L’Estat ajorna ‘sine die’ el nou model de finançament

MadridNo hi ha ni temps, ni diners, ni un clima polític adequat per a un nou sistema de finançament. Almenys així ho creu el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que finalment s’ha mullat i ha anunciat que el govern espanyol el posposa sine die. Montoro creu que “no hi haurà nou sistema en el qual l’Estat hagi de posar més diners, perquè no n’hi ha” i, a més, en la seva opinió ara “la prioritat és abaixar impostos”. El govern espanyol considera que hi ha un clima “regular” per poder fer aquest pas ara: “Veig massa discussió, massa pensar en greuges comparats, i més en un moment en què la prioritat és la reforma tributària”, va afegir. Tot i això, va aclarir que si canvia el clima polític estaran “encantats” i faran tot el possible per millorar.

El sistema de finançament ahir no estava en l’ordre del dia però va acabar acaparant els titulars d’un Consell de Política Fiscal i Financera que va durar gairebé cinc hores. El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, sortia de la reunió decebut. “No ha passat res que no esperés -assenyalava-. La prioritat del govern espanyol no són els serveis públics i com a conseqüència no tindrem un nou sistema de finançament, serà el mateix”.

De fet, Montoro va anunciar ahir a les autonomies que té previst augmentar un 4,8% la bestreta respecte a l’any passat, quan van rebre, en conjunt, 81.312 milions d’euros. Es tracta d’un increment de 3.903 milions d’euros de cara als pressupostos del 2015 per al conjunt de les autonomies, que no fa més que confirmar que l’executiu de Mariano Rarjoy no té cap intenció d’aprovar un nou sistema de finançament. Un gest que, tant la Comunitat de Madrid com Andalusia, van exigir ahir en la reunió al ministeri d’Hisenda.

Variació en les bestretes

Segons Montoro, els 3.903 milions addicionals es repartiran després d’aplicar el sistema de finançament actual en un escenari econòmic diferent. Si bé les comunitats han rebut menys diners per a aquest any que el passat (malgrat que l’economia ha millorat entre un exercici i l’altre), Montoro creu que el 2015 l’economia millorarà prou per pujar les bestretes un altre cop, va assenyalar. Tot i això, no va matisar què passarà amb els diners que les autonomies han de tornar de l’exercici del 2013, quan les comunitats en teoria van rebre més diners dels que els corresponien pel complicat càlcul que s’aplica a les bestretes.

Si el govern espanyol no s’avingués a permetre que tornessin aquesta quantitat de més, que podria arribar als 2.158 milions d’euros per al conjunt de les autonomies, l’increment anunciat per Montoro no seria res més que un caramel enverinat per expulsar-se les crítiques per la reforma fiscal i posposar el sistema de finançament.

Preguntat sobre si els 3.900 milions d’euros del ministre d’Hisenda acabaran sent més diners, el conseller Mas-Colell va dir ahir que “prenia la paraula” a Montoro. “Jo dedueixo que se’ns vol desorientar. I he de deduir que aquests 3.900 milions d’euros addicionals són nets sobre les quantitats de l’any passat”, va dir, deduint també que no quedarà rebaixada si apareixen les liquidacions de l’any 2013. El ministeri tampoc va voler concretar quina part dels 3.900 milions li correspon a cada comunitat. Si el repartiment fos igual per a cada una, Catalunya rebria 229 milions.

Cataluya decidirà l’IRPF

D’altra banda, l’Estat va decidir ahir fer marxa enrere en un punt de la reforma fiscal que afectava les autonomies. Una disposició de l’esborrany publicat dilluns apuntava que la nova norma anul·laria també l’augment de l’IRPF de les comunitats autònomes. Això obligava comunitats com Catalunya (que tenen l’IRPF més alt que la mitjana) a retratar-se i tornar a apujar l’impost si volien mantenir el tram autonòmic com estava. Després de rebre dures crítiques durant la reunió, el secretari d’estat d’Hisenda, Miguel Ferre, va anunciar que retiraven aquesta disposició. Mas-Colell va celebrar la decisió, però preguntat sobre si abaixarà el tipus màxim d’IRPF, que fins ara està al 56% i baixaria al 51% el 2015 amb la reforma tributària, va dir que “això ho ha de decidir Catalunya”.

El punt principal de l’agenda d’ahir era aprovar els objectius de dèficit de les autonomies fins al 2017. Catalunya, Astúries, Andalusia i les Canàries hi van votar en contra per al 2014, que ha de ser d’un 1%. Les mateixes -excepte les Canàries, que es van abstenir-, també van votar en contra que el 2015 sigui d’un 0,7% i el 2016 d’un 0,3%.

El govern central rectifica i gravarà els dipòsits dels bancs

El ministre Cristóbal Montoro va confirmar ahir que l’Estat rectificarà i imposarà un gravamen als dipòsits bancaris. Aquest impost ja existia però amb un tipus del 0%, en una maniobra de l’executiu de Mariano Rajoy per evitar que les comunitats autònomes poguessin fer-lo efectiu pel seu compte. El mateix Tribunal Constitucional considerava legal que les comunitats puguin establir aquesta figura impositiva que el Govern, fruit d’un acord entre CiU i ERC, va voler tirar endavant a finals de l’any 2012.

Montoro va evitar concretar el nou tipus de l’impost: “Serà superior a zero però moderat”, va dir. També va afirmar que es compensarà les comunitats que no el poden aplicar, però no va concretar si Catalunya en serà una.