L’Estat tindrà el 2015 dos terços del deute català

BarcelonaEl conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va confirmar el 26 de juliol del 2012 que la Generalitat utilitzaria “tots els instruments disponibles de provisió de liquiditat” perquè “són procediments necessaris i normals per pagar deute o als treballadors”. L’accés al mercat del crèdit estava quasi tancat i llavors encara no va detallar quants diners demanaria en préstec a l’Estat, tot i que sí que va avançar que sol·licitaria “el que fos necessari per al funcionament normal i programat de la Generalitat”. Tres anys més tard el fons de liquiditat autonòmic (FLA) i els altres mecanismes habilitats pel govern espanyol s’han convertit en un recurs imprescindible per a l’executiu català, fins al punt que la conselleria d’Economia ha rebut fins ara a través seu fins a 33.351 milions d’euros. Amb aquests recursos, entre altres aspectes, ha pagat factures, ha cobert el dèficit de cada any i ha afrontat els venciments amb els bancs espanyols i estrangers, fins al punt que la mateixa Generalitat preveu que a finals del 2015 dos terços del deute públic del Govern estiguin en mans de l’Estat.

El que el govern espanyol ha venut per activa i per passiva com una mena de regal i una mostra del bon tracte que suposadament rep Catalunya s’entén de manera ben diferent per part de la Generalitat. Mas-Colell ha defensat sovint que té dret a reclamar aquests recursos perquè el país és un contribuïdor net a les arques de l’Estat i, a més, recorda que no són un regal, sinó un préstec amb interessos -encara que, des de l’últim Consell de Política Fiscal i Financera, a pagar a partir del 2016.

Dels hispanobons al FLA

Tanmateix, les primeres ajudes financeres a les autonomies no van arribar amb el FLA, sinó que ja prèviament l’Estat havia habilitat mecanismes a través de l’Institut de Crèdit Oficial per pagar venciments financers o per abonar factures a proveïdors. Per aquesta via, la Generalitat ja va rebre 3.324 milions el 2012 i ha obtingut préstecs per valor de 4.536 milions en els anys successius. Malgrat tot, el FLA és l’eina que ha consolidat i sistematitzat aquestes ajudes. Mas-Colell en un inici preferia un mecanisme que va anomenar hispanobons perquè cada comunitat es pogués endeutar sota el paraigua de l’Estat, però finalment es va adaptar a la proposta del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, davant la falta d’alternatives per fer front als pagaments.

El Govern va rebre aquell 2012 6.732 milions del FLA, una quantitat que l’any següent va créixer fins als 10.838 milions d’euros. Aquest 2014 la xifra s’haurà reduït fins als 7.921, en tres tongades. Fins ara, per tant, Catalunya ha percebut préstecs per un valor total de 33.351 milions. En total, el govern espanyol ha repartit a totes les comunitats un global de 98.631 milions en ajudes que hauran de retornar, cosa que significa que la Generalitat ha acaparat una mica més d’un terç del total posat en circulació entre el FLA i els diversos crèdits de l’ICO.

Aquesta informació està recollida en la documentació que el departament d’Economia elabora per als inversors internacionals i en què, a més, fa una previsió de les necessitats financeres i del pagament dels venciments del 2015. Segons aquestes dades, la Generalitat demanarà a l’edició del 2015 del FLA uns 6.260 milions, la quantitat més baixa des que es va crear aquest mecanisme. La Generalitat elevaria així a 39.611 milions els diners que ha demanat a l’Estat, i espera obtenir 1.074 milions més de bancs espanyols.

La mateixa documentació assenyala que el 57% del deute de l’executiu català al setembre ja estava en mans de l’Estat, a través dels seus diversos mecanismes de liquiditat. En les anteriors presentacions s’exposava que el govern espanyol era el propietari del 47% del deute el desembre del 2013 -un any i pocs mesos després de crear el FLA-, un percentatge que el juny del 2014 ja havia crescut fins al 54%. Segons les previsions de l’últim document, el 2014 es va acabar amb un 58,6% del deute de la Generalitat en mans de l’Estat, una xifra que s’enfilaria fins al 66,5% quan acabi aquest any.

Aquestes quantitats coincideixen en bona mesura amb les fetes públiques pel Banc d’Espanya. Segons les seves estadístiques, la Generalitat devia al setembre al govern espanyol 30.441 milions -una part del préstec, des del 2012, ja s’ha retornat-. El total de les ajudes que les comunitats havien de retornar llavors pujava fins als 85.185 milions i el segon territori que en devia més és el País Valencià, amb 18.939 milions de deute en mans de l’Estat. Al seu torn, les Illes Balears tenien pendent retornar 3.476 milions. Els Països Catalans, per tant, acumulaven llavors el 62% dels préstecs que hauran d’anar amortitzant.

Una eina a favor del procés?

Què implica que una part tan important del deute català estigui en mans de l’Estat en un moment històric com l’actual? Per una banda, evidencia la dependència de la Generalitat per accedir al crèdit privat, però per l’altra pot ser una eina de negociació. Economistes com Xavier Sala i Martín i polítics com el president d’ERC, Oriol Junqueras, recomanen vincular el retorn del deute amb la negociació d’un procés d’independència pactat, si els catalans ratifiquen aquest horitzó.