L’hereva que va arriscar el seu imperi per unes fotos
Ana Botín culmina el seu destí al cim del Santander
BarcelonaPortada d’ El País Semanal del 21 de febrer del 1999. Sota la imatge d’Ana Patricia Botín, asseguda en posició règia, un titular: “La dona més poderosa d’Espanya”. A l’interior, el reportatge deixava clar que seria ella qui succeiria Emilio Botín en la presidència del recent creat BSCH, fruit de la fusió entre el Santander i el Central Hispano. L’article amenaçava l’acord entre les dues entitats, que preveia que aquell destí estava reservat a Ángel Corcóstegui. Botín va actuar de manera fulminant: 24 hores després, la seva filla deixava la línia executiva del banc.
Quinze anys després d’aquells fets, Ana Botín -que en els comunicats del banc ha perdut el Patricia, potser per deslliurar-se de l’Anapé amb què s’hi refereixen els cercles madrilenys- acceptava entre llàgrimes el càrrec de presidenta del Santander i esdevenia la quarta generació de la família a arribar al càrrec.
La seva entronització, formalitzada hores després de la mort del seu pare, culmina tota una vida encaminada a aquest objectiu. Diu la llegenda que en algun moment va pensar a dedicar-se al periodisme, però costa imaginar cap altre futur a la primogènita d’Emilio Botín, a l’antiga alumna de Las Esclavas del Sagrado Corazón de Jesús, a la noia que va completar la seva educació entre Suïssa, el Regne Unit i Àustria i a les universitats americanes de Bryn Mawr i Harvard.
Ana Botín ara té 53 anys, i al banc no hi ha cap dubte sobre la seva validesa. La reforça el seu passat recent a l’entitat, en la qual ha presidit el Banesto i ha sigut consellera delegada del Santander al Regne Unit, convertit avui en la principal font de beneficis del banc. “Està preparadíssima, té una experiència molt àmplia”, en diuen fonts de la cúpula del banc. El que més se li reconeix és la seva vocació internacional. Domina cinc idiomes, i en això xoca frontalment amb el patriarca de la família, Emilio Botín, que en el seu dia va fer furor a les xarxes socials amb un vídeo en què quedava palès el precari coneixement que tenia de l’anglès.
Una versió moderna del patriarca
No és el cas de l’hereva, que “va ser global abans que el món ho fos; no és que tingui relacions internacionals, és que pensa globalment”, asseguren a l’entitat. Al Santander recorden que la successió estava mil·limetrada i que Botín, treballador obsessiu, sabia delegar en l’equip i també en ella: “Ha sigut on ha calgut i s’ho ha treballat”.
Una font financera que la coneix de fa molts anys assegura que ha heretat les virtuts del pare pel que fa a la capacitat de treball i a l’olfacte per als negocis. “Té un estil similar al del pare, però, a més, està posada en el futur, domina l’Àsia des de fa anys i no té problemes tecnològics”.
Al sector tenen clar que Botín és ambiciosa tot i ser una persona familiar. Li agrada mantenir un perfil baix en la seva exposició als mitjans, però tampoc té inconvenients a assistir on calgui. Això ha provocat situacions com la que va viure en un acte de la Cecot a Terrassa l’any 2002, després del qual les cròniques van afirmar que “desentonava” perquè anava massa elegant.
En el seu currículum també hi ha fracassos: va apostar per la consultora tecnològica Coverlink -no va veure venir el final de la bombolla d’internet- i va muntar el fallit fons de capital risc Suala, que va tancar el 2006 sense pena ni glòria.
Però els problemes de la nova presidenta del Santander no estan en el passat, sinó en els grans accionistes del banc: podrien presentar-li batalla aprofitant que la família càntabra té menys d’un 1% de les accions del banc. Mitjans internacionals com el Financial Times han qüestionat el nomenament familiar, i tant el Banc d’Espanya com el Banc Central Europeu fa anys que alerten del risc que les entitats avantposin els cognoms a la professionalització. I la recent fallida del banc de la família Espírito Santo atia el foc de les crítiques.
Ana Botín ara té la missió de convèncer els escèptics. Un nou repte per a la dona que en un moment remot es va plantejar estudiar periodisme i que divendres rebia la felicitació a Twitter de Rupert Murdoch, el gran magnat mundial dels mitjans de comunicació.