L'FMI esmena les últimes mesures fiscals de Rajoy

El Fons Monetari Internacional (FMI) recorda, davant la rebaixa de l'IRPF, que "qualsevol mesura ha de tenir en compte el compliment del dèficit"

El ministre espanyol d'Economia, Luis De Guindos, amb la directora gerent del FMI, Christine Lagarde, i el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker / ACN
Júlia Manresa
18/07/2017
3 min

MadridAra que l'economia creix de manera "impressionant", ha arribat l'hora de reduir l'elevat endeutament públic d'Espanya. Així es pronuncia el Fons Monetari Internacional (FMI) en les seves conclusions preliminars sobre l'anàlisi del sistema financer espanyol, que ha donat a conèixer aquest dimarts. Tot i que l'FMI avala el sostre de despesa aprovat per al 2018, que s'eleva un 1,3% respecte del 2017, aquesta institució apunta que és el moment de reconstruir les reserves en termes de política fiscal, per la qual cosa reitera, com ja és habitual, que cal apujar impostos. Per això esmena en part les últimes polítiques fiscals impulsades pel govern de Mariano Rajoy, que ha anunciat una rebaixa de l'IRPF i una contractació extraordinària de funcionaris, i ha flexibilitzat 1 dècima l'objectiu de dèficit per a les comunitats.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

"Ha arribat el moment d'abordar les vulnerabilitats restants relatives a l'elevat endeutament públic i d'acabar amb l'ajust postcrisi del sector bancari encara en curs", resumeix l'FMI en dues de les seves principals recomanacions per als gestors públics espanyols. Justament aquest dimarts el Banc d'Espanya ha fet pública la xifra d'endeutament públic del conjunt de les administracions públiques per al maig, que ha tornat a créixer en 7.800 milions d'euros i no baixa del 100% del PIB. Com recorda l'informe, aquestes són unes conclusions preliminars emeses pels tècnics de l'FMI i no pel seu òrgan de direcció, que les ha d'analitzar més endavant.

Apujar impostos

Al llarg del document que recull aquestes conclusions preliminars –l’informe es presentarà al setembre– es pot inferir l’escepticisme de l’FMI davant d'algunes de les últimes mesures fiscals impulsades per l’executiu popular. De fet, la primera recomanació és reduir l’elevat endeutament públic que al maig va tornar a augmentar en 7.800 milions d’euros, com publicava dilluns el Banc d’Espanya. Per això, malgrat que assegura que el sostre de despesa establert per al 2018 ajudarà a reduir el dèficit, l’FMI considera que ara que l’economia va millor és hora de reduir el deute, tot i que els comptes públics espanyols permeten poc marge de maniobra.

En ser preguntada per com valora la rebaixa de l’IRPF anunciada per Montoro, una de les tècniques de l’FMI ha insistit a recordar a l’executiu que “qualsevol mesura ha de tenir en compte els objectius de dèficit. A més, com ja és habitual, l’FMI recomana apujar els impostos com l’IVA i les taxes ambientals i “reduir les ineficiències del sistema tributari” .

A més, assegura que solucionar qüestions pel que fa al finançament com la reforma del sector farmacèutic, lligada a la del finançament autonòmic, permetrà millorar l'eficiència en la despesa. L'FMI ja s'havia pronunciat a favor d'establir objectius de dèficit diferenciats per a les comunitats pel que fa al finançament autonòmic, una qüestió que el govern espanyol ha rebutjat diverses vegades.

L’atur estructural

Per últim, el que ja és recurrent en les crítiques de l’FMI és l’atur estructural, que segons l’FMI es pot reduir amb un contracte únic, a més de millorar l’eficiència dels plans d’ocupació. Segons l’FMI n’hi ha massa (la majoria regionals) i són poc eficients, cosa que provoca una gran despesa pública. A més, també assenyala que els salaris han d’augmentar amb la productivitat, que ja ha millorat en diversos sectors com els serveis.

El forat de les pensions

D'altra banda, un dels elements que pressiona més els comptes públics espanyols són les pensions. Com assenyala l'FMI, l'envelliment de la població reclama una reforma profunda del sistema que continuï el camí obert per les antigues reformes i que no posi pedaços com tornar a modificar l'índex de revaloritzacions de les pensions. L'FMI recomana que les pensions continuïn creixent un 0,25% els pròxims anys (cosa que també considera l'Airef). L'FMI recomana potenciar la transparència del sistema de la Seguretat Social i impulsar reformes que allarguin la vida laboral i admet que això provocarà una pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes, que necessitaran altres sistemes alternatius de finançament.

La pujada de les pensions, en disputa

Menys bancs, però sota lupa

Sobre el sector financer espanyol, els tècnics de l'FMI destaquen la millora de la rendibilitat del sistema, que ha reduït la morositat. Al mateix temps, però, asseguren que encara cal desfer-se d'alguns elements del llegat posterior a la crisi, i, per tant, continuar consolidant el sistema per fer-lo més estable. L'única referència individual, però sense citar noms, que fa l'informe és a Banco Popular, del qual avala el procés de dissolució: "La ràpida dissolució d'un banc sistèmic nacional cotitzat ha eliminat una font d'incertesa al sistema bancari i continuen els esforços per la consolidació". L'FMI demana vigilar els actius immobiliaris dels bancs i donar al Banc d'Espanya la competència per limitar la concessió de crèdit hipotecari per evitar noves crisis.

El Programa d'Avaluació del Sector Financer (PESF o FSAP, per les seves sigles en anglès) es va establir el 1999 i avalua l'estabilitat i la fortalesa financera del sistema bancari d'un país, i segons la normativa, "les jurisdiccions amb sectors financers sistèmicament importants" s'han de sotmetre a aquestes avaluacions cada 5 anys.

Per què avalua l'FMI el sector financer espanyol?

stats