L’augment de població fa créixer l’atur a Catalunya
El Principat suma 18.200 aturats més al primer trimestre, un miler més que al conjunt de tot l’Estat
MadridCatalunya tota sola ha sumat més persones al registre d’aturats que el conjunt d’Espanya en aquest primer trimestre del 2017. En concret, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) publicada ahir, en els tres primers mesos de l’any va haver-hi 18.200 catalans desocupats més que l’últim trimestre del 2016, cosa que va deixar la taxa d’atur al 15,3% i va fer que Catalunya liderés l’augment en xifres absolutes entre totes les comunitats. Al mateix temps, els aturats a Espanya van créixer en 17.200 persones i la taxa va elevar-se fins al 18,8%. Però si justament Catalunya havia tancat el 2016 com una de les comunitats que més van aconseguir rebaixar els seus nivells d’atur, ¿com s’explica ara aquest canvi de tendència?
L’augment de la població catalana i l’estacionalitat del mercat de treball hi tenen molt a veure, segons els experts consultats. D’entrada, els primers tres mesos de l’any són tradicionalment dolents per a un mercat laboral fortament dependent del turisme i dels serveis, que aquest 2017 no ha comptat amb l’impuls de la Setmana Santa, que ha caigut a l’abril. El mateix ministeri d’Economia admetia ahir en un comunicat que aquests resultats “demostren l’estacionalitat del mercat laboral d’Espanya”. Val a dir, però, que en contra d’aquesta tendència estacional, el primer trimestre de l’any passat Catalunya va reduir l’atur. D’altra banda, una de les explicacions al fet que l’atur augmenti un 3,3% a Catalunya i només un 0,4% a la resta de l’Estat és (a banda del comportament diferent entre comunitats) que Catalunya és una de les poques autonomies que guanyen població activa, mentre que el conjunt de l’Estat en perd.
Més població activa
Només Andalusia en suma més que Catalunya
“L’augment de l’atur pot venir donat per la pèrdua de feina o perquè entren noves persones al mercat de treball, i això és, en gran part, el que ha passat a Catalunya”, destaca Xavier Cuadras, economista de la Universitat Pompeu Fabra. De fet, mentre que el conjunt de l’Estat va perdre 52.600 persones en edat de treballar, Catalunya en va guanyar 13.500, només per darrere d’Andalusia. Tal com explica aquest expert, això pot venir donat pel repunt de la població estrangera que s’ha donat al Principat per primer cop en quatre anys, o també perquè retornen persones que havien marxat en edat de treballar. Segons Cuadras, aquesta xifra fins i tot té una lectura positiva: “A mitjà termini es poden convertir en nous ocupats en la mesura que siguem capaços de donar-los una ocupació”.
El mateix apunta l’economista Josep Oliver, que destaca que, de la mateixa manera que s’havia reduït l’atur gràcies a la disminució de la població activa, ara la tendència inversa és la que el fa augmentar: “Els últims anys hi havia una part de població potencialment activa que s’havia retirat del mercat o que ni hi havia entrat perquè les perspectives no eren bones, i cal esperar que amb la millora això es reverteixi”, diu.
La destrucció d’ocupació
Els serveis i la indústria encapçalen la destrucció de feina
Un 15,28% d’atur suposa que en total hi ha 576.700 persones sense feina a Catalunya, més de les que hi havia a finals del 2016, però 83.300 menys que al mateix trimestre que l’any passat, una comparativa que la Generalitat veu més encertada. La consellera de Treball, Dolors Bassa, ahir preferia destacar que, d’una banda, hi ha “un primer trimestre negatiu en atur i població ocupada”, i, de l’altra, “unes dades interanuals, amb 14 trimestres seguits de creixement de l’ocupació, que situen Catalunya com la comunitat amb més població ocupada de l’Estat”.
Catalunya va destruir 4.700 llocs de treball (un 0,15% més que el trimestre passat), una caiguda que es va patir en gairebé tots els sectors d’activitat, sobretot en la indústria i els serveis, i que només es va veure compensada per l’increment de la construcció. Al conjunt de l’Estat, es van destruir 69.800 llocs de treball, una pèrdua d’un 0,38%.
La qualitat de la feina
Cau la contractació temporal i repunten els indefinits
Precisament perquè la indústria és un dels sectors que més ocupació han destruït, Oliver apunta que el que demostren els resultats de les últimes enquestes de població activa és que “el creixement de l’ocupació s’ha basat en el sector serveis i amb un valor afegit relativament baix”. Per a aquest expert, “la discussió no ha de ser sobre la xifra d’aturats sinó sobre el tipus d’ocupació que es genera i si és una garantia de futur o no”.
El que sí que es manté aquest primer trimestre és la millora de la contractació indefinida en detriment de la temporal. A Catalunya hi ha 44.200 persones amb contracte indefinit més que el trimestre anterior i 25.000 menys amb contracte temporal. Ara bé, en aquest últim cas la comparació interanual no beneficia els comptes, ja que si es posa al costat del primer trimestre del 2016 hi ha 33.600 contractes més d’aquest tipus. També destaca la reducció dels aturats de llarga durada, que passen dels 223.600 de l’últim trimestre del 2016 als 203.500 aquests tres primers mesos de l’any.
La primera EPA de la segona legislatura Rajoy, doncs, deixa al descobert les febleses i fortaleses d’un mercat de treball marcat pel cicle econòmic i l’estacionalitat i que, malgrat aconseguir mantenir un ritme de creació de feina al voltant del mig milió anual, genera dubtes sobre les seves garanties.