L'edificació a Catalunya es ralentitza per la manca de grans projectes
Les dades del COAC indiquen que s'està molt lluny de la reposició d'habitatges
BarcelonaL'edificació a Catalunya continua creixent, però ha alentit el ritme que duia els dos últims anys, bàsicament per la manca de grans projectes de més de 10.000 metres quadrats, segons les dades de projectes executius visats del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).
Així, durant el 2017 es van visar projectes amb una superfície de 3,9 milions de metres quadrats, xifra que és un 9% superior a l'any 2016. Però des de l'inici de la sortida de la crisi, els creixements s'havien anat accelerant -7% el 2014, 26% el 2015 i 24% el 2016-, quan el 2017 s'ha perdut el doble dígit d'augment.
De fet, la superfície visada el 2017 és més de sis vegades inferior als 23,9 milions de metres quadrats del 2006, però fins i tot és menys de la meitat del 8 milions de metres quadrats del 1993, el pitjor any de l'últim quart de segle, al marge del període posterior a l'esclat de la bombolla immobiliària.
La causa d'aquest alentiment cal buscar-la en els grans projectes, ja que a l'inici de la recuperació es van posar en marxa macroprojectes que havien quedat aturats per la crisi, però un cop aquest s'han iniciat ja no hi ha nous projectes de més de 10.000 metres quadrats, segons el degà del COAC, Lluís Comerón.
De fet, les dades del Col·legi indiquen que els projectes de més de 10.000 metres quadrats han caigut un 17%, mentre que han crescut els projectes petits i mitjans: un 9% els de fins a 500 metres quadrats, un 26% els de 500 a 3.000 metres quadrats, i un 27% els de 3.000 a 10.000 metres quadrats.
Barcelona ciutat perd superfície
Les dades també indiquen que la recuperació de l'edificació no és igual a tot Catalunya. De fet, a Barcelona ciutat va ser on abans va començar la recuperació, el 2013, i des de llavors el creixement ha sigut del 128%, però l'any 2017 s'ha produït una davallada del 13%.
En el cas de Lleida, la construcció continua deprimida, amb una caiguda d'un 1% el 2017, i a les Terres de l'Ebre, malgrat un creixement del 25%, la superfície visada continua sota mínims.
On el 2017 es va notar un creixement important és a la resta de la província de Barcelona, a causa de l'impuls de la primera i segona corona de Barcelona, i a la demarcació de Girona, en part per l'impuls de l'habitatge de la costa.
A la província de Barcelona -al marge de la ciutat- la recuperació es va iniciar un any després que a la capital, el 2014, i des de llavors el creixement acumulat és del 101%. Durant el 2017, l'augment va ser del 17%. A Girona, la superfície visada va augmentar el 2017 un 20% i a Tarragona només un 3%.
De les dades del COAC també es desprèn una manca d'aposta per la rehabilitació, que continua en nivells molt baixos. De tota la superfície visada a Catalunya el 2017, 2,6 milions de metres quadrats corresponen a obra nova, mentre que només 1,2 milions són de rehabilitació.
No hi ha prou reposició
Segons el degà del Col·legi, que aquest mes deixarà el càrrec per assumir la presidència del Consell de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya, les baixes xifres de nova construcció i la manca de rehabilitació fan que a Catalunya no s'arribi a la taxa de reposició que seria necessària. Segons Comerón, per a un parc d'habitatges d'uns 4 milions que hi ha a Catalunya, la taxa de reposició hauria de ser d'uns 40.000 habitatges anuals, quan només se superen lleugerament els 11.000 pisos.
A més, el degà considera que amb la poca rehabilitació no es podran complir els compromisos europeus contra les emissions i d'eficiència energètica. Per això, s'ha mostrat a favor de polítiques públiques, tant d'estratègia com de finançament, per impulsar la rehabilitació tecnològica i d'aïllament tèrmic i eficiència energètica del parc d'habitatge existent.
En aquest sentit, ha explicat que cal impulsar el Pacte Nacional per a la Renovació Urbana, que impulsa el Govern, però també ha demanat a l'administració una simplificació dels tràmits i de la normativa actual per impulsar la rehabilitació.