L’explotació laboral, mal endèmic a Espanya

BarcelonaTreballar vuit hores al dia, cinc dies a la setmana, torna ser un privilegi. A banda d’una taxa d’atur que no aconsegueix baixar del 23%, la crisi ha deixat una altra llosa com a herència que l’any 2007 pocs haurien imaginat: la precarietat. Una precarietat que ha pres diverses formes al mercat laboral fins al punt que, entre les reivindicacions dels treballadors i les alertes de sindicats i institucions, tornen a ressonar paraules com explotació i, fins i tot, esclavitud.

“És una situació gairebé endèmica i s’estén per tota la UE”, va afirmar Albin Deaing, el responsable de l’últim informe de l’Agència Europea de Drets Fonamentals presentat aquesta setmana. Segons l’estudi, Espanya, Portugal, Alemanya, França, Croàcia i Xipre són alguns dels països de la UE on es detecten més casos d’explotació laboral greu.

Immigració

Els col·lectius de nouvinguts són els que corren més risc

Aquest informe de l’Agència Europea de Drets Fonamentals se centra especialment en les persones immigrades com a principals afectades per situacions d’explotació laboral severa o esclavitud. L’informe destaca que la dificultat per parlar l’idioma i la situació fràgil en què es troben pel fet d’estar de pas i sovint en situacions d’irregularitat jurídica els converteix en mà d’obra fàcil de coaccionar. Tot i això, aquesta institució afirma que l’explotació severa afecta tant immigrants com autòctons. En el cas d’Espanya, per exemple, es donen casos d’explotació laboral greu especialment en el sector agrícola, forestal i de la pesca, però també en l’hoteler i en l’àmbit del treball domèstic.

L’informe està ple de casos concrets, com ara col·lectius de romanesos en la recol·lecció de patates a Hongria o de portuguesos que treballen en la construcció de carreteres a Holanda. A Espanya, l’agència explica el cas d’una treballadora domèstica equatoriana que era obligada a fer torns excessius sense cobrar el sou corresponent. “Cada dia veiem immigrants treballant dies sencers als camps que reben un bitllet de 20 euros al final de la jornada”, explica el secretari d’acció sindical i negociació col·lectiva de CCOO, José Cachinero. Un dels aspectes sobre els quals alerta l’informe és que aquests treballadors sovint no denuncien els abusos. “Tothom n’és conscient, però ningú actua”, denuncia Cachinero, que coincideix amb les conclusions de l’informe a l’hora de reclamar més control i responsabilitat política davant de casos com aquests.

Els menors de 30 anys

A més de l’atur, són becaris perpetus o sobrequalificats

Espanya és un país de becaris mal pagats. Es tracta d’una de les principals conclusions que es poden extreure de l’últim estudi de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE). Segons aquest informe, Espanya és el segon país europeu, només per sota d’Eslovènia, amb més becaris titulats. I, a més, és la primera del rànquing en becaris mal pagats: un 70% asseguren que amb el que reben “és insuficient cobrir el cost bàsic de la vida”. A més, un 42% dels becaris no reben cap compensació econòmica.

En aquest cas, els sindicats també denuncien que els joves estan patint especialment les conseqüències de les últimes reformes laborals, que, a banda de permetre eternitzar la figura del becari i utilitzar-la per substituir treballadors, han implementat la tarifa plana per al règim d’autònoms que suposa un cost molt menor per als primers cinc anys en què algú s’afilia a aquest règim. Per això molts són forçats a ser treballadors per compte propi si volen aconseguir la seva primera feina.

El fals autònom

L’afiliació per aquest règim creix, però també es torna més precari

“Cada vegada és més comú als portals com InfoJobs o InfoFeina trobar ofertes que demanen com a requisit que l’aspirant sigui autònom”, explica el secretari general de la confederació d’autònoms CTAC-UGT, Salvador Duarte. L’externalització de serveis i la subcontractació és un fenomen que ha crescut des de fa uns deu anys, afegeix Duarte, que identifica que és una pràctica molt estesa en sectors com el dels mitjans de comunicació, la construcció o els centres comercials. Tot i això, alerta que cada vegada és més comú en sectors fins ara impensables: “En els últims mesos hem detectat que passa fins i tot al sector sanitari”.

En aquests casos el problema és la figura del fals autònom. Catalunya va recuperar prop de 4.500 autònoms entre el gener i l’abril d’aquest any, segons dades de l’Associació de Treballadors Autònoms (ATA). Malgrat tot, els sindicats denuncien que en bona part no es tracta d’autònoms en el sentit d’emprenedors, sinó d’autònoms per necessitat, que acaben treballant per a una única empresa que vol estalviar-se el cost de contractació del treballador. “Dels casos que rebem, diria que quatre de cada deu són autònoms per obligació i no per iniciativa pròpia”, explica Duarte.

Les condicions en què molts es troben són clarament d’explotació i fins i tot, d’esclavatge. Duarte explica que a CTAC-UGT tenen detectat un sector en concret, el dels escorxadors, en què els treballadors -majoritàriament immigrants- són obligats a constituir-se com a autònoms i a treballar qualsevol dia durant totes les hores que siguin necessàries. A més, afegeix que els treballadors han de portar al lloc de treball el seu propi material, de manera que les condicions de seguretat són “penoses”.

Ricard Sánchez, responsable del departament d’autònoms de la patronal catalana Pimec, discrepa i afirma que aquest tipus de treballadors per compte propi suposen un percentatge molt petit del total, “menys d’un 1% si ens remetem a les dades de l’últim estudi de la Inspecció de Treball, que en quatre anys només va detectar 2.000 falsos autònoms”, explica.

Vigilància insuficient

No hi ha prou inspectors ni ganes d’afrontar la qüestió

Els sindicats sostenen que el control sobre les condicions laborals és una assignatura pendent de l’administració. “Hi ha falta de voluntat per controlar l’aplicació d’unes lleis que ja s’han debilitat, després de l’última reforma. El món laboral s’ha convertit en una selva en què les condicions de treball s’estan pressionant a la baixa”, assegura Cachinero, de CCOO, que apunta que “hi ha clarament un dèficit en el nombre d’inspectors de treball”.

Els empresaris són conscients que l’ocupació que s’està creant no és “de la qualitat” que voldrien, segons va admetre Valentí Pich, el president del Consell General d’Economistes d’Espanya. Pich considera que l’administració i els empresaris haurien d’afrontar aquesta situació, però reconeix que falta voluntat a l’hora de fer-ho.