L'FMI preveu que l'economia espanyola es desacceleri els pròxims dos anys
L'organisme manté les previsions de creixement però adverteix que els efectes del Brexit i Trump són un risc
BarcelonaEl Fons Monetari Internacional (FMI) confirma les seves previsions per a Espanya, però adverteix que els riscos inclinen el futur econòmic "a la baixa". L'organisme, que ha fet públiques les seves previsions aquesta tarda, manté els seus càlculs i preveu que l'economia espanyola creixerà un 2,3% aquest any i un 2,1% el 2018, després del 3,2% que ha augmentat aquest 2016.
L'FMI, però, fa un avís: els riscos externs inclinen aquest creixement "a la baixa", sobretot pels efectes negatius del Brexit i de les polítiques proteccionistes del govern de Trump. També s'hi sumen altres factors de risc com ara el feble creixement de les economies desenvolupades o la significativa desacceleració dels emergents.
"El directori executiu va saludar la impressionant recuperació econòmica, forta creació d'ocupació i ràpida correcció dels desequilibris d'Espanya", assenyala la institució en el seu informe anual sobre Espanya, que ratifica les conclusions preliminars de la missió que va visitar el país a finals d'octubre i adverteix que "l'ajust és incomplet", mentre persisteixin debilitats estructurals com uns elevats índexs de desocupació i deute públic, així com un feble increment de la productivitat.
D'aquesta manera, tot i que Espanya seguirà creixent a un ritme més gran que la zona euro durant els propers anys, l'FMI augura que l'expansió del PIB el 2017 i 2018 es moderarà en part per la contribució més petita d'elements com la política monetària i el preu del cru, a més d'un previsible, encara que moderat, enduriment de la posició fiscal.
El Brexit i el proteccionisme de Trump, els principals esculls
L'FMI calcula que la incertesa pel Brexit podria restar al voltant de tres dècimes al creixement d'Espanya fins al 2018 pel seu impacte sobre la confiança i el comerç, mentre que l'efecte derivat de les mesures d'estímul esperades als Estats Units podrien compensar el relatiu empitjorament de les condicions de finançament.
En aquest sentit, la cap de la missió de l'FMI per a Espanya, Andrea Schaechter, ha assenyalat en roda de premsa que la institució no ha quantificat el potencial impacte sobre economies com Mèxic de les mesures recentment anunciades per l'administració de Trump, de manera que encara no pot estimar el seu impacte per a l'economia espanyola. "L'alentiment de la demanda externa pesaria generalment sobre el canal comercial, mentre que les condicions de més gran debilitat a Llatinoamèrica es transmetrien principalment a través de canals financers, inclosa la potencial reducció dels beneficis de la banca espanyola", apunta l'FMI.
Així mateix, la institució adverteix que, a nivell domèstic, fer marxa enrere als èxits del passat podria danyar la confiança del mercat, perjudicar les inversions i llastrar les perspectives de creixement a mig termini. A més, l'FMI també assenyala que la feble aplicació dels compromisos fiscals podria demorar encara més la reducció de vulnerabilitats pressupostàries i limitar el marge de maniobra en cas de futurs xocs econòmics.
El ritme de creixement es desaccelera però l'atur seguirà a la baixa
D'aquesta manera, en les seves projeccions macroeconòmiques a més llarg termini, l'FMI preveu que el creixement del PIB d'Espanya es moderarà gradualment al 2% el 2019 i a l'1,9% el 2010, mentre que el 2021 l'expansió de l'economia serà de l'1,7%. La taxa d'atur d'Espanya seguirà baixant de manera gradual des del 19,4% previst per al 2016 al 17,9% aquest any i el 17% el 2018, mentre que per al 2021 la institució anticipa una taxa d'atur del 15,3%.
En el seu informe, l'FMI assenyala que les autoritats espanyoles van coincidir en gran mesura amb els tècnics de l'FMI pel que fa a les perspectives i riscos, i van expressar el seu compromís de "preservar les reformes davant les pressions per a la seva reversió" i, tot i que les projeccions del Govern apunten a unes dinàmiques una mica més fortes que les de l'FMI, les autoritats van reconèixer que "no hi ha marge per a la complaença".