L'exsubgovernador del Banc d'Espanya nega que la crisi de Bankia fos "anticipable"

BarcelonaLa crisi de Bankia no era tan "fàcilment anticipable". Almenys així ho ha defensat el que va ser vicepresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), subgovernador del Banc d’Espanya i després director del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), Fernando Restoy, que aquest dimecres ha acudit a la comissió del Congrés de Diputats que analitza la crisi financera i el rescat bancari. Restoy ha assegurat que "no resulta senzill" trobar valoracions d’experts que qüestionessin "la raonabilitat" de la sortida a borsa de l’antiga Caja Madrid.

José Antonio Casaus, l’inspector de més rang del hòlding BFA i Bankia, va declarar el 2016 que havien avisat els seus caps que el grup era "inviable" perquè "era una màquina de perdre diners, i que la sortida a borsa no solucionaria els problemes. Es més, vam advertir que acabaria sent nacionalitzada". Des del banc central es van qualificar aquelles advertències com a informals.

Tot i així, Restoy va destacar ahir que les qualificacions creditícies del banc presidit llavors per Rodrigo Rato eren similars a les d’altres entitats bancàries cotitzades, sense distincions, i que fins i tot Bankia havia superat els tests d’estrés de l’Autoritat Bancària Europea (EBA). Així mateix, va explicar Restoy, hi havia bancs d’inversió que recomanaven l’adquisició de títols de l’entitat.

L’actuació del supervisor dels mercats amb relació a l’oferta pública de venda de Bankia es va centrar a promoure la transparència sobre la situació de l’entitat, procurar que el preu de sortida a borsa reflectís les condicions del mercat i facilitar una comercialització adequada dels títols.

"La CNMV va complir de manera professional la seva tasca verificadora explotant al màxim les seves competències", va explicar ahir Restoy, que va assegurar que no hi havia arguments per a una "eventual oposició".

El número dos de Julio Segura va assegurar que es van complir els estàndards per protegir els inversors en les sortides a borsa que es van efectuar en aquell període. De la mateixa manera, va assegurar que el marc legislatiu va demostrar ser "insuficient" per impedir que es col·loquessin instruments complexos a inversors minoristes, si bé va assenyalar que la normativa europea establia llibertat d’emissió i en el moment del registre de les emissions no era possible preveure un marc "tan extrem". En tot cas, va defensar que la CNMV va obrir 24 expedients sancionadors, pels quals es van imputar 49 infraccions a deu grups financers.

Pel que fa a la crisi financera, que Restoy va patir com a subgovernador del Banc d’Espanya, l'exsubgovernador del Banc d'Espanya va assumir que hi havia una "carència" d’instruments d’intervenció "prou eficaços" per "moderar l’endeutament dels agents, contenir la inflació dels actius immobiliaris i limitar l’expansió del crèdit a promotors". Va assegurar, però, que una majoria del sector bancari va "reaccionar de manera satisfactòria" i que problemes similars als que va haver-hi a Espanya es van donar en altres països europeus.

La crisi del Popular

Restoy també es va referir al Banc Popular, del qual va dir que era una entitat "vulnerable" per la seva exposició immobiliària. Ho va fer d’una manera gràfica per permetre fer-se una idea del forat del banc que va presidir durant anys Ángel Ron. L’exsubgovernador del Banc d’Espanya va aprovisionar durant la crisi uns 30.000 milions d’euros, xifra que suposa el 10% de tot el sistema, tot i que la seva quota de mercat es limitava al 6%.