L’economia comença a frenar

Brussel·les / BarcelonaL’economia espanyola ha començat a trepitjar el fre. Continua creixent, i ho continuarà fent els pròxims anys, per sobre del 2% del PIB, fins i tot més del que s’havia previst inicialment, però cada vegada a un ritme més lent. La Comissió Europea farà públiques avui les seves previsions de creixement per als propers dos anys. El document que es presentarà, al qual ha tingut accés l’ARA, revisa a l’alça el creixement per a aquest any i el que ve, però confirma que l’evolució del PIB espanyol s’alentirà en paral·lel al fre que ja està experimentant la zona euro.

Segons Brussel·les, el PIB espanyol creixerà aquest any un 2,9% -dues dècimes més del que preveu el govern de Mariano Rajoy- i un 2,4% el 2019. De fet, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ja va anunciar la setmana passada que en el primer trimestre de l’any l’economia espanyola havia crescut un 2,9% respecte al mateix trimestre de l’any anterior, quan fins ara creixia per sobre del 3%. Espanya és de les economies de l’euro que creix més. La CE, en canvi, creu que el dèficit no es reduirà tan ràpid com havia previst i se situarà en el 2,6% aquest any, tres dècimes més del que havia previst a l’octubre.

Desacceleració a l’eurozona

L’economia de la zona euro també està frenant. L’Eurostat, l’agència estadística de la Unió Europea, va avalar ahir les previsions arribades d’altres institucions que advertien d’un cert alentiment en l’economia dels Vint-i-vuit. El seu PIB va créixer a un ritme de només el 0,4% en el primer trimestre de l’any, el tercer consecutiu de desacceleració i la pitjor marca en l’últim any i mig. La dada, però, arriba després de missatges que remarquen la idea que, malgrat una possible desacceleració, l’economia europea mantindrà un creixement ferm els pròxims trimestres. Des del Banc Central Europeu ho subratllaven fa unes setmanes: el consum està ben fonamentat des de la creació d’ocupació, i l’augment dels beneficis de les empreses, des de la inversió en béns d’equipament dels últims temps i la cartera de comandes.

La pèrdua de vigor coincideix amb la situació d’Espanya, que ha patit una pèrdua de força semblant durant els últims mesos. Així i tot, el creixement del PIB espanyol va ser molt superior a la mitjana europea: d’un 0,7%. La davallada del conjunt d’Europa té més a veure amb la que estan patint països com França (0,3% de creixement) i el Regne Unit (0,1%), amb una aportació molt més significativa a la producció de béns i serveis de la Unió Europea. Alemanya, segons les dades de Bloomberg, va mantenir el mateix percentatge de creixement.

Malgrat que la inèrcia trimestral és de caiguda, des del 2014 els creixements a la zona euro no s’han situat mai per sota del 0,3%. A més, el Banc Central Europeu, després del seu últim consell de govern, va ser optimista respecte a les previsions. Admetia una moderació en el creixement, sobretot perquè no es podien mantenir les mateixes alces registrades a finals de l’any passat, però també sostenia que hi podria haver “factors temporals” que juguin en contra de nivells de creixement pròxims al 3%. “En general s’espera que el creixement continuï sent sòlid i generalitzat”, va dir el president, Mario Draghi, convençut que les polítiques monetàries impulsades pel BCE havien de permetre mantenir tant la demanda interna com uns nivells d’inflació de vora el 2%, llindar considerat un senyal de bona salut econòmica.

Atur a la baixa

Tot i la desacceleració confirmada ahir per l’Eurostat, els 28 membres de la UE creixien a un ritme del 2,4%, el seu IPC harmonitzat se situava al març en l’1,5% i la taxa d’atur era la més baixa des del desembre del 2008, situada en un 7,1%. I la salut és similar a la zona euro tant pel que fa al PIB (creix al 2,5%) com a l’atur (8,5%), i amb una inflació lleugerament més reduïda (1,3%).

Encara hi ha riscos latents per a la millora econòmica, tal com ha recordat el Banc d’Espanya: una sobreponderació de l’euro sobre el dòlar que dificulti les exportacions europees a altres continents i un increment del cost del cru (el barril de Brent és un 45% més car que fa un any) que posi de manifest la dependència europea i perjudiqui massa la seva competitivitat per la via d’un increment de preus.