L'Eurogrup rescata Xipre amb 10.000 milions però imposa una quitança als dipòsits
Es va pactar un paquet de mesures que inclou un impost extraordinari del 9,9% sobre els dipòsits de més de 100.000 euros i un de 6,75% per als de menys, així com un augment de l'impost de societats del 10% al 12,5%
Brusel·lesEls ministres d'Economia i Finances de la zona euro van acordar aquesta matinada un rescat de 10.000 milions d'euros per a Xipre, però a canvi de l'ajuda multimilionària dels seus socis, el nou Govern de Nicòsia ha hagut de creuar una línia vermella i acceptar una quitança a tots els dipòsits. El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, va informar després de més de deu hores de negociacions que el rescat inclou "mesures ambicioses" en l'àmbit de la consolidació fiscal, les reformes estructurals i les privatitzacions, així com "accions determinants" per salvaguardar l'estabilitat financera.
El nou president de Xipre, el conservador Nikos Anastasiadis, es va traslladar a Brussel·les després de la cimera europea per seguir de prop les negociacions i estar en contacte permanent amb el seu ministre de Finances de Xipre, Michalis Sarris. Finalment, l'Eurogrup ha aconseguit reduir la suma total de l'assistència dels 17.000 milions d'euros inicialment calculats fins a 10.000 milions d'euros, va explicar Dijsselbloem. La directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, ha explicat que proposarà "una contribució" de la institució al rescat, encara que no ha pogut avançar la quantitat, ja que la proposta acordat avui "és sostenible" en l'interès de l'economia xipriota, proveeix el finançament apropiada i distribueix adequadament la càrrega amb les quitances sobre els dipòsits.
El vicepresident de la Comissió Europea i comissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, va assenyalar que, al seu parer, el Govern rus està disposat a contribuir al rescat mitjançant la reducció de les taxes d'interès del préstec concedit a Xipre, però que "no he vist fins ara cap voluntat d'anar més enllà". Els Disset van pactar un paquet de mesures que inclou un impost extraordinari del 9,9% sobre els dipòsits de més de 100.000 euros i un de 6,75% per als de menys, així com un augment de l'impost de societats del 10% al 12,5%.
Pel que fa a la mesura que els dipòsits de fins a 100.000 milions d'euros ja no quedaran garantits pels fons de garantia, tal i com estableix la mateixa Unió Europea, Dijsselbloem explicar que es tracta d'una "situació especial" i que les dimensions del sistema bancari de Xipre va requerir un "programa específic". La taxa s'aplicarà només una vegada i s'imposarà per dipositants residents i no residents de Xipre.
Dijsselbloem va explicar, a més, que la taxa especial sobre els dipòsits permetrà aportar uns 5.800 milions d'euros, mentre que el membre del comitè executiu del Banc Central Europeu Jörg Asmussen va dir que l'impost s'imposarà a partir de dimarts. També va explicar que les taxes "es congelaran" per garantir que puguin ser recaptades, però que la resta dels dipòsits estaran "lliurement disponible" per als clients.
El Banc Central de Xipre té un "pla de contingència" per controlar els fluxos de dipòsits diaris i evitar fugides de capital, va assenyalar Asmussen. El ministre xipriota de Finances va dir en roda de premsa després de la reunió que amb totes les mesures de recaptació que aplicarà Nicòsia el país arribarà als 17.000 milions d'euros que necessita.
Sarris va assegurar que la decisió d'acceptar les quitances, a les que Xipre sempre es va oposar, "ha sigut molt difícil", però ha recalcat que es podrien haver perdut molt més diners en una fallida del sistema bancari o del país. En qualsevol cas, va explicar, els dipositants rebran com a compensació accions pel valor equivalent a la quitança que hauran d'assumir els clients.
El rescat estableix, a més, un augment de l'impost anticipat sobre les rendes del capital, la reestructuració i recapitalització de bancs i quitances per als tenidors de deute júnior. El rescat preveu "mesures excepcionals" per fer front a la fràgil situació del sector bancari, però sense posar en risc la sostenibilitat del deute del país, va dir Dijsselbloem.
Donat les grans dimensions de la banca xipriota respecte al seu PIB, hi haurà una "reducció apropiada" d'aquest fins arribar a la mitjana de la Unió Europea de cara a 2018, va indicar.
També hi ha un acord sobre les subsidiàries gregues dels bancs xipriotes, mitjançant una transacció d'adquisició d'actius i assumpció de responsabilitats sense cap càrrega per al deute grega.
El president de l'Eurogrup va dir que l'eurozona confia que el rescat i la seva "implementació estricta" permetrà que el deute públic de Xipre, que es preveu arribi al 100% del PIB el 2020, romangui en una via sostenible, millorin el seu potencial de creixement i garantiran estabilitat financera a llarg termini.
L'Eurogrup espera que el consell de governadors del Mecanisme Europeu d'Estabilitat aprovi la proposta per al marc de l'assistència financera fins a la segona meitat d'abril.