El lent adeu de La Caixa a les grans participades

BarcelonaLa Caixa, a través de Criteria, és encara avui el primer conglomerat econòmic de Catalunya. Els temps en què tenia fortes posicions o directament el control de gegants com ara CaixaBank, Telefónica, Repsol, Gas Natural, Abertis, Cellnex o Agbar no queden lluny. Però en l’últim trienni el paisatge està canviant a marxes forçades a l’entorn de les torres negres de la Diagonal de Barcelona.

Les importants desinversions que s’han produït (especialment la venda d’Abertis i la reducció del pes a Gas Natural i CaixaBank) no han estat substituïdes per altres de similars en volum. Hi ha una certa unanimitat en el sector a l’hora d’afirmar que el pernil s’està fent petit, però més aviat es pot parlar d’un canvi de pernil.

Si antigament les inversions de Criteria es componien de grans participades industrials on s’entrava amb percentatges molt importants, amb càrrecs als consells d’administració (fins i tot a la presidència de les companyies participades) i a llarg termini, ara la dinàmica ha canviat. Criteria està invertint com si fos un fons en companyies de clàssic perfil de La Caixa però amb percentatges petits, i hi entra i en surt buscant plusvàlues i dividends. A més d’aquesta modalitat inversora -que és certament trencadora respecte a la història de La Caixa-, des de la venda d’Abertis s’han fet operacions més clàssiques: ha augmentat la posició a Telefónica -ara no només des de CaixaBank sinó també des de Criteria- i ha comprat la totalitat de Saba (el grup en controlava només el 50%), per bé que en aquest cas és per acabar venent l’empresa d’aparcaments.

Dels 3.300 milions de la venda d’Abertis, prop de 1.000 van anar a pagar deute i uns 1.300 a les noves inversions esmentades. Des del hòlding inversor defensen que els actius de Criteria han crescut de 15.400 milions a 17.500 entre el 2015 i el 2018, i que en els últims tres anys s’ha reduït deute en 3.700 milions d’euros. Segons expliquen, el gran canvi en el model inversor de Criteria és la “diversificació”, una diversificació que sobretot han pagat les grans participades.

Vet aquí un recorregut per l’estat en què es troben algunes de les històriques inversions d’un grup que té com a raó de ser mantenir la inversió de 520 milions d’euros anuals a la Fundació la Caixa, una de les tres més grans del planeta.

Agbar: Una venda que ja és a la graella de sortida

Aquesta mateixa setmana s’ha sabut que Amber, un accionista minoritari del gegant francès Suez, ha demanat la venda d’Agbar perquè la considera un actiu madur amb el qual es pot fer caixa. I diferents mitjans publicaven que La Caixa (que té un 6% de Suez a través de Criteria i una cadira al consell d’administració: la del seu president, Isidre Fainé) veuria amb bons ulls que es portés a terme aquesta desinversió. Fonts del sector, però, aclarien que fins ara tot plegat és només “soroll”, i recordaven que també hi ha hagut altres rumors que apuntaven que La Caixa podria tornar a adquirir la totalitat d’Agbar.

Abertis: Una venda que va deixar un pastís de 3.350 milions d’euros

La lluita entre la italiana Atlantia i Florentino Pérez per adquirir Abertis es va saldar amb una decisió salomònica: entre els dos interessats es van quedar el gegant de les autopistes català per més de 16.000 milions d’euros.

D’aquesta quantitat, 3.300 milions van anar a parar directament a Criteria. El hòlding inversor ja va crear mesos abans que es completés la venda d’Abertis un comitè específic destinat a estudiar les noves inversions. Abertis, que havia estat un vell objectiu de Florentino, ha posat fi així a una història de més de 50 anys lligada a Catalunya i ho ha fet quan era el líder absolut a nivell mundial en nombre de quilòmetres d’autopista gestionats.

Naturgy: A l’antiga Gas Natural ja no hi mana La Caixa

La primera empresa catalana per facturació és Naturgy, l’antiga Gas Natural. El canvi de denominació li va arribar en el seu convuls 2018, any en què Fainé va cedir la presidència a Francisco Reynés abans que aquest culminés la venda d’Abertis, d’on procedia.

Criteria manté encara una posició sòlida al gegant de l’energia (més de 24.000 milions de facturació l’any passat) amb un 24% del capital, però ara hi ha un problema: dos fons, posseïdors d’un 20% cada un i amb una estratègia alineada amb la de Reynés, són els que ara marquen la pauta a l’antiga Gas Natural.

En el marc d’aquesta nova etapa, Naturgy ha protagonitzat episodis que van causar astorament en alguns cercles. El 175è aniversari d’una empresa nascuda el 1843 a Barcelona es va celebrar a Madrid en un acte presidit pel rei Felip VI, i el nou president no va assistir a un homenatge a Salvador Gabarró, expresident de la companyia gasista traspassat recentment.

CaixaBank: Una posició menor per blindar el conjunt de la Fundació

El 2014 Criteria tenia el 60% de les accions de CaixaBank, l’entitat financera que va ser l’origen de tot el conglomerat de l’estrella. Actualment el percentatge està per sota del 40%. Tot i que Criteria ha fet caixa amb aquestes vendes (per un 11% havia cobrat uns 2.500 milions), no va emprendre aquest procés per motius econòmics sinó per evitar riscos regulatoris. El BCE estableix que, en cas de fallida d’un banc, les responsabilitats financeres que se’n derivarien es poden traslladar als accionistes que superin el 40% del capital de l’entitat. La Caixa, que manté el control absolut de CaixaBank, va reduir la seva posició per protegir la Fundació.

Telefónica: Una aposta que creix en un context de desinversió

En un moment en què alguns qüestionen el model de Telefónica a causa del seu fort endeutament i la seva estratègia comercial, La Caixa ha optat per reforçar-hi la seva posició. Mentre CaixaBank es manté en un 5%, Criteria ha anat augmentant-hi la seva presència i aquest any ja superava l’1% del capital.