L'hora decisiva d'Antoni Brufau

BarcelonaAntoni Brufau Niubó (Mollerussa, 1948) és un supervivent en el món empresarial. President executiu de Repsol des del 2004 -quan La Caixa el va nomenar en substitució d'Alfonso Cortina- ha sortit indemne de com a mínim tres grans atacs en el si de l'exmonopoli petrolier espanyol.

I és que, d'una banda, durant el seu mandat la companyia ha assolit els seus grans èxits exploratoris (especialment en aigües profundes al Brasil), però, de l'altra, també ha viscut el que potser ha estat el seu màxim fracàs: l'expropiació, l'abril del 2012, del 51% de la filial argentina YPF pel govern de Cristina Fernández de Kirchner. Aquest cop dur, titllat d'"espoli" per Repsol i argumentat per l'Argentina per la falta d'inversions en la filial, va obrir una batalla empresarial, diplomàtica i d'egos.

La setmana passada els executius de l'Argentina, Espanya i Mèxic (la petroliera estatal Pemex té el 9% de Repsol), a més de La Caixa (primer soci, amb un 12%), van arribar a un pacte per saldar la pugna, que feia més d'un any que era als tribunals (la companyia espanyola va demanar empara al tribunal d'arbitratge del Banc Mundial, el CIADI).

Les negociacions finals, dutes a terme a Buenos Aires, van ser liderades pel nou ministre d'Economia de l'Argentina, Axel Kicillof (home de confiança de De Kirchner i arquitecte de la nacionalització d'YPF); el ministre espanyol d'Indústria, José Manuel Soria; el president de La Caixa, Isidre Fainé; el director general de Pemex, Emilio Lozoya, i altres directius de Repsol i YPF.

Absència destacada

Però va sobtar de manera especial l'absència d'Antoni Brufau, que es va quedar a Madrid per exprés desig de De Kirchner, amb qui tenen molt mala relació.

Aquesta absència ha obert tot tipus d'especulacions al voltant de Brufau, que justament durant les últimes setmanes ha estat atacat durament per Pemex en considerar que el principal executiu de la petroliera és culpable de la pèrdua de valor de Repsol. Lozoya també ha criticat la retribució de Brufau. L'executiu català va rebre l'any passat una retribució de 7,6 milions d'euros (4,8 milions de salari i 2,7 milions d'aportació al fons de pensió).

La pau firmada entre Repsol i YPF consisteix en el fet que l'Argentina compensarà la companyia espanyola amb 5.000 milions de dòlars (3.700 milions d'euros) en fons sobirans argentins. Ara comença un període de prop d'un mes per afinar la fórmula de pagament i més detalls.

Les versions sobre el futur de Brufau a Repsol són contradictòries. Fonts del sector apunten que, tot i no ser present en l'acord, Brufau pràcticament va dictar al ministre Soria les condicions de la companyia. Des de Mèxic -on ja pensen a participar en l'explotació del megajaciment de Vaca Muerta, descobert per Repsol el 2011- la campanya és intensa a favor de la destitució de l'executiu. No en va, Pemex ja es va aliar l'estiu del 2011 amb Sacyr (9% de Repsol) per agafar el control de la petroliera espanyola i acomiadar Brufau. Aquells plans es van frustrar gràcies especialment als vots en contra de La Caixa i al reequilibri de forces a Sacyr, que va destituir l'aleshores president, Luis del Rivero. Del Rivero ja havia iniciat el seu enfrontament personal amb Brufau el 2008 perquè la constructora volia un dividend més alt de Repsol. I és que Sacyr s'havia palanquejat en aquest dividend per pagar el crèdit de 6.000 milions que va necessitar el 2006 per prendre el 20% de Repsol.

Així, mentre des de l'altra banda de l'Atlàntic es dóna per amortitzada la figura de Brufau, des de Madrid hi ha altres visions. "La campanya mexicana contrasta amb la situació real del president en tots els àmbits; per començar, amb la [bona] relació amb el govern espanyol". Dues dades significatives. Dimecres, dia en què el consell d'administració de Repsol va valorar el preacord d'Espanya i l'Argentina, va haver-hi unanimitat entre els consellers sobre el pacte menys en l'últim punt, en què es demanava suport manifest a la gestió i estratègia de l'"equip de direcció", és a dir, a Brufau. Tots menys Pemex hi van votar a favor. Els llibres de Repsol indiquen que la compensació de Brufau en cas d'indemnització podria arribar a les quatre anualitats, és a dir, més de 30 milions d'euros.

D'altra banda, Isidre Fainé, un dels arquitectes del preacord i que no va poder assistir al consell de Repsol (n'és vicepresident) en trobar-se en una reunió a Hong Kong, va delegar el seu vot en Brufau, en un gest prou simptomàtic -ja que, per exemple, podria haver cedit el vot al director general de La Caixa, Joan Maria Nin.

Fainé i Brufau tenen una relació professional de 25 anys, des que el 1988 eren directors generals de La Caixa.

Tot i que en nombroses ocasions s'ha parlat de la relació tibant entre Fainé i Brufau, el cert és que les desavinences mai han arribat a fer-se intractables. Per exemple, al març Fainé va portar al consell una proposta de De Kirchner sobre YPF que la comissió delegada va arribar a no considerar un oferta.

Un acord en ferm abans d'una batalla judicial eterna

En els últims mesos hi ha hagut diverses opinions al consell de Repsol sobre el conflicte amb l'Argentina per YPF. Mentre que La Caixa i Pemex eren partidaris d'arribar a un pacte com més aviat millor, la direcció volia esgotar la via judicial per maximitzar la compensació. Finalment, s'ha imposat la via diplomàtica. Repsol manté un 11% d'YPF i encara valora en els seus llibres el 51% d'YPF per 5.554 milions. Inicialment Repsol va valorar l'impacte total de la nacionalització en 8.000 milions d'euros, la meitat que cobrarà ara. Repsol negocia la venda del 30% de Gas Natural per enfortir el seu balanç.