L'exdirector de supervisió del Banc d'Espanya admet que es van destinar 6.000 M€ de més a rescatar Bankia

MadridBankia va rebre més diners dels que realment necessitava. El que va ser director general de supervisió del Banc d'Espanya entre 2009 i 2012, Jerónimo Martínez Tello, ha apuntat aquest dimarts en la seva compareixença a la comissió del Congrés que aborda la crisi financera que la injecció de recursos públics que es va fer per rescatar Bankia va ser més del que es necessitava perquè el president de l'entitat, José Ignacio Goirigolzarri, va voler "cobrir-se les espatlles", tal com recull Europa Press.

Durant la seva compareixença, Martínez Tello ha insistit que amb 13.000 milions d'euros, a més de les participacions convertibles que ja tenia l'Estat a l'entitat, Bankia n'hagués tingut prou. Cal recordar que l'entitat que va presidir Rodrigo Rato en va rebre 19.000. Això significa que s'hi van destinar 6.000 milions d'euros de més dels que es necessitaven.

A parer seu, el més adequat era injectar-hi 13.000 milions però ha matisat que "probablement era millor posar-n'hi 19.000, perquè es consolidava molt millor el projecte". Segons Martínez Tello, el Banc d'Espanya defensava una injecció d'ajuts de 13.000 milions d'euros a més d'uns 3.000 milions com a "suport temporal", però ha assenyalat que els futurs supervisors "assessorats per Goldman Sachs", entitat contractada pel ministeri i no per Bankia, van plantejar una necessitat de recursos que arribava als 24.000 milions que després van rebaixar a 19.000.

Tello ha explicat que un cop Rato va dimitir "es van quedar amb una entitat grandíssima amb unes possibilitats de gestionar la crisi obertes en canal", un "problemàs", ha afegit. De fet, ha assegurat que mentre el Banc d'Espanya treballava en el pla proposat per Rato per fer front a les dificultats de Bankia es van produir "un conjunt de reunions al ministeri d'Economia" de les quals es derivà la dimissió de Rato. "S'estava negociant per veure si Goirigolzarri entrava o no [a Bankia]", ha afegit, i ha apuntat després que també es discutia sobre quines eren les condicions que tindria l'entitat si ell hi entrava: "Quan està oberta en canal, et vols cobrir les espatlles, perquè la responsabilitat moral, des que entrava, era només per a ell", ha sentenciat.

"No pensàvem que petaria"

D'altra banda, el director de Supervisió del Banc d'Espanya durant la sortida a borsa de Bankia ha recordat que va sortir "raonablement bé" de les proves de resistència de l'Autoritat Bancària Europea (EBA) i que els bancs de negocis van avalar la decisió de l'entitat de sortir a borsa, una decisió que va ser "exclusivament" de l'entitat.

"Van decidir que sortien. Nosaltres no pensàvem que petaria. Si no, ens hauríem suïcidat", ha defensat Martínez Tello, que ha subratllat que no van plantejar com a exigència la marxa de Rato perquè l'entitat pogués sortir a borsa sinó que van apostar per contractar un altre conseller delegat i aconseguir un consell "més professional".

Pel que fa als dubtes expressats pels cossos d'inspecció sobre l'entitat, ha afirmat que, en els seus missatges, José Antonio Casaus "no diu que Bankia fos inviable" sinó que es va arribar a defensar que la sortida a borsa era "una gran oportunitat".

Les "fusions fredes" permetien un "cert maquillatge"

Per últim, Martínez Tello ha defensat les fusions fredes o sistemes institucionals de protecció (SIP) davant les fusions convencionals. Considera que les SIP permetien que les entitats més fortes "entressin en joc", ja que respectaven la fortalesa de l'estructura i també perquè "permetien un cert maquillatge". Ha recordat les tensions que existien en el procés de reestructuració de les caixes per la influència que aquestes entitats tenien en els poders locals i autonòmics: "Què els haig de dir de les baralles per veure on es posa una seu?", s'ha preguntat.