L'euro compleix 10 anys

MadridLa moneda única va arribar als carrers d'Europa amb promeses d'estabilitat econòmica i creixement, que es van complir, però amb un encariment dels preus que va superar totes les expectatives.

En sonar les 12 primeres campanades de l'any 2002, els caixers automàtics d'Espanya i de la resta dels seus socis europeus van començar a subministrar bitllets a uns ciutadans que just si coneixien la seva moneda pels mitjans de comunicació, que van realitzar una intensa campanya per conscienciar la població.

L'arribada de la moneda única prometia creixement econòmic i una certa equiparació amb els països europeus més avançats, i encara que el balanç pugui ser mixt, els responsables econòmics coincideixen que en una Espanya sense l'euro, el futur hauria estat pitjor.

"Independentment de l'impacte que l'arribada de l'euro va tenir en els preus, jo crec que ha estat extremament positiu per a Espanya", va dir fa uns dies el ministre d'Economia i Competitivitat, Luís de Guindos.

Si no hagués estat per la moneda comuna europea, avui "estaríem en una situació molt pitjor", va dir el ministre, per a qui els errors econòmics comesos en aquesta dècada haurien estat més intensos si no hi hagués hagut "l'entorn i el marc de l'euro".

Preus contra salaris

A nivell popular, en qualsevol cas, la principal crítica que es fa a la implantació de la moneda única és l'impacte elevat que va tenir en els preus i que no va tenir una correspondència en els salaris.

De fet, no només es va aplicar un "arrodoniment" a l'alça dels preus, sinó que, amb el temps, es va acabar produint una certa equivalència psicològica entre les 100 pessetes i l'euro, tot i que el canvi real era de 166,386 pessetes.

El mateix va succeir amb les 2.000 pessetes i els 20 euros (que realment valien 3.328 pessetes) o amb les 5.000 pessetes i els 50 euros (8.319 pessetes).

Com a conseqüència, només en un any, el 2002, els preus van créixer el doble del previst, encara que la inflació va ser molt superior en els bars i restaurants (5,8%), a la roba i calçat (5,3%), el transport (5%) i el menjar (4,6%).

Pessetes pendents

Tot i que fa deu anys que no veiem pessetes en circulació, no tots els antics bitllets i monedes han estat retirats. Actualment, l'import dels bitllets i monedes que encara no s'ha canviat arriba als 1.708 milions d'euros, segons les dades del Banc d'Espanya.

Aquest import suposa més diners del que Irlanda espera ingressar a les seves arques el 2012 amb la introducció d'una nova bateria d'impostos i mesures d'estalvi. Del total de l'import en pessetes que encara queda en mans dels espanyols, 881 milions d'euros corresponen a monedes i 897 milions a bitllets.

El Banc d'Espanya assegura que encara que és impossible preveure les pessetes que quedaran sense canviar, un cert percentatge no tornarà mai al supervisor. Això es deu al fet que moltes pessetes ja formen part de col·leccions, o simplement deuen estar en mans dels ciutadans com a record, mentre que bona part segurament s'han perdut.

En mans de turistes

Ara bé, una altra part de les pessetes podria estar encara en mans de turistes que van visitar Espanya.

Les primeres monedes de pesseta que es van encunyar, segons la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre - Reial Casa de la Moneda, són del 1869, per Decret de 19 d'octubre, per adequar el sistema monetari de la Unió Monetària Llatina.

La primera emissió dels bitllets en pessetes es va produir el 21 d'octubre de 1940, i durant tota la seva trajectòria s'hi han estampat diverses motivacions, encara que bona part ha servit per retre homenatge a personalitats destacades en els diversos àmbits de la història. Cristòfor Colom ha estat un dels personatges més retratats.

Aquest any, i per commemorar el desè aniversari de la posada en circulació de l'euro, s'emetran una sèrie de monedes de col·lecció en plata, entre les quals n'hi haurà una de 30 euros amb les efígies superposades dels reis Joan Carles i Sofia.