Lesmes intentarà ara “limitar” el dany a la banca

PeriodistaCarlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), ha hagut de desmentir en el seu comunicat la versió que Luis Díez-Picazo, president de la sala contenciosa administrativa, ha fet circular entre els seus mitjans afins en conèixer la sentència de la secció segona dijous passat, 18 d’octubre: que el president d’aquesta secció, Nicolás Maurandi Guillén, havia actuat amb deslleialtat.

Lesmes assenyala que el comportament de la secció segona va ser lleial. Que això s’hagi d’afirmar en un comunicat del president del Suprem posa en relleu la profunditat del malestar a la institució. Segons fonts judicials consultades per l’ARA, la conducta de Díez-Picazo pot ser definida en tres actes que són la font de la crisi del que hem anomenat el Supremgate.

El primer acte va ser no abordar el tema del pagament de l’impost de les hipoteques en un ple, sabent, des del gener passat, que la secció segona havia sigut designada per resoldre un recurs sobre l’assumpte. Díez-Picazo era un dels signants de la interlocutòria de la secció primera per la qual es considerava el recurs de transcendència jurisprudencial.

El segon acte va consistir a difondre un comunicat divendres en el qual el Suprem apareixia defensant interessos econòmics: els del sector bancari. Segons la sentència, són les entitats financeres les que han de fer-se càrrec de les despeses que pagaven els clients. Díez-Picazo va ser alertat de la gravetat dels efectes per Lesmes, que manté relacions directes amb responsables del sector financer.

I el tercer acte va ser insinuar als mitjans de comunicació que el president de la secció segona, Nicolás Maurandi, li havia fet poc menys que una jugada deliberada. Què estava insinuant? Que ni el president de la secció segona ni cap membre de la secció l’havien avisat de l’orientació cap al “gir radical” en matèria de jurisprudència. Ningú va advertir Díez-Picazo que s’anul·laria un article, el 68.2, del reglament dels tributs hipotecaris.

Díez-Picazo sabia que la secció segona examinaria el recurs. El que no sabia ni havia de saber era el resultat de la deliberació i la votació. Si algú li hagués dit el que havia de passar perquè ell, en aquest cas, preventivament, in extremis,portés l’assumpte a un ple, s’hauria produït una prevaricació.

Lesmes ara intentarà “limitar” el dany per a la banca i buscar una solució en el ple del 5 de novembre basant-se en dos criteris: aplicar la sentència per a les futures hipoteques i reconduir el malestar de les entitats bancàries amb el legislador. És a dir, que es promogui un canvi de la llei que replantegi el pagament de l’impost.