L'exconseller Castells culpa el Banc d’Espanya de no haver fet prou per evitar la crisi
El titular d'Economia durant els governs de Maragall i Montilla creu que no es va actuar a temps
MadridL'exconseller d'Economia de la Generalitat Antoni Castells ha criticat aquest dijous a la comissió que investiga la crisi financera al Congrés dels Diputats que el Banc d'Espanya tenia instruments per haver frenat la bombolla del crèdit immobiliari a temps.
Conseller durant els governs dels tripartits de Pasqual Maragall i José Montilla, Castells ha reconegut que durant anys va existir "una errada en cadena evident dels mecanismes de control i de prevenció del risc, tant dels reguladors com dels mercats". En aquest sentit, ha destacat que les administracions autonòmiques tenien limitacions per conèixer realment quin era l'estat de les entitats financeres i, per tant, actuar en conseqüència.
Sobre Catalunya Caixa, Castells ha afirmat que si s'hagués aportat capital abans, l'entitat "es podria haver salvat", però va ser "tard"."Recordo antics governadors del Banc d'Espanya que quan veien que la cosa es descontrolava agafaven els responsables dels bancs i els deien: 'El teu crèdit no pot créixer més del tant per cent'. Podrien haver dit que, a partir d'ara, cada crèdit s'aprovisioni al 100%. Això s'hauria frenat", ha assegurat.
L'opció de crear un 'banc dolent' català
D'altra banda, Castells ha explicat que poc després de la fallida de Lehman Brothers la Generalitat va intentar "reaccionar immediatament" i es va reunir l'octubre del 2008 amb tots els presidents i directors generals de les caixes catalanes. La conclusió de la trobada, ha afegit, és que hi havia "un problema molt seriós de solvència". De fet, ha recordat que el Govern es va plantejar la possibilitat de crear un 'banc dolent' català, però la idea no va quallar per la "falta de potència de foc" i els recels de les pròpies entitats.
Precisament, l'exconseller creu que la falta de mitjans i recursos que es van dedicar en un principi son dues de les raons que van fer créixer la magnitud del problema, així com el temps de reacció. D'aquesta manera, considera que s'hauria d'haver actuar "immediatament i amb potència de foc excessiva, com els americans i els anglesos".