És l’hora que Draghi actuï amb energia

Tot i que el solen acusar d’excessiva prudència, el Banc Central Europeu ha actuat amb decisió en algunes ocasions, sobretot quan el 2012 es va comprometre a comprar una quantitat il·limitada de bons dels països assetjats pels mercats. S’atribueix a aquell compromís el mèrit de salvar l’euro. Ara el BCE s’enfronta a un perill diferent: el d’un llarg període de baixa inflació, ja que actualment és només del 0,5%, molt per sota de l’objectiu, situat en gairebé el 2%. Com més s’allargui aquesta situació, més greu serà el risc de caure en la deflació, cosa que posaria en perill els països excessivament endeutats. Quan el BCE es reuneixi avui, segurament adoptarà una sèrie de mesures per contrarestar la baixa inflació o lowflation.

El president del BCE, Mario Draghi, va anunciar que al juny es prendrien mesures enèrgiques, que no va detallar. Segons va dir, el consell volia esperar a veure les noves previsions econòmiques del BCE. Pel que sembla, aquestes previsions són preocupants, perquè mostraran unes projeccions d’inflació més baixes que les del març, que preveien que els preus pujarien un 1% aquest any i un 1,3% el 2015.

El decebedor creixement del PIB en el primer trimestre, del 0,2%, ha esvaït qualsevol dubte sobre la necessitat de prendre mesures al juny. Per si no fos prou, aquest creixement tan minso ha estat força desequilibrat. L’economia alemanya, la més gran de l’eurozona, ha crescut un 0,8% (o un 3,3% anual). Però els resultats als altres països han estat pèssims, sobretot a França i Itàlia, segon i tercer país de l’eurozona, respectivament. L’economia francesa s’ha estancat, mentre que el PIB italià s’ha contret un 0,1%.

La introducció de mesures es dóna per feta, però encara no se sap en què consistiran. Les directrius de futur del mateix BCE fan pensar que aviat abaixarà els tipus d’interès. Des del novembre estan en el 0,25% i els podria rebaixar fins al 0,15% o el 0,1%. Però, com que ja estan en un nivell tan baix, els efectes d’aquesta mesura serien molt limitats. Per tant, també es preveu que el BCE reduirà la taxa que abona als bancs pels dipòsits a la vista, que passarà del 0% al -0,1%. A la pràctica, això vol dir que cobrarà per guardar els diners de la banca.

Seria el primer cop que un banc central important pren una mesura d’aquesta mena. El BCE està preocupat per la fortalesa de l’euro, que l’any passat va pujar un 6% respecte al dòlar, però per un motiu diferent: contribueix a fer baixar la inflació. A més de contrarestar l’apreciació de la moneda, les taxes de dipòsit negatives poden incentivar els bancs de l’eurozona a fer-se préstecs mútuament, cosa que ara topa amb un obstacle: els dubtes sobre la solvència dels bancs de la perifèria.

És possible que la reacció de la banca davant de les taxes de dipòsit negatives del BCE sigui incrementar els tipus d’interès dels crèdits concedits a empreses i famílies. Per això, es preveuen altres mesures de flexibilització. Per exemple, facilitar l’accés al crèdit a les petites empreses del sud d’Europa mitjançant la concessió als bancs de préstecs barats, a condició que facin arribar aquests diners a les empreses.

Com que ha esperat massa, ara el BCE haurà d’actuar amb decisió. Però encara sembla reticent a fer servir la que potser és la millor arma contra la lowflation : un programa de compra d’actius, o, dit d’una altra manera, “de flexibilització quantitativa”.