Leopoldo Rodés, un esperit renaixentista
De Leopoldo Rodés en quedarà l’empremta duradora d’un home intensament català, un esperit renaixentista, bon coneixedor del món i representant del que de debò és la societat civil. Personalment, recordaré Leopoldo Rodés com un conseller infal·lible, còmplice en mil i una iniciatives perquè la cultura, el món empresarial i la creativitat tan plural de Catalunya tinguessin una qualitat òptima. A parer meu, una de les seves millors lliçons consistia a encarnar una personalitat oberta a les innovacions i al mateix temps assenyada a l’hora de considerar la continuïtat necessària de les institucions.
Per a La Caixa va ser, en totes les ocasions, un guia precís, al qual he de retre l’afecte del record i l’homenatge de la fidelitat, fonament d’una llarga amistat. Gran conversador, detallava les tortuositats de cada circumstància i després les sintetitzava d’una manera especialment àgil. Conversar amb ell era un plaer i alhora una forma de coneixement. Ara mateix, quan encara no ens hem adonat plenament de la tragèdia de la seva desaparició, ja és part de la memòria de tots. Així l’enyoraré.
Contribucions tan diverses com la seva tutela del Macba o la seva tasca a la Fundación Arte y Mecenazgo partien d’una intel·ligència pràctica de les coses i de la naturalesa humana. Insisteixo en la seva condició de pivot de la societat civil catalana perquè puc donar testimoni de moltes de les seves actuacions, basades sempre en la discreció i en un savoir-faire excepcional. En la seva condició de conseller de La Caixa, vaig constatar els seus dots per a la diplomàcia sagaç i el tacte exquisit. De les seves ganes de viure, truncades ahir per un desgraciat accident de trànsit a l’altura d’Aiguaviva, aviat en quedarà una llegenda. President del grup de comunicació Havas Media, també primer president de l’Institut d’Empresa Familiar, va ser un puntal de la Barcelona olímpica des dels orígens, amb un sentit estratègic que avui se’ns fa inoblidable.
Recordaré la seva vitalitat cordial, la maduresa de la seva opinió, la serenitat humana i la capacitat d’escoltar i comprendre. Poques vegades tenim la sort de conèixer personalitats de tantes facetes, compartides amb els seus amics amb generositat, aconsellant amb perspicàcia clara en assumptes molt complexos, lleial a la idea de l’amistat.
Amb Leopoldo Rodés desapareix tot un estil de viure. El vaig veure en moltes ocasions combinar l’audàcia i el seny. Mai va fallar en moments crítics. Era un realista capaç d’il·lusionar. Poques coses li eren alienes. El considero un home de societat oberta, generadora d’idees i projectes per a tothom, més que de motllo polític. Va ser un pilot d’altura, coneixedor dels grans despatxos de Barcelona i Madrid, tant com assidu dels grans restaurants i dels bons museus de tot el món, com el MoMA de Nova York, del qual formava part com a membre del seu consell internacional.
Leopoldo Rodés coneixia en profunditat el teixit econòmic de Catalunya, al qual va prestar uns serveis que algun dia caldrà detallar. Suggeria iniciatives empresarials, les secundava i promovia. El vaig veure sempre sense antagonismes, amb aplom, enterament barceloní, de maneres subtils per solucionar conflictes. Deixa un gran buit com a ciutadà i com a amic. Va ser indispensable, en les finances, la universitat, l’empresa, la societat mediàtica, el món de l’art, la música, en tot el que entenc com a societat civil. Potser aquest és el seu millor llegat, però per ara ens queda el pesar per la seva absència. Així és com el sento ara mateix, molt proper, com una referència inesborrable, com un amic de l’ànima.
