La construcció i la indústria retornen el PIB espanyol als nivells precrisi

MadridEl 2017 serà recordat com l’any en què Espanya va recuperar el nivell del PIB perdut durant la crisi econòmica oberta fa 10 anys, una fita que Catalunya ja va assolir el 2016. Segons les dades que va publicar ahir l’Institut Nacional d’Estadística, el PIB d’Espanya va tancar el 2017 amb un valor en termes nominals de més d’1,16 bilions d’euros, el màxim que havia assolit el 2008 (en termes reals, excloent-ne l’augment dels preus, encara no s’ha superat aquell sostre). Però una de les palanques que ha empès aquest creixement té a veure amb les que van inflar la bombolla: la construcció va ser el sector que més va créixer amb un repunt del 5,4% interanual. Això sí, seguida de la indústria, amb un 4,6%.

Amb aquests dos motors, el PIB espanyol va tancar el seu tercer any seguit amb un ritme de creixement superior al 3% (en concret, un 3,1%). El component que més va aportar a aquest progrés del PIB va ser la demanda interna, que va suposar 2,8 punts. La demanda externa va aportar el 0,3 restant.

La importància de la indústria i la construcció s’observa en les xifres d’inversió. L’últim trimestre, la inversió en béns d’equipament (béns destinats al sector industrial) va registrar un creixement del 7,9% anual mentre que en l’àmbit de la construcció va arribar al 4,8%. El sector promotor feia més de deu anys que no registrava aquests ritmes de creixement, tot i que -com es pot observar al gràfic- va patir la crisi més que cap altre, i per això encara està lluny de recuperar el pes que va arribar a tenir fa deu anys.

Les exportacions van ser un altre dels grans motors econòmics. El sector exterior continua batent rècords a Espanya i tanca el 2017 amb un 5% de creixement. Les importacions, al seu torn, es reforcen un 4,7%.

Precisament per la importància que ha agafat el sector exterior i la indústria, el govern espanyol reitera que es consolida un “canvi de model” productiu i d’impuls de l’economia. Així ho repetia ahir la secretària d’estat d’Economia, Irene Garrido: “Les xifres confirmen la consolidació d’un nou patró de creixement”. Una conclusió amb la qual els experts no coincideixen.

Canvis en l’últim trimestre

Però els últims mesos de l’any la demanda externa s’ha moderat. Les dades publicades ahir per l’INE mostren que va retrocedir una dècima l’últim trimestre, amb un alentiment de les exportacions de serveis no turístics i de la despesa dels turistes, que perd 5,9 nou punts respecte al trimestre anterior, passant del 10,1% al 4,2%.

El quart trimestre de l’any les importacions de béns i serveis també van disminuir passant del 5,9% al 5,2%. També cau 3,7 punts la despesa de residents a la resta del món.

Per això, qui més tira del PIB el quart trimestre de l’any és la construcció, que agafa encara més força, mentre que la indústria perd pistonada lleugerament.

Tot plegat permet que l’economia espanyola aguanti el ritme de creixement en un últim trimestre marcat per la situació política. El PIB va avançar un 0,7% els tres últims mesos de l’any, el mateix percentatge que els dos trimestres anteriors, tot i les alarmes que havia disparat el Procés sobre les conseqüències que podia arribar a tenir per al conjunt de l’economia espanyola. Irene Garrido va atribuir-ho a una “normalització” de la situació a Catalunya “en termes econòmics” després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Segons Garrido, l’impacte econòmic encara s’està mesurant i el resultat final dependrà de si la Generalitat constitueix o no un govern que “pugui exercir plenament les seves funcions”.

Els sous continuen estancats

L’actual número dos de l’encara ministre d’Economia, Luis de Guindos, també va fer onejar ahir la bandera de l’èxit en creació de llocs de treball. Garrido va assegurar que un dels motius pels quals el creixement de l’economia espanyola era més sòlid era perquè anava acompanyat de la creació de més de mig milió de llocs de treball. Això sí, si ens fixem en els sectors en què més augmenta la creació de llocs de treball hi tornem a trobar la construcció. El sector que més va créixer en nombre d’ocupats va ser la construcció, amb un 6,6% més, seguida de les activitats immobiliàries, amb un 5,8%. La indústria, en canvi, registra un augment del 3,2% en línia amb la resta de sectors.

El que no avança tan ràpidament és la remuneració mitjana dels assalariats. Les dades de l’INE reflecteixen un augment només del 0,2% del que cobra de mitjana un assalariat espanyol, una xifra que per a Garrido reflecteix una “normalització” del mercat de treball després del retrocés durant la crisi, però que posa de manifest que els sous encara creixen menys que els preus en plena pugna entre sindicats i patronals per l’augment salarial als convenis col·lectius.

El PIB espanyol el 2017

1.163.662 M€

És el volum del PIB el 2017 en preus corrents o en termes nominals, és a dir, sense tenir en compte l’encariment dels preus. És un 4% més que l’any passat, un 3,1% menys si en descomptem la inflació.

2,8 punts

És el que aporta la demanda interna al total del 3,1% de creixement del PIB. La demanda externa va aportar els 0,3 punts restants. El consum privat va repuntar un 2,4% i el públic un 1,6%.