La crisi dispara l'economia submergida fins gairebé el 25% del PIB català

MadridLa crisi econòmica, i especialment el període de recessió del 2009, ha disparat el pes de l'economia submergida en el conjunt de l'Estat i també a Catalunya, segons l'informe 'L'economia submergida passa factura. Avançament del frau a Espanya durant la crisi' que han presentat aquest dimecres els tècnics del ministeri d'Hisenda (Gestha).

L'estudi, dirigit per Jordi Sardà, professor de la URV, afirma que les últimes dades corresponents al 2012 indiquen que l'economia submergida absorbia el 24,6% del PIB català, amagant 47.360 milions. El 2009 el pes de l'activitat irregular era del 22,3%, cosa que suposa que entre el 2009 i el 2012 s'han amagat uns 4.600 milions.

Les xifres de l'estudi indiquen que el 2012 la taxa d'economia submergida catalana s'ha igualat amb la taxa del conjunt de l'estat espanyol que també se situa en el 24,6%. Aquest 24,6% d'activitat amagada suposa l'ocultació al fisc de 47.360 milions d'euros a Catalunya i de 253.000 milions en el cas del conjunt de l'estat espanyol - 60.000 milions d'euros més respecte al començament de la crisi, el 2008.

Per demarcacions, la circumscripció de Girona és la que recull la taxa més elevada fins els 25,6%, Barcelona la segueix amb un 24,6%, Lleida va en tercer lloc amb el 24,2% i finalment Tarragona amb el 23,4%.

Girona i Tarragona, on creix més

Entre el 2008 i el 2012, la demarcació de Girona ha passat de tenir una economia submergida del 16,9% al 25,6%, amb un creixement de gairebé nou punts percentuals, el segon increment més alt de les quatre demarcacions catalanes, únicament superat per Tarragona que creix 9,5 punts percentuals al passar del 13,9% el 2009 al 23,4% el 2012.

En el cas de Barcelona, el pes de l'economia irregular passa del 18,3% al 24,6%, un augment de 6,3 punts, mentre que a Lleida el creixement és de 5,1 punts -passa del 19,1% al 24,2%.

Els tècnic d'Hisenda expliquen que aquest increment espectacular del pes de l'economia submergida es justifica, bàsicament, pel sector del totxo, molt donat a operacions especulatives i amb tradició de diner negre, i també pel fort creixement de la taxa d'atur que es va triplicar entre el 2008 i el 2012 passant d'un valor del 7,6% al 23,94%. L'informe afirma que ''els increments d'impostos no van venir acompanyats per un eficient control tributari'' mentre és ''multiplicaven'' els casos de corrupció política i empresarial.

Ús massiu de bitllets de 500 euros

Una dada rellevant de l'informe fa referència a l'ús massiu dels bitllets de 500, malgrat el control que en principi hi ha per part de les finestretes bancàries. Els tècnics d'Hisenda asseguren que el 73,7% del valor de l'efectiu que hi ha en circulació a l'estat espanyol es fa utilitzant bitllets de 500 euros, mentre que el pes d'aquest bitllet en el conjunt del valor circulant entre els països de la zona euro és només del 14%.

Gestha afirma que aquests bitllets de 500 euros ''són l'instrument preferit'' per part dels defraudadors per saldar les operacions que volen amagar al fisc.