L’Estat reclama 80 milions a les plantes de purins i amenaça de liquidar el sector
La patronal denuncia que la reforma energètica del ministre Soria aboca la indústria al tancament
BarcelonaLa reforma elèctrica del ministre d’Indústria, José Manuel Soria, no només ha afectat de ple les renovables. La cogeneració també està molt afectada i un sector que està abocat a la desaparició és el del tractament de les dejeccions porcines, és a dir, els purins. Amb la rebaixa de les primes que ha dictat el govern espanyol en l’última ordre ministerial, de fa deu dies, els operadors diuen que no poden continuar treballant, que no els surt a compte. Però, a més, el govern espanyol els reclama les primes que han rebut des del juliol de l’any passat. Pel cap baix, uns 80 milions d’euros en total. A Catalunya hi ha sis de les 29 plantes de tractament de purins que hi ha a Espanya. Són a Juneda (2), Alcarràs, Miralcamp, les Masies de Voltregà i l’Esquirol.
Els interessos dels propietaris de les plantes els defensa l’Associació d’Empreses pel Desimpacte Ambiental dels Purins (Adap). Segons aquesta patronal, l’ordre ministerial retalla un 60% les primes al sector, la qual cosa fa inviables les plantes. Però, a més, el govern obliga amb caràcter retroactiu a tornar les retribucions (primes) rebudes pel seu funcionament des del mes de juliol de l’any 2013, quan el govern va anul·lar el reial decret que les regulava fins aleshores. Segons la patronal del sector, les plantes de 7,5 megawatts, que són sis, hauran de tornar 1,7 milions d’euros cadascuna. La resta, de 15 megawatts, hauran de tornar 3,5 milions. En total, més de 80 milions.
900 llocs de treball
Les empreses propietàries de les instal·lacions no hi veuen sortida. La majoria de plantes estan parades i es plantegen de tancar. Això vol dir 900 llocs de feina que desapareixeran, però no només això. També hi ha inversions perdudes i ara es plantegen què faran. No hi ha una posició única, cada planta seguirà un camí. Algunes pensen en expedients de regulació d’ocupació, d’altres a anar a concurs. Alguns propietaris volen plantejar una reclamació per danys patrimonials al govern espanyol i n’hi ha que volen anar als tribunals. Més litigis per una reforma elèctrica que ja ha portat Espanya, per la rebaixa de les primes a les renovables, davant d’organismes internacionals d’arbitratge com el Ciadi. Els fons que van invertir en renovables creuen que el govern espanyol va canviar les regles a la meitat del partit, cosa que va crear inseguretat jurídica i va posar en perill grans inversions.
El cas de les plantes de tractament de purins és similar. No són grans fons internacionals. Són empreses espanyoles com Abantia, Abengoa, Guascor, Sener i Ros Roca, entre d’altres, i ramaders que també van entrar al capital de les plantes de desimpacte de purins.
El president d’Adap, Josep Capdevila, creu que el concurs de creditors serà la manera més habitual de tancar les plantes. Capdevila està molt decebut amb el ministeri perquè creu que no se’ls ha escoltat. Diu que l’Adap va fer una contraproposta que feia viables les plantes i, fins i tot, estalviava diners a l’administració. Però, amb la retribució actual, diu, és inviable el negoci perquè ni tan sols dóna per pagar el gas.
La proposta del ministeri, diu, consisteix a rebaixar la prima de 157 euros el megawatt a una mica menys de 100 euros, durant 25 anys. Això, segons Capdevila, és inviable econòmicament si es té en compte el preu a què les plantes venen la seva generació al pool elèctric -mercat majorista-. La proposta de la patronal era rebaixar les primes a 145 euros el megawatt, però, en lloc de 25 anys, pagar-n’hi només 15. “L’estalvi era de l’ordre dels 700 milions d’euros respecte a l’ordre ministerial”, diu Capdevila, que assenyala que amb aquest ajut “les plantes serien viables”.
L’aturada de les plantes ja ha creat un problema al sector ramader. Estan aturades des del mes de febrer i hi ha 3.000 explotacions ramaderes sense opció de donar sortida als purins. Per a Josep Capdevila, la situació pot portar a una problemàtica important en el curt termini. No només perquè poden ressorgir els conflictes entre pagesos i defensors del medi ambient, com havia passat temps enrere, sinó perquè de cara als inversors dóna una sensació d’inseguretat jurídica, com ha passat amb les renovables, i pot foragitar capital que podria arribar al sector.