L’FMI fa un crit d’alerta
Empitjora les previsions de creixement mundials i, per primer cop en tres anys, les d’Espanya
MadridEl Fons Monetari Internacional aixeca la veu. L’empitjorament de les condicions financeres globals i les contínues mostres de debilitat de la recuperació econòmica al món haurien de preocupar, i molt, els diferents estats, segons l’organisme. L’entitat que dirigeix Christine Lagarde va demanar ahir una resposta “immediata” als governants per redreçar una situació de creixement “massa baix i que fa massa temps que s’allarga”. En la publicació del seu informe econòmic semestral, l’FMI va endurir el seu discurs i va dibuixar els núvols que planen sobre l’economia mundial més negres, més grans i més amenaçadors de temporal del que havia fet en anteriors ocasions.
Els economistes de l’FMI van treure el bolígraf vermell i van empitjorar, una per una, les previsions de creixement de totes les economies avançades del món i de la immensa majoria de les que estan en vies de desenvolupament. Aquest bany de pessimisme va tenir com a resultat un empitjorament de la perspectiva de creixement global de dues dècimes aquest any i una dècima l’any que ve, fins a un 3,2% i un 3,5%.
Per primer cop des del 2013, Espanya no es va escapar d’aquesta correcció. L’Estat, que havia sigut alumne avançat de l’FMI en els últims anys -Lagarde havia elogiat les reformes del govern de Rajoy-, ja no creixerà un 2,7% aquest any, com va preveure el mateix FMI fa només tres mesos, sinó que ho farà una dècima menys: una desacceleració en tota regla, després que el PIB espanyol creixés un 3,2% el 2015. L’atur tancarà l’any al 19,7%. Tot i això, Espanya serà encara l’economia avançada que més creixerà de les de l’informe, seguida de prop pels EUA.
“Estancament secular”
El diagnòstic global de l’organisme és descoratjador. El Fons revifa la possibilitat que es produeixi un “estancament secular” al món, una situació (alertada per Larry Summers, exsecretari del Tresor dels EUA, el 2013) en la qual el nivell de creixement és molt baix o zero durant un període molt llarg de temps i amb una inflació baixa o caient. Tot i que rebutja que de moment ens trobem en aquesta situació, la davallada constant de les perspectives de creixement és la gota malaia que pot acabar donant la raó als economistes més pessimistes.
“Un creixement més baix significa que hi ha menys marge d’error”, va alertar ahir el director de recerca de l’FMI, Maurice Obstfeld, perquè si els governs i les institucions financeres no encerten el tret, les conseqüències poden ser desastroses. I no només en el pla econòmic, perquè, a més d’avisar del risc de noves onades de volatilitat als mercats, l’organisme relliga la possibilitat d’un empitjorament de l’economia amb una nova onada de populismes a Europa i als Estats Units, que pugui desembocar en uns tancament de fronteres perjudicials per a l’economia. A més, l’FMI esmenta la possibilitat que el Regne Unit surti de la Unió Europea, cosa que considera que tindria efectes negatius “severs” tan a l’arxipèlag britànic com a l’economia europea.
Però l’FMI no es limita només a pintar de gris el panorama. Com és habitual, l’organisme alliçona els governs sobre quina direcció haurien de prendre per esquivar la tempesta. Els seus economistes consideren que cal una triple acció: polítiques monetàries expansives allà on hi ha marge perquè la inflació és baixa -com a Europa-, reformes estructurals i despesa pública en aquells països que tenen el dèficit controlat -cosa que deixa fora Espanya-. L’FMI detalla que les reformes estructurals haurien d’anar dirigides a fer més eficients els mercats laborals i els mercats interiors.