INVESTIGACIÓ JUDICIAL

L'expresident i l'ex director general de Caixa Laietana, imputats per les preferents

Un jutjat admet una querella contra Josep Ibern, Pere Antoni de Dòria i cinc exdirectius més. Els cita com a querellats, els reclama documentació i ordena que se'ls prengui declaració com a imputats

Josep Ibern, el dia que va comparèixer al Parlament, el mes passat / PERE VIRGILI
Sílvia Barroso / Dani Sánchez Ugart
23/12/2013
3 min

BarcelonaAnunci de les primeres imputacions de la cúpula d'una entitat financera a Catalunya per la comercialització de preferents. Pere Antoni de Dòria, exdirector general de Caixa Laietana, Josep Ibern, que el va succeir en el càrrec i després va ser president de l'entitat, i cinc exdirectius més han de comparèixer el 22 de gener com a querellats als tribunals per haver emès aquest tipus de participacions i haver-les venut a petits estalviadors. Ho ha ordenat el jutjat d'instrucció número 3 de Mataró –on hi havia la seu central de la caixa–, que ha admès a tràmit la querella presentada per dues branques d'una família d'afectats de Vallgorguina, al Vallès Oriental. El jutge també resol que s'ha de prendre declaració als querellats "en qualitat d'imputats" quan l'entitat financera -ara integrada a Bankia- hagi aportat la documentació que se li reclama.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

En una interlocutòria a què ha tingut accés l'ARA, el magistrat, Jorge Juan Simarro, indica que en la comercialització de les preferents que va fer Caixa Laietana hi podria haver un delicte d'estafa, almenys pel que fa al cas de la família Torras-Barri i la família Barri-Casas. Segons els denunciants, els responsables de la sucursal de Vallgorguina –que era l'única caixa que hi havia al poble– van abusar de la confiança que els habitants del poble tenien en l'entitat, fundada l'any 1863 a Mataró i amb un fort arrelament al territori: aquesta influència i confiança hauria estat aprofitada per "orientar a petits estalviadors un producte financer reservat a inversors qualificats".

Conversió en accions

Als Torras-Barri i els Barri-Casas els van convertir deute subordinat del 2001 en preferents l'any 2008, quan ja havia començat la crisi i mentre el pare de família, Dionís Torras, era a l'hospital. "Ningú de la família va ordenar ni firmar res, tots estaven pendents que operessin el pare d'un càncer", assegura l'advocada, Montserrat Vinyets. I l'any 2012, quan ja havia esclatat del tot la bombolla financera, van perdre els estalvis -100.000 euros i 80.000 euros respectivament- pel fet d'haver convertit les preferents en accions de Bankia. "Ho van fer perquè havien rebut diverses trucades diàries de la sucursal en què els advertien que si no signaven perdrien els diners, no sabien què fer i semblava l'única sortida", afegeix Vinyets.

Però la conversió en accions no els va salvar. I quan van voler posar una demanda per recuperar els diners i van reclamar documentació a Caixa Laietana van descobrir que el contracte no estava signat per la família. "Crèiem que potser la dona del Dionís, afectada per la malaltia i la mort del marit, no recordava que havien firmat els papers. Però quan la mateixa caixa ens va enviar el contracte vam veure que no hi havia cap firma. Llavors vam considerar que hi havia hagut mala fe i vam decidir anar a la via penal", diu la lletrada.

Una pràctica generalitzada?

Tot i partir del cas particular dels sis afectats que la signen, la querella sosté que aquest comportament va ser generalitzat i en responsabilitza els alts càrrecs, que obligaven les sucursals a vendre preferents i "que desplaçaven cap al seu patrimoni personal les quantitats desviades a través del cobrament de desorbitades remuneracions a les quals es donava aparença de legalitat".

De fet, Ibern va cobrar una indemnització de 550.000 euros quan va plegar el 2012 i un pla de pensions de dos milions. L'exbanquer va defensar al novembre a la comissió de caixes del Parlament que les emissions de preferents es van fer correctament, tot i reconèixer que s'havien anunciat com a "productes per a clients amb aversió al risc". De fet, el 62% de preferentistes de Laietana eren jubilats i, de la resta gairebé la meitat eren aturats, segons va admetre De Dòria també al Parlament. El mateix dia va reconèixer que la societat que emetia les preferents va estar domiciliada a les illes Caiman -un paradís fiscal- fins al 2005, un altre argument present a la querella.

stats