L’economia torna al 2010
BarcelonaEn els últims dies, els astres s’han alineat perquè diversos indicadors de l’economia mostrin un aspecte idèntic al que tenien fa un lustre. No són elements insignificants, sinó que tenen una incidència molt clara. Un és la prima de risc, que divendres es va situar per sota dels 100 punts per primer cop des del 2010. Un altre és el preu del petroli, que ara està per sota dels 60 dòlars, cosa que no passava des del 2009. El mateix passa amb l’euro, que en els últims mesos ha caigut fins als 1,231 dòlars, el valor més baix des del 2010. I l’últim són les vendes de cotxes, que van tancar el 2014 amb més de 855.000 unitats venudes, la cota més alta des del... sí, 2010.
Els paral·lelismes no s’acaben aquí: fa cinc anys que el govern espanyol parlava de “brots verds”. Casualment o no, l’actual president espanyol, Mariano Rajoy, es va destapar recentment afirmant que “la crisi ja és història” i que aquest seria “el Nadal de la recuperació” (per cert, la campanya de Nadal finalment no ha anat tan bé com s’havia previst, com podeu llegir avui al Tema del Dia de l’ARA). Fa cinc anys, aquestes proclames es feien sense saber que aviat esclataria la crisi de Grècia i, posteriorment, de tot l’euro. Si el paral·lelisme es repetís, la sacsejada que s’albira en les eleccions gregues d’aquest mes seria per preocupar-se seriosament.
Que aquests quatre indicadors (prima de risc, tipus de canvi de l’euro, preu del petroli i vendes de cotxes) s’hagin situat al nivell de fa un lustre només poden ser bones notícies. Però l’economia no és una ciència exacta i té molts termòmetres que s’han de tenir en compte. Potser el més rellevant és l’atur, i ja se sap que aquest termòmetre està congelat. Afirmar que la crisi s’ha acabat és, per tant, més que agosarat. A més, i per tenir tots els elements clars, dels quatre indicadors que han retrocedit un lustre només n’hi ha un que ho ha fet per l’acció del govern central. Es tracta de la venda de cotxes, que si ha augmentat ha sigut pel dòping que l’executiu ha inoculat al sector.
El preu del petroli evoluciona molt al marge del que passi a Espanya, igual que el tipus de canvi de l’euro. La davallada de la moneda europea, de fet, l’ha propiciat Mario Draghi amb diverses mesures i anuncis sobre futures mesures que ha enviat des d’abans de l’estiu.
Ha passat igual amb la prima de risc, que ha caigut en picat gràcies als anuncis de Draghi i també ha fluctuat força al marge del que fes el govern espanyol. Per exemple, ni la reforma exprés de la Constitució, ni els grans paquets de retallades anunciats per Zapatero o Rajoy van poder calmar els mercats. Va ser només un discurs de Draghi el que va revertir la tendència, que encara es manté a hores d’ara a quasi tot Europa, excepte a Grècia.
Batalla Atenes-Berlín
Precisament, el que passi a Grècia serà determinant en aquest principi del 2015. Els últims dies s’està reobrint una batalla que, de tan vintage, ja semblava oblidada: ¿l’eurozona ha de perdre algun dels seus membres actuals? De moment, els mercats no semblen gaire preocupats pel debat que s’està reobrint des d’Atenes i Berlín. Però si alguna cosa hem après en aquests cinc anys és que no hem d’infravalorar les sotragades inesperades.
