L’error que el Sabadell va evitar pels pèls

BarcelonaL’agost de l’any passat Josep Oliu va fer un moviment agosarat i es va tirar de cap a una ambiciosa operació: comprar el Popular. Tal com va explicar l’ARA, va reunir-se amb l’aleshores president de l’entitat, Ángel Ron, i va abordar fins i tot els temes més espinosos en qualsevol fusió: el repartiment dels càrrecs directius. Oliu, amb informes que xifraven en 3.000 milions les sinergies que obtindria en l’operació, va oferir a Ron una copresidència. L’operació, però, no va fructificar, i Oliu, en una entrevista posterior, ho va lamentar: “Els números surten, però no hi ha voluntat”.

No ha passat ni un any d’aquell intent però ja ha quedat clar que el Sabadell va tenir sort que el Popular s’entestés a rebutjar les fusions. Avui el sisè banc espanyol -que també va ser sondejat pel BBVA- s’ha convertit en una patata calenta a la qual ningú no vol ni acostar-se. El govern central, el Banc d’Espanya i el Banc Central Europeu ja han donat les ordres pertinents als grans bancs espanyols perquè surtin al rescat de l’entitat, presidida ara per Emilio Saracho. I la resposta ha sigut fredor i desinterès rotund.

“Segurament van tenir sort”, explica una font financera interrogada sobre el moviment del Sabadell. “S’haurien ennuegat: la situació del Popular és tan dolenta que només el pot comprar un dels grans i amb una digestió llarga i pesada”. El dubte sorgeix sol: què va canviar perquè la segona entitat catalana -expertíssima en adquisicions després de fer-ne deu en pocs anys- passés de tenir un interès tan explícit en el Popular a no voler-ne saber res?

Error o canvi d’escenari?

“Senzillament es van equivocar -explica una font financera-. Perquè el Popular està avui millor que l’estiu passat: té 5.000 milions més de provisions i el seu balanç no ha empitjorat”. Aquesta veu recorda que en aquests nou mesos l’economia ha crescut a un ritme del 3%, que els actius immobiliaris s’estan revaloritzant, que es crea ocupació i cau l’atur. Altres fonts discrepen d’aquest suposat error de càlcul d’Oliu l’estiu passat. “El que ha canviat en aquests mesos és que el Popular ha fet una ampliació de capital, ha reformulat comptes, ha admès que no tenia les provisions ben fetes i ha perdut credibilitat”, indica una font coneixedora de la situació. “Però sobretot, els bancs han vist ara els budells del Popular. I quan els han vist, han dit «Mare de Déu, això què és?!»”, afegeix.

Una altra veu va més enllà en l’explicació econòmica del que ha viscut el banc dels Valls-Taberner en aquests últims vuit mesos. “Des de fora pot semblar mentida, però els actius d’una entitat es poden deteriorar molt, però molt ràpidament, i la pèrdua esperada de la cartera de dubtosos és ara molt més gran del que ho era a l’agost”.

Un tercer financer refixa l’escenari de joc de la qüestió. “Oliu és un banquer molt llest i amb molt de nas, estic segur que va parlar d’eixos bàsics de la transacció, de l’equació de bescanvi d’accions, però que tot estava sotmès a l’opció que després es poguessin mirar bé els números reals”.

Aquest és el punt clau. ¿Fins a quin punt va estar a prop la fusió entre els bancs? La resposta arriba ràpid: “Hi va haver un acord entre les dues parts, però era un acord no vinculant, previ a tot el procés de due dillignce que es fa en aquests casos”. Aquesta auditoria a fons dels números del Popular, però, mai es va produir, perquè Ron va trencar les negociacions. I els bancs, també el Sabadell, no han pogut saber ben bé com estava el Popular fins a aquest mes.

Potser tots els contactes entre Oliu i Ron van ser només una presa de contacte, però el cert és que hi ha un detall que fa pensar que el president del Sabadell tenia un interès molt real en la compra: el detall és que aquesta operació el va fer discrepar amb el seu conseller delegat, Jaume Guardiola. Segons han explicat a aquest diari fonts financeres, el número dos del banc va posar en dubte la conveniència d’intentar aquesta operació, un criteri que ara s’ha estès a la resta del sector.

No sense ajudes

Les urgències per trobar un comprador per al Popular creixen. El problema és que els cinc grans bancs ja tenen una situació prou complexa per afrontar grans aventures, i han filtrat que no ho faran si no hi ha ajudes públiques. El mercat dona els perquès. Tots els bancs que s’ha especulat que podrien absorbir el Popular han vist com l’acció els queia a pes. Els analistes calculen que l’entitat que necessitaria menys capital extra per pair l’operació seria Bankia, amb 6.000 milions. “Pensa que el Sabadell val 4.000 milions a la borsa, imagina’t que hagués de demanar-ne 6.000 als mercats”, diu un financer.

El que sembla segur és que el Sabadell, que és el cinquè banc i vol seguir escalant en el rànquing, no serà el comprador. Des del banc es freguen les mans: ja van aprofitar la compra de CatalunyaCaixa per part del BBVA per llançar una forta operació comercial de captació de clients i ara volen repetir la jugada.