L’estratègia de l’Argentina per tornar als mercats
El país vol netejar la seva imatge per accedir al crèdit internacional, bloquejat des del ‘corralito’
Buenos AiresEl govern argentí i Repsol han tancat aquesta setmana la crisi oberta fa dos anys amb l’expropiació del 51% d’YPF. Dos directius de Repsol van arribar a Buenos Aires en un viatge llampec des de Madrid i van firmar en silenci dijous l’acord pel qual la Casa Rosada pagarà 5.000 milions de dòlars a la companyia presidida per Antoni Brufau. Es tanca així una de les tensions més greus amb una empresa multinacional des de la crisi del corralito del 2001.
La nacionalització d’YPF, fa dos anys, es va viure patriòticament a l’Argentina. Es recuperava entre crits i alegria tota una icona nacional en mans estrangeres. Els funcionaris kirchneristes van embogir, quasi com si el Boca Juniors o el River Plate haguessin fet un gol en un derbi. En aquells dies, des de l’executiu que presideix Cristina Fernández de Kirchner es va arribar a dir que Repsol no rebria ni un euro per YPF i que, a més, Brufau i els seus directius serien denunciats per danys mediambientals.
Ara, en canvi, el govern argentí intenta mostrar al món una cara nova, diferent de la de la radicalitat i la vehemència contra els creditors internacionals i les companyies multinacionals. El motiu d’aquesta transformació és que l’Argentina necessita finançament. Des del corralito, el país ha tingut bloquejat l’accés als mercats. “Els argentins busquen tornar als mercats de crèdit internacionals”, resumia un alt executiu de Repsol a l’ARA hores abans de firmar la pau per YPF. Accedir als mercats permetria que el país aconseguís els dòlars que diàriament perd el Banc Central del país per la qüestionada política monetària i de divises del govern.
“La imatge internacional que l’Argentina ha donat en el cas YPF i la batalla judicial amb Repsol han restat credibilitat al país sud-americà, i l’han mostrat al món com un lloc poc fiable per fer-hi inversions”, resumeix Eduardo Becher, soci director de la consultora BDO.
En aquesta mateixa línia, el periodista del diari Clarín Marcelo Bonelli detallava la nova estratègia del govern Kirchner per mostrar una nova cara: “Vuelta a la ortodoxia: ahora hay coqueteos con el FMI ”, era el titular del rotatiu divendres. Des de fa molts anys i fins ara, el Fons Monetari Internacional (FMI) ha estat considerat el dimoni pel kirchnerisme i per la gran majoria d’argentins, que el culpen de totes les crisis i els mals financers. Però, com avançava l’article de l’influent Bonelli, les coses estan canviant. Des de l’FMI també han confirmat que en les últimes setmanes hi ha hagut un desglaç: “Tenim contactes regulars amb les autoritats argentines en el context dels temes que tenim en comú”, ha afirmat Gerry Rice, portaveu de l’organisme internacional de crèdit.
Fa uns mesos, el primer que va exigir l’FMI a les autoritats argentines per normalitzar les relacions i poder negociar possibles aportacions va ser que es reconegués l’elevada inflació que hi ha al país sud-americà, fins ara negada als quatre vents pel govern tot i la contundent realitat en botigues i comerços. Finalment, al gener Kirchner va estrenar el nou índex de preus al consum, que desvelava que aquell mes els preus havien pujat un 3,7% mensual, més del doble del que es deia fins llavors. “Sense estadístiques i institucions fiables no podem mostrar-nos al món de manera creïble”, sentencia Eduardo Becher. Les projeccions indiquen que durant tot el 2014 els preus patiran una alça de preus del 45%.
Un altre exemple de l’estratègia argentina per tornar als mercats internacionals de crèdit la trobem amb el Club de París, a qui l’Argentina deu 10.000 milions de dòlars. El Club de París és un organisme internacional de països creditors format per la majoria de grans països occidentals (entre els quals, Espanya, Alemanya, els EUA, el Regne Unit i el Japó, entre d’altres). Per pagar el deute, la Casa Rosada emetrà deute sobirà en forma de bons del tresor en els pròxims dies precisament per aquesta xifra. Pagant els deutes i reconeixent la realitat, el govern argentí espera tornar a l’escena internacional de crèdit i treure’s de sobre la imatge de país poc fiable.