gas Natural, serà el primer del rànquing el 2018, ja que en deixar el càrrec percebrà una indemnització de tres anys de sou més un any més si no va a una empresa de la competència. En total, doncs, 13,76 milions, més l’acumulat d’aportació al pla de pensions que tenia, que són 3,64 milions d’euros més. L’actual codi de bon govern de les cotitzades, lloat per Albella, aconsella, no obstant això, un màxim de dues anualitats com a indemnització per als directius que abandonen una empresa cotitzada.