L'exvicepresident de Caja Madrid irrita els diputats : "Les targetes 'black' eren el mitjà més transparent"

El gestor de les targetes, Ildefonso Sánchez Barcoj, continua apuntant a Blesa com a responsable

La seu de Bankia, a Madrid. REUTERS
Júlia Manresa
06/06/2018
2 min

MadridL'exvicepresident de Caja Madrid i exconseller de Bankia, José Antonio Moral Santín, que també va ser un dels que més diners es va gastar amb les targetes 'black' (més de 450.000 euros), ha comparegut aquest dimecres a la comissió que investiga la crisi financera al Congrés de Diputats. A més, havia sigut un dels pesos pesants d'Esquerra Unida a Madrid. La seva compareixença ha durat unes quatre hores i ha irritat els diputats dels diferents grups parlamentaris, que li han retret no haver contestat cap pregunta i "haver insultat a la intel·ligència" amb algunes respostes. Moral Santín ha defensat que l'ús de les targetes per retribuir els seus directius era el mitjà "més transparent, traçable i impossible d'evitar", i ha mantingut que l'opció més opaca, en tot cas, hauria sigut pagar en efectiu. De fet, ha defensat que era "legal", inclòs a la llei de caixes del 2009.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Ha reconegut que aquest sistema es va fixar al 1988 com una "compensació d'esforç", tal com recull Europa Press, i que les targetes estaven controldes pel president, que fixava una quantitat com a límit "a tanto alzado". S'ha defensat, doncs, assegurant que va heretar el sistema i ha recordat que la seva acusació està pendent del Tribunal Suprem, perquè està condemnat sense sentència ferma per l'Audiència Nacional a quatre anys de presó per haver fet servir 456.522 euros, dels quals 360.000 van ser extrets directament del caixer.

Aquesta elevada quantitat treta en efectiu no ha aclarit per a què la va destinar, però ha reconegut que sempre ha fet donacions a IU a títol personal. Però el moment que més ha irritat els diputats presents a la comissió ha sigut quan ha donat a entendre que si no havia declarat a Hisenda correctament aquestes retribucions era perquè no en tenia coneixement. La presidenta de la comissió i diputada canària, Ana Oramas, li ha retret que "un catedràtic d'economia doni a entendre que no sap res; és una falta de respecte als diputats".

Moral Santín ha topat amb la contundència i els retrets dels diputats i ha acabat demanant disculpes i admetent que s'havia "equivocat", perquè havia oblidat que assistia a la comissió com a implicat i condemnat en un cas i no com a "professor".

Barcoj s'espolsa responsabilitats

Tot seguit ha comparegut Ildefonso Sánchez Barcoj, que va ser director financer de Bankia i gestor responsable de les targetes, tal com va determinar el mateix jutge. Barcoj ha ressaltat en tot moment el seu perfil tècnic i ha recordat que era l'únic dels compareixents que no formava part de la direcció de les entitats o dels òrgans de supervisió com el Banc d'Espanya. Per això, ha recalcat que el responsable de les targetes era el president de l'entitat, el difunt Miguel Blesa.

Barcoj sí que s'ha aventurat a afirmar que Caja Madrid va fer "poques execucions hipotecàries", és a dir, pocs desnonaments, i que a Espanya no hi va haver hipoteques subprime. Dues afirmacions que també han irritat especialment els diputats que li feien preguntes. Finalment, ha aconsellat obertament que l'Estat s'esperi a vendre Bankia fins que l'entitat hagi acabat de tornar les ajudes, i que no s'hi posi una data màxima, perquè això provoca la devaluació dels preus. "No li posin la soga al coll", ha afirmat.

Al juliol toca el cas del Popular

D'altra banda, aquest dimecres els diputats que constitueixen la comissió han acordat les compareixences corresponents a la investigació del cas de la liquidació del Banco Popular. Hi compareixeran els dos expresidents de l'entitat, Emilio Saracho i Ángel Ron, el dia 12 de juliol, i Rodrigo Echenique, l'actual president dependent del Santander, el 18 de juliol. També hi citaran el president de la consultora PWC, Gonzalo Sánchez.

stats